Política

Reivindiquen el paper de les dones activistes i de les recluses

L’ateneu La Flor de Maig de Barcelona celebra una jornada solidària amb les preses polítiques

Hi són presents les tres noies empresonades a Wad-Ras pels disturbis i ja en llibertat

Buidem les presons és el títol de la jornada solidària amb les preses polítiques “segrestades a Wad-Ras” que diverses plataformes van organitzar a l’ateneu La Flor de Maig de Barcelona, ahir. Les protagonistes empresonades al penal de Barcelona pels disturbis de protesta contra la sentència (Paula, de Barcelona i en presó preventiva 12 dies; Xènia, de Caldes de Montbui, 13 dies a la presó, i Andrea, de Sabadell, que en va sortir abans-d’ahir a la tarda després de 30 dies tancada) hi eren presents, però no van participar en l’acte i, prudents, tampoc van voler parlar, ja que el seu procés penal continua obert.

La cantautora Sílvia Tomàs va emocionar la sala amb la seva veu i la interpretació d’Ejecución pública, del poeta anarquista Chicho Sánchez Ferlosio, per recordar els dos últims assassinats al garrot vil pel franquisme, Salvador Puig Antich i Heinz Ches.

La Marina, xicota d’en Mario, el veí de Cerdanyola del Vallès de 23 anys en presó preventiva pels aldarulls des del 16 d’octubre passat, i que ha creat una plataforma de suport, va obrir la xerrada explicant els “sentiments de dolor i ràbia” que l’envaeixen, i va confessar que està “molt orgullosa de la unitat per lluitar per tots els presos”. En aquest sentit, l’Eva, germana de l’Alfon, el jove empresonat a Madrid per la vaga del 2012, va reivindicar el paper de les dones: “Som conscients del que fem, som militants, i no només per la nostra empatia i amor cap a la persona empresonada.” Va posar l’exemple de la seva mare, que, sense ser activista, un cop implicada en la causa del fill, va ser la primera en tot, “com la majoria de dones”.

La sociòloga Elisabet Almeda va assegurar que “totes les preses socials també són preses polítiques, perquè hi són per la seva pobresa”. “Les dones –hi va afegir– són molt solidàries dins la presó, però estan soles; no les va a veure ningú si no són mares o germanes, fet que no passa amb els homes.” Altres ponents van parlar de la repressió política i les eines per protegir-se. I, a les vuit del vespre, la Paula, la Xènia i l’Andrea, agafades de la mà, van creuar el carrer Doctor Trueta per dir bona nit a les companyes de Wad-Ras.

LA XIFRA

1
noia
continua a la presó, Laura Solé, de Tarragona, juntament amb 18 nois més. Les tres en llibertat: Paula, Xènia i Andrea.

LA FRASE

Vam crear la plataforma pel Mario, i ara lluitem per totes les preses. La unitat és un gran orgull
Marina
parella d’en mario, detingut el 16-O

El judici contra els síndics electorals, l’abril vinent

La jutgessa del jutjat penal número 11 de Barcelona ha fixat per als dies 27, 28 i 29 d’abril del 2020 el judici contra els cinc integrants de la Sindicatura Electoral del referèndum de l’1-O, segons fonts judicials.

La fiscalia demana dos anys i nou mesos de presó per a tots cinc. En l’escrit d’acusació provisional, el fiscal sol·licita que, “davant la seva voluntat indestructible d’ignorar” els acords del Tribunal Constitucional (TC), siguin condemnats per un delicte d’usurpació de funcions a dos anys de presó, més nou mesos de presó per un delicte de desobediència a l’autoritat. Alternativament, demana per a ells un any d’inhabilitació i una multa de 5.400 euros per un delicte de desobediència. L’advocat Ramon Setó, defensor dels cinc síndics, va aconseguir que la jutgessa d’instrucció i l’Audiència descartessin que havien comès el delicte de malversació de fons públics. Setó defensa la seva absolució.

La sindicatura estava inclosa en la llei del referèndum d’autodeterminació, que Junts pel Sí i la CUP van aprovar el 7 de setembre del 2017. I es va aprovar la seva constitució: Jordi Matas Dalmases, de president; Marta Alsina, de vicepresidenta; Tània Verge, de secretària, i Marc Marsal i Josep Pagès Massó, de vocals. El mateix dia 7, el TC va admetre a tràmit la suspensió de la llei i va avisar els síndics que no actuessin. El 12 i 14 de setembre van fer quatre resolucions i es va demanar al TC una sanció de 12.000 euros diaris per a ells, que no es va executar, ja que van dimitir el 26 de setembre.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
opinió
Maria Lluïsa Oliveres

Després de veure ‘Mientras dure la guerra’, d’Amenabar

Mare de l’eurodiputat Toni Comín

Guanyar temps per a Torra

Barcelona
Un 61,6% de catalans creuen que el govern és ineficaç  amb els problemes del país

Un 61,6% de catalans creuen que el govern és ineficaç amb els problemes del país

barcelona
LAURA BORRÀS
PORTAVEU DE JUNTS PER CATALUNYA AL CONGRÉS

“Amb ERC, ni peix ni cove”

Barcelona

Puigdemont cita a Perpinyà el Consell per la República

barcelona

Macron empeny la reforma

París
Gegants amb  peus de fang
L’APUNT

Gegants amb peus de fang

Trump rep un bany de masses entre els seguidors antiavortistes

Washington

Cs duu al Parlament el cas del P3 a Girona

girona