Sánchez es vanta de ser fiscal
Admet que controla la fiscalia per complir la promesa electoral de portar Puigdemont a Madrid
Abans del judici al Suprem deia que ell no hi podia fer res perquè era independent
La fiscalia triga nou hores a sentir-se ofesa
Amb un “nosaltres” en el qual es va encabir com a president espanyol en funcions i va encabir també el jutge instructor Pablo Llarena i també la fiscal general de l’Estat, María José Segarra. Així va respondre ahir Pedro Sánchez a RNE quan li van preguntar com pensa complir la seva promesa electoral –llançada en el seu únic debat televisiu– de portar Carles Puigdemont a Espanya perquè sigui jutjat quan el procediment de l’euroordre és judicial i al marge dels governs. Com ho pensa fer?, li va preguntar el periodista Íñigo Alfonso al micròfon de la ràdio pública estatal. “Bé, ho estem fent ja. Nosaltres hem... No només el jutge Llarena com a instructor, també la fiscalia general de l’Estat va demanar l’activació de l’euroordre després de conèixer la sentència del Suprem. Estem esperant a veure quina és la decisió final de la justícia belga. En tot cas, aquest és el plantejament que estem fent.” “Però això ho fa l’Estat o ho està fent la justícia?”, va repreguntar el periodista. “Ho farem com ho estem fent. És que la fiscalia, de qui depèn? De qui depèn?”, va etzibar el president. Quan després d’un silenci rebia la resposta que depèn del govern, Sánchez va cloure amb un “doncs ja està” per vantar-se de controlar la fiscalia.
La indiscreta violació de la separació de poders airejada per Sánchez va sacsejar el món judicial i polític, tot i que l’al·ludida fiscal María José Segarra, ahir de viatge a Paraguai, no va considerar oportú presentar la seva dimissió.
Quan era independent...
La confessió de Sánchez –“la fiscalia de qui depèn? Doncs ja està”– desafia el que fins ara havia dit sempre Sánchez, que abans i durant el judici dels presos polítics al Tribunal Suprem sempre va raonar que la fiscalia era independent per sostenir que ell no podia fer res en l’acusació per rebel·lió iniciada pel fiscal José Manuel Maza –mort el 18 de novembre del 2017 quan era de viatge a l’Argentina– i continuada pel successor Julián Sánchez Melgar –tots dos de filiació conservadora i nombrats per Mariano Rajoy– i per la progressista Segarra, que va ser elegida pel PSOE el juny del 2018 dies després de guanyar la moció de censura. Una de les darreres vegades que Sánchez va enarborar l’autonomia de la fiscalia va ser en la compareixença al final del Consell Europeu del 22 de març. “La fiscalia, en el nostre estat social i democràtic de dret, és independent”, va esgrimir des de Brussel·les quan el ministeri públic actuava sobre Torra ara fa vuit mesos. És la mateixa tesi que el president en funcions va sostenir quan ERC i Òmnium l’instaven a dir a la fiscalia que no acusés per rebel·lió.
Tot i infligir a la fiscal general i al cos de fiscals la pitjor ferida professional que poden rebre, la fiscalia del Suprem va trigar fins a nou hores a sentir-se ofesa i no va ser fins a les sis de la tarda que va emetre una breu nota de resposta a qui els presentava com a peons governamentals. “Totes les actuacions desenvolupades pels fiscals en la causa especial 3/20907/2017 del Tribunal Suprem, com la resta de les que realitzen diàriament els fiscals, s’han produït en l’àmbit de l’autonomia funcional del Ministeri Fiscal i amb subjecció als principis constitucionals de legalitat i imparcialitat”, va esgrimir la fiscalia.
Més ràpida a airejar el seu malestar va ser la Unió Progressista de Fiscals, que va reivindicar que el ministeri públic és “autònom del govern, de qualsevol govern” i que Sánchez “no pot donar ordres a la fiscal general”. “Que quedi clar”, van demanar.
Esmena pròpia a Twitter
El ressò del rebombori que va crear amb el seu comentari vantant-se de fer de fiscal des de La Moncloa va convèncer Sánchez de publicar a tres quarts de tres una piulada en la qual va mirar de suavitzar la violació de la separació de poders feta per ell sis hores abans: “Ningú està per sobre de la llei. Puigdemont és un pròfug de la justícia. Treballarem perquè els sistema judicial espanyol, amb totes les seves garanties, pugui jutjar-lo amb imparcialitat. La fiscalia té el suport del govern en la defensa.” Ras i curt: de ser qui fa de fiscal va virar a “donar suport a la fiscalia”. Paradoxalment, l’opinió de Sánchez vantant-se que l’Estat va a una sense separació de poders arriba en el moment de màxim esforç internacional de la diplomàcia espanyola per contrarestar el relat de l’independentisme a través d’Espanya Global –amb l’ex-diputada d’UPyD Irene Lozano al capdavant– i de firmes de propaganda pagades ad hoc per les ambaixades com ara Glover Park Group als Estats Units. L’eurodiputada Iratxe García va advertir al pròxim comissari de Justícia, el belga Didier Reynders, que el tràmit de l’euroorde “necessita ser millorat”, i la vicepresidenta Carmen Calvo va donar la cara per Sánchez: “El fiscal general qui el nomena? El govern. És així a Espanya i a la resta de democràcies també.”
A diferència de Sánchez, Mariano Rajoy va evitar d’implicar-se públicament en les euroordres i això li va evitar ser vist com a corresponsable del revés judicial de Schleswig-Holstein. Però sota el seu govern, la fiscalia estava en qüestió pel cèlebre “esto la fiscalia te lo afina” del ministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz.
“Ho tornaran a fer”
Sobre una altra promesa sorpresa llançada al debat televisiu, la de recuperar l’article del Codi Penal implantat per José María Aznar el 2003 per castigar amb presó la convocatòria de referèndums i que va ser abolit el 2005 per José Luis Rodríguez Zapatero, Sánchez en va explicar el perquè: “Perquè diuen que ho tornaran a fer. La celebració de referèndums il·legals és un element de discòrdia i som davant una crisi de convivència.” Tot i que Miquel Iceta l’ha defensat tímidament adduint que la pena de presó –fins a cinc anys– seria menor que la del delicte de sedició, José Zaragoza no en va voler gallejar ni va citar la mesura punitiva com a pròpia del PSC al debat de TV3.
LES FRASES DEL PRESIDENT ESPANYOL
Investiguen Paluzie pels aldarulls i un gag del ‘Polònia’
Mentre la fiscalia general de l’Estat era situada en l’ull de l’huracà pel president del govern espanyol en funcions com a ens controlat des de La Moncloa, ahir la fiscalia de Barcelona va actuar obrint el focus del seu zel investigador sobre la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie. Arran d’una denúncia presentada per Societat Civil Catalana, el ministeri públic va decidir obrir les diligències per una presumpta incitació a l’odi i suport de la violència per part de la presidenta de l’ANC per haver opinat a Els matins de TV3 que els aldarulls als carrers de Barcelona per les protestes contra la sentència del Tribunal Suprem “feien visible el conflicte” internacionalment.
La investigació oberta a Paluzie és per incitació a la violència per haver afirmat que esclats d’aldarulls com els vistos –amb la cremada de contenidors i enfrontaments amb els cossos policials– situaven el conflicte “en la premsa internacional de manera continuada”. A l’ANC, però, no li constava durant el dia d’ahir cap notificació més enllà del conegut als mitjans sobre l’acusació d’incitació a l’odi i la violència.
SCC arribava a sostenir en la denúncia presentada el dia 30 d’octubre que la connexió entre les paraules de Paluzie i els actes vandàlics i violents dels anomenats CDR” està “provada”. “Difícilment això es pot emmarcar en el delicte d’incitació a l’odi”, va rebatre Joaquim Bosch, el portaveu de Jutges i Jutgesses per la Democràcia.
En un altre front obert, en aquest cas de persecució a l’humor, la fiscalia investigarà un gag del Polònia sobre l’actuació policial en els aldarulls en què una banda musical que simula ser el grup Manel interpreta una cançó amb el títol Poli Band. La investigació al programa de sàtira política s’ha obert a instàncies del sindicat CSIF i s’afegirà al mateix expedient del cas del gag de befa sobre els Mossos a l’espai Està passant.
