L’eina que controla els CDR a la presó, la més polèmica
Fa dècades que nombrosos organismes denuncien la vulneració de drets del fitxer d’interns d’especial seguiment
El sistema va ser creat en els anys més durs de la lluita antiterrorista
Els set membres dels CDR empresonats arran de l’operació Judes fa més de dos mesos, des del primer dia que van trepitjar la presó, el 26 de setembre, que estan sota el règim de control penitenciari més estricte, el que més endureix les condicions de vida dels reclusos i el que més polèmica ha generat des del moment en què es va crear, en els anys més durs de la violència d’ETA i la lluita antiterrorista. En Jordi, l’Alexis, l’Eduard, en Ferran, en Germinal, en Xavier i en Txevi estan adscrits al fitxer d’interns d’especial seguiment (FIES), que dona carta blanca al centre penitenciari de Soto del Real per intervenir totes les seves comunicacions, fer escorcolls continus de la seva cel·la, limitar –encara més– el nombre de llibres i de mudes que poden entrar a la presó i aplicar un règim d’aïllament duríssim, com passa en el cas de Jordi Ros i Xavier Duch, que només poden sortir de la cel·la quatre hores al dia. Sense haver estat ni jutjats, tots set estan adscrits al FIES-3, el nivell reservat als presos que pertanyen a bandes armades o grups terroristes, el que històricament s’ha aplicat a membres d’ETA que han assassinat desenes de persones.
La primera irregularitat, asseguren els advocats dels presos i també nombrosos experts en dret penitenciari, és que s’apliqui aquesta mesura tan extrema a persones que no han estat jutjades i a les quals no s’ha imputat cap acció violenta concreta. Però el mateix FIES és qüestionat des dels seus orígens, el 1991. “Han creat autèntics búnquers per enterrar-nos, més que tancar-nos”, denunciava en el llibre Huye, hombre, huye el pres anarquista FIES Xosé Tarrio González. Nombrosos organismes fa dècades que recorren davant la justícia espanyola i europea contra aquest sistema de control perquè creuen que vulnera nombrosos drets fonamentals, però, tot i que ha estat declarat il·legal per diverses interlocutòries, el govern espanyol el va validar amb la reforma del reglament penitenciari el 2011.
Una mesura extrema
L’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la UB és una de les entitats que han denunciat incansablement les irregularitats que envolten el FIES i el seu ús. El seu director, Iñaki Rivera, relata gràficament: “Quan vaig saber que els set membres de CDR empresonats estaven sota aquest sistema, creat en un moment d’absoluta violència que no té res a veure amb l’actual, no m’ho podia creure; el FIES és una eina molt greu, una mesura penitenciària totalment extrema, i em fa patir perquè es comença a normalitzar aquesta situació d’absoluta excepcionalitat.” Com recorda Rivera, aquest règim, que adapta els sistemes d’aïllament total provats a Alemanya i Itàlia, es va fer servir molt amb els presos d’ETA, però “després es va aplicar a altres supòsits que no tenien res a veure amb l’objectiu inicial, com en el cas de líders penitenciaris especialment rebels”. Tot i que l’administració no dona dades sobre el nombre de presos FIES –una mostra més de l’opacitat que envolta el mecanisme–, el seu ús s’ha anat reduint amb els anys, constaten els experts en la matèria. Tot i això, alerten de l’ús selectiu que se’n fa, ja que és cada centre penitenciari, amb l’aval del Ministeri de l’Interior, el que decideix quin pres se sotmet a aquest enduriment de les condicions de vida i també les mesures concretes que se li apliquen.
Lluita conta l’enemic
Com explica el professor de dret penal de la UAB Joan Baucells, el FIES ha servit, a la pràctica, “per establir un control absolut sobre els individus que el sistema penitenciari considerava que mereixien un seguiment especial”. És per això que “s’ha aplicat sobretot a condemnats per terrorisme i narcotràfic”, però també a “supòsits de delictes amb motivació política”, per exemple, en el cas dels insubmisos. Com resumeix, el FIES “ha format part de l’anomenat dret penal de l’enemic, que consisteix a construir un dret d’excepció en què es flexibilitzen les garanties del dret penal i processal per lluitar de manera més expeditiva o eficaç contra subjectes que s’etiqueten com a enemics”.
Segons Xavier Pellicer, portaveu d’Alerta Solidària i coordinador de la defensa dels set CDR empresonats, tots ells tenen limitades les cartes que reben a dues o tres a la setmana i intervingudes totes les comunicacions, cosa especialment greu en el cas de les converses amb els advocats, perquè vulnera no només el seu dret a la intimitat sinó el de defensa. “És una mesura excepcional dins la presó però que hem vist abans en el cas de presos polítics perquè és una eina més que l’Estat usa per lluitar contra la dissidència política”, assegura.
LES XIFRES
20 hores al dia a la cel·la
Considerats els membres més perillosos del desconegut grup terrorista Equip de Resposta Tàctica (ERT), del qual no es coneix cap acció violenta ni s’ha trobat cap explosiu en els escorcolls, Jordi Ros i Xavier Duch han de passar 20 de les 24 hores del dia tancats en onze metres quadrats. Mengen a la cel·la i no poden participar en cap activitat comuna amb la resta de reclusos. Segons la llei, aquest règim només s’aplica com a conseqüència d’una sanció o en els casos de “perillositat extrema o inadaptació greu i manifesta al règim ordinari”.
Històricament, mesures tan extremes com aquest aïllament tan sever han tingut tristes conseqüències. Com recorda el professor de dret penal de la UAB Joan Baucells, s’han documentat “diversos casos de presos FIES sotmesos a primer grau penitenciari durant molts mesos” que s’han acabat llevant la vida. Com reflexiona, “viure 24 hores al dia tancat de manera aïllada, sotmès a escorcolls quotidians i privacions sensorials aboca aquests subjectes a una situació d’angoixa personal que ha acabat en diverses ocasions en suïcidis que han estat denunciats per diverses associacions de drets humans”. El síndic de greuges ha demanat reiteradament que es limiti aquest règim a “casos justificats i controlats” i que s’apliqui “amb garanties i proporcionalitat”.
