Política

Adeu al rei del ‘canutazo’

L’única consecució d’Albert Rivera és haver aplanat el camí per a la irrupció de Vox en el panorama polític espanyol

Els llibres d’història no parlaran d’Albert Rivera (Barcelona, 15 de novembre del 1979), o si ho fan el posaran empetitit en el seu lloc just, perquè després de tretze anys dedicats a la cosa pública, sense haver assolit cap càrrec de responsabilitat en el govern de cap administració, és –a ulls dels historiadors que posen en context les coses que passen durant decennis i segles sencers– molt poca cosa. Conscient que l’estocada rebuda pels mals resultats de diumenge passat el posen en la trista realitat de ser un fracassat en la política, Rivera ha decidit posar fi a la seva vida pública i fer-se un regal molt especial en el seu quarantè aniversari, que celebra aquest divendres. L’autoregal no és cap altra cosa que el retorn a la vida privada per aconseguir una felicitat que, segons va dir ell mateix, pensa assolir dedicant temps als seus pares –a qui ha utilitzat sempre per fer política denunciant els atacs que aquests han rebut en el seu negoci de Granollers–, la seva filla i la seva actual parella, la cantant de música pop María Lucía Sánchez Benítez, coneguda amb el nom artístic de Malú.

Els 13 anys de presència pública de Rivera hauran estat marcats, sens dubte, per la seva habilitat en l’oratòria i de brillant polemista, tant com per la seva incapacitat per evolucionar en el seu discurs i la seva estratègia política, que ha fonamentat sempre en un indissimulat autoodi per la condició de català. Quan Albert Rivera salta a la llum pública el 2006, a través de Ciutadans i aconsegueix per sorpresa de molts entrar per primer cop al Parlament de Catalunya, ho fa amb un indissimulat sentiment d’hostilitat contra el fet diferencial català, que al cap i al a fi és hostilitat contra la seva condició de ciutadà de Catalunya; és a dir, un sentiment d’autoodi.

Des d’aleshores el creixement constant de Ciutadans atiant sempre el discurs contra el nacionalisme català, primer, i després contra el sobiranisme, ha fet creure a Rivera que el camí de l’incendi constant del discurs era el bo, sense veure que l’estratègia de portar l’autoodi fins a les màximes conseqüències servia només per aplanar el camí als que venien darrere. Per molt que li sàpiga greu, Rivera serà sempre català, en canvi Santiago Abascal és i serà sempre un espanyol de les Vascongadas.

L’hiperespanyolisme de Rivera fins a abraçar postulats falangistes amb la iniciativa de l’Espanya ciutadana, l’escorament a la dreta, el rebuig frontal a qualsevol entesa amb els socialistes..., només han fet que ensenyar als votants espanyols que tant per tant era millor confiar en Vox la croada per salva la pàtria.

El pitjor de Rivera no és allò que no ha aconseguit, sinó allò que no deixarà aconseguir al seu partit entregat a la política del discurs buit de contingut i fonamentada en el missatge curt i d’impacte que busca un resultat immediat. El repte del partit no serà només canviar de líder, sinó també d’estratègia, i la cosa no sembla que sigui fàcil.

Descansi en pau i en la tranquil·litat de casa seva el rei del canutazo.

El perfil Albert Rivera. President de Ciutadans


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

200 persones tallen el trànsit a la Imperial Tàrraco i cremen articles de la Constitució

Tarragona

Borràs diu que dimecres anirà a veure Felip VI per “no estalviar-li una mala estona”

Barcelona

El govern francès promet concessions per frenar les protestes

París

Batet insta els que defensen la Constitució a “integrar-hi als que es puguin sentir allunyats o exclosos”

Madrid

Merkel visita Auschwitz: “Sento una profunda vergonya pels crims comesos aquí pels alemanys”

Barcelona

Iglesias: “Si hi ha d’haver investidura al gener, que sigui al gener”

Madrid

Càrregues policials a la manifestació antifeixista contra l’acte de SCC a Girona

Girona

Cremen exemplars de la Constitució davant de la delegació del govern espanyol a Barcelona

Barcelona

Unes 1.500 persones es manifesten per la Constitució a Barcelona amb PP i Vox i sense Cs

Barcelona