Política

opinió

Llibertat presos polítics

Als jutges, arreu, ens toca buscar enteses. Els processos penals no resolen els conflictes de naturalesa política

El mes d’agost vaig estar a Catalunya. Vaig visitar llocs meravellosos i de gran bellesa. Per a algú que creua l’Atlàntic estar a Barcelona és una experiència única en l’àmbit cultural i artístic. La ciutat porta l’empremta de Gaudí. L’arquitectura de la ciutat és apassionant. És un mosaic d’imaginació i modernitat. També vaig tenir l’oportunitat d’estar en llocs molt allunyats de la ciutat. L’empremta romana a Tarragona és impressionant. La Casa Navas de Reus és d’un estil i detalls primorosos. Les vinyes i el bon vi de Porrera són una experiència de grata degustació. No vull seguir amb les enyorances.

En el meu recorregut per Catalunya vaig poder observar alguna cosa peculiar que va cridar molt l’atenció. En molts edificis de les ciutats, així com en molts habitatges allunyats dels centres urbans, es trobaven posades dues banderes. La primera era la bandera del moviment independentista de Catalunya. La segona era una bandera blanca amb la frase “Llibertat presos polítics” travessada per una pinzellada de color vermell. Aquesta segona bandera va cridar molt l’atenció perquè crec que representa un fet polític de rellevància per a la vida de Catalunya i Espanya i dona nom a aquest petit article. Per a un visitant que no està familiaritzat amb la situació política de Catalunya, haver observat només la primera de les banderes, potser, no li hauria representat res significatiu però la segona bandera expressa molt sobre un conflicte de diverses dimensions.

Per als que sabem de persecució política, ens inquieta que altres puguin trobar-se en aquestes circumstàncies. Per això m’he animat a escriure aquestes línies. El 1980, sent tot just un nen de 7 anys, em va tocar abandonar el meu país, al costat de la meva família, per raons polítiques. La guerra es trobava en apogeu. La persecució per idees estava a l’ordre del dia. Un dels meus germans participava en el moviment social opositor al govern i les seves forces armades. Els mètodes de repressió en aquells anys eren exacerbats: desaparicions, tortures, massacres, violacions, assassinat de sacerdots i per suposat la presó. La presó sempre ha estat una recepta per als adversaris polítics, ja sigui per a grups de 12 persones o per intimidar tot un poble.

Abans del meu viatge a Catalunya havia seguit la qüestió catalana de manera ocasional. Ara m’interessa de manera més propera. Les protestes multitudinàries de Catalunya i les celebracions de la Diada em cridaven l’atenció com a fets polítics. En algun moment vaig perdre la pista a Puigdemont. El procés m’interessa des d’una dimensió juridicopolítica, ja que he estat jutge de carrera més de 15 anys. Els jutges sabem que moltes vegades els processos judicials són el mecanisme que la licitació pel poder polític pretén instrumentalitzar per imposar-se. Les vinyetes polítiques del Codi Penal o de lleis penals especials són utilitzades per assignar l’adversari ideològic.

Els jutges estem sempre al centre dels conflictes. Tot això ens demana un poder mediador important. Els jutges som, en la metàfora mitològica de François Ost, l’Hermes missatger dels déus. Ens toca buscar punts intermedis. Els processos judicials, en general, no resolen conflictes, com a molt els redefineixen. Els processos penals no són la via per resoldre un conflicte de naturalesa política. La redefinició d’un conflicte polític com el de Catalunya ve per mitjà del diàleg, del reconeixement de la dignitat de l’altre, de la racionalitat, de la democràcia i de certa altura de mires en els lideratges polítics. Això últim és un bé escàs en aquests temps.

Els poders d’un jutge són grans però amb algunes limitacions. En el camp de les definicions legals dels jutges tenim menys marge que en el de la valoració de la prova, però buscar una decisió prudent sempre és possible. Prendre seriosament el conflicte, ponderant i amb un màxim compromís amb els valors de la independència i imparcialitat pot conduir a una bona decisió judicial. Els jutges tenim l’imperatiu moral de dictar decisions contramajoritàries (Ferrajoli) per fer justícia. Tant de bo els jutges fem sempre honor, davant les pressions del poder, a la frase modèlica de la independència judicial: hi ha jutges a Berlín!

Samuel Aliven Lizama és el jutge president de la cambra especialitzada en medi ambient de San Salvador, la capital d’El Salvador. Doctor en dret constitucional i també professor de dret. Va visitar Catalunya i va quedar colpit per la situació dels presos.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

política

La candidatura encapçalada per Albiach es dirà Comuns Sumar

barcelona
guerra a gaza

Desenes de morts per bombardejos israelians a Síria

barcelona
societat

L’Audiència cita les defenses de l’Operació Judes per dilluns de Pasqua

barcelona
guerra a europa

Rússia ataca amb drons i míssils la infraestructura energètica ucraïnesa

barcelona
guerra a europa

Un avió de combat rus s’estavella prop de Sebastòpol, a Crimea

barcelona
POLÍTICA

Jaume Veray serà el candidat del PP per Girona

GIRONA
sud-àfrica

La comissió electoral exclou l’expresident Zuma de la cursa electoral

barcelona
portugal

Luís Montenegro anuncia la composició del nou govern

barcelona
terrorisme

Estat Islàmic crida a fer atacs a Europa i els EUA per Gaza

barcelona