La patacada d’Arrimadas dona aire al PP a Catalunya

Ara que s’acosta Nadal, el PP té motius per regalar un pernil a Pedro Sánchez. I posats a fer, que sigui dels bons. El passat 28 d’abril, els populars tocaven fons en unes eleccions generals a Catalunya amb l’obtenció d’un únic diputat, el de Cayetana Álvarez de Toledo. Una trompada sense pal·liatius. Set mesos després, el seu cel continua emboirat. Però menys. Amb els resultats d’ahir, el PP català pot esgrimir que doblarà la seva representació al Congrés, amb dos representants —la mateixa Álvarez de Toledo i María de los Llanos de Luna— per la circumscripció de Barcelona. Aquesta és la cara. La creu és que, finalment, no han aconseguit representació per Tarragona, que era un dels objectius dels estrategs de la formació.

L’ascens dels populars s’ha sustentat, en molt bona part, en la rebregada històrica que ha patit Ciutadans, partit amb què comparteixen un vot frontera molt nítid i definit. Els nombres, en aquest sentit, són diàfans. Els d’Albert Rivera han passat de cinc a dos diputats a Catalunya, mentre que, en termes percentuals, el descens és de gairebé sis punts respecte del 28 d’abril. En aquest context, el repunt dels populars és de 2,6 punts —del 4,8% passen al 7,4%. Conclusió: el PP no aconsegueix capitalitzar per si sol, ni molt menys, la pèrdua de suports de Cs —en aquest calador, Vox hi ha pescat molt, moltíssim vot—, però sí que n’ha obtingut una pessigada. Una de les lectures que es feia, ahir, d’aquest transvasament a la seu del carrer Urgell és que la formació de Pablo Casado ha aconseguit recuperar part del seu electorat tradicional, aquell que, més enllà d’identificar-se amb postulats obertament partidaris de la unitat d’Espanya, que també, fuig de determinats estirabots i, alhora, reivindica obra i gestió de govern.

Per territoris, el PP guanya posicions a les quatre circumscripcions. A Barcelona, Tarragona i Lleida obté més d’un 7% dels escrutinis, mentre que la de Girona es confirma com la zona on té més problemes de penetració, amb un índexs de suport que no arriba al 5%. En aquest sentit, no és cap casualitat que la mateixa Cayetana Álvarez de Toledo canviés ahir a última hora la seva agenda per fer costat al candidat del PP a les comarques gironines, Alberto Mas Vilà, mentre votava, en el que es pot interpretar com un últim intent per millorar posicions en aquesta demarcació. Finalment, hi ha el cas de Tarragona. Per als populars catalans era una prioritat assolir un diputat al territori d’Alejandro Fernández, el seu propòsit. El repte no només no s’ha assolit, sinó que aquí, igual que a Girona, els de Casado s’han vist superats per Vox. A Catalunya, al PP també li ha sortit un competidor que amenaça d’avançar-lo per la dreta.