Nou debat per la llista a JxCat amb l’endreça per fer

La nova convocatòria d’eleccions espanyoles tornarà a posar a prova la salut de l’espai postconvergent i obre un nou debat per a la configuració de la llista en ple procés per definir l’encaix entre els diferents actors polítics: JxCat, PDeCAT i La Crida. Una endreça que va replantejar-se més seriosament després del darrer cicle electoral, i amb totes les formacions reconeixent que arribava tard vistos els resultats obtinguts, però que no sembla que s’hagi accelerat gaire malgrat que l’aposta inicial que havien de liderar Carles Puigdemont i Artur Mas semblava que implicava enfortir JxCat, dotant-la d’estructura orgànica en un procés que hauria de culminar aquesta tardor. Sí que va quedar clar en aquell darrer cicle electoral que el millor paraigua per presentar-se a tots els comicis era el del grup parlamentari de JxCat, i es va apostar per aquesta fórmula, que segurament es repetirà i serà la segona vegada que la formació es presenta a uns comicis espanyols. Falta veure també si es repetirà l’eterna demanda de llista unitària de l’independentisme que JxCat no s’ha cansat de demanar i ERC de refusar.

La nova convocatòria electoral feta per Pedro Sánchez agafa amb el pas canviat JxCat, ja que amb la imminència de la sentència del judici de l’1-O haurà de resoldre qui encapçala les llistes per circumscripcions i, amb tota probabilitat, hi haurà canvis en els primers llocs respecte a les del 28-A en què van apostar pels presos polítics. Jordi Sànchez ho va ser per Barcelona, Josep Rull i Jordi Turull van ser els caps de llista de Tarragona i Lleida, respectivament, mentre que l’advocat Jaume Alonso-Cuevillas ho va ser per Girona. Els presos van ser suspesos com a diputats del Congrés i la sentència, que podria coincidir a fer-se pública el mateix dia que s’acabi el termini per presentar les candidatures a la Junta Electoral, pot ser que els inhabiliti. Tot fa pensar que noms com el de la independent Laura Borràs, que anava de número dos i ja lidera el grup a Madrid, podrien encapçalar la llista. Ella mateixa, però, assegurava que encara no havien començat a parlar de les llistes.

I s’hauran de resoldre molts interrogants en aquest període, com ara quin és el paper que prendrà el PDeCAT un cop acabat el procés participatiu territorial anomenat Encarem el futur, que s’allargarà fins a finals de mes i que després analitzarà l’executiva nacional. En aquest trencaclosques també s’haurà de veure quin paper adopta la vella guàrdia convergent, amb noms com Carles Campuzano, Marta Pascal i Jordi Xuclà, que van quedar fora de la darrera llista al Congrés i al Senat en què Puigdemont va tornar a imposar el seu criteri, i que formen part del grup impulsor de la plataforma El País de Demà, que rebutja continuar la confrontació amb l’Estat i la via unilateral. En el seu moment Pascal no va descartar poder crear una nova formació política.

Un altre dels actors que també hi poden dir la seva, i gran defensor de la llista unitària, és La Crida, que a l’abril passat va descartar presentar-se per no fraccionar més l’independentisme.