Política

Col·lapse a les clavegueres

La guerra bruta de l’Estat contra l’independentisme torna a agafar volada internacional amb l’espionatge a les delegacions

El govern del PSOE manté les pràctiques opaques del PP

L’escàndol d’espionatge Borrellgate va portar el president de la Generalitat, Quim Torra, a afirmar al juliol al Parlament que les clavegueres de l’Estat no és que baixin plenes, és que estan col·lapsades. La guerra bruta espanyola contra les institucions catalanes ha viscut un últim episodi amb les investigacions al voltant de les delegacions del govern a l’estranger, però és una constant que va aflorant des de l’adveniment del procés.

Artur Mas

Molt abans que Pablo Iglesias patís els efectes de les clavegueres d’Interior, Catalunya ja n’havia estat conillet d’Índies, casualment, sempre que s’acostaven conteses electorals. Aquest va ser el cas d’Artur Mas en plena campanya pel 25-M del 2012, quan el diari El Mundo va vincular el president de la Generalitat i el seu entorn al saqueig del Palau de la Música a partir d’un misteriós esborrany d’un informe de la Unitat Central de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF). L’informe apòcrif assegurava que Mas i Jordi Pujol tenien comptes a Suïssa. Segons va assegurar l’excomissari Marcelino Martín-Blas en una compareixença a la comissió d’investigació parlamentària sobre l’operació Catalunya, algú va afegir una mica de “sal i pebre” a l’informe policial.

Xavier Trias

L’octubre del 2014, el mateix rotatiu madrileny publicava una informació sobre un presumpte compte de l’exalcalde de Barcelona Xavier Trias a Suïssa amb 12,9 milions d’euros, que es va demostrar fals. L’afectat ho va dur als tribunals, però no se’n va sortir i, a més, el mal ja estava fet: quedaven pocs dies per al 9-N i pocs mesos per a les eleccions municipals, que va guanyar Ada Colau. Temps més tard, Trias va assegurar en la comissió d’investigació que aquelles mentides vestides de periodisme, si bé no el van fer perdre les eleccions, sí que el van perjudicar electoralment.

Oriol Junqueras

Oriol Junqueras també estava en el punt de mira. Poc abans del 9-N, el director de l’Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso, i l’aleshores ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, conspiraven per endossar algun escàndol al germà o al pare de qui era vicepresident. “Estem investigant coses d’ERC, però són molt dèbils”, admetia De Alfonso al ministre, segons els enregistraments d’aquella conversa difosos pel diari Público el 2016, els mateixos en què es vantaven d’haver-se carregat la sanitat catalana. El germà de Junqueras va acabar sent objecte d’un titular a El Mundo. En aquella conversa, els intents d’incriminar els dirigents del procés a partir de fabricacions, com se sospitava, sortien a la llum. “[La guerra bruta] no ens sorprèn, perquè sabem que és un element que és present en moltes ocasions en les decisions dels ministeris de l’Interior o dels governs espanyols. De fet, hi ha un ministre de l’Interior i un secretari d’estat de Seguretat que van anar a la presó per haver construït grups terroristes i haver ordenat l’assassinat o la tortura de persones”, deia Junqueras el 2017 a ElNacional.cat. Felip Puig i Francesc Homs apareixien igualment entre els objectius d’Interior. El modus operandi d’aquests muntatges quedava perfectament delimitat en l’enregistrament. Un informe policial apòcrif es podia enviar tant a la fiscalia –on algun fiscal de confiança ho afinava, com deia Alícia Sánchez-Camacho– com a una xarxa de premsa afí a la caverna.

José Manuel Villarejo

L’excomissari José Manuel Villarejo va reconèixer enguany davant del jutge de l’Audiencia Nacional Manuel García Castellón que l’operació Catalunya contra la direcció política independentista i per recollir dades de l’activitat de la família Pujol efectivament va existir durant el govern de Mariano Rajoy. Villarejo va explicar sense embuts que l’exministra de Defensa i ex-secretària general del PP María Dolores de Cospedal va ser qui la va organitzar i que es va accelerar tan bon punt Artur Mas va arribar a la Generalitat. L’excomissari hauria cobrat “molta pasta” de fons reservats per obtenir informació compromesa en el marc d’aquesta operació parapolicial, segons va revelar La Vanguardia.

J.M. García-Margallo

Però no solament Fernández Díaz recorria a la guerra bruta. Josep Borrell és només l’alumne avantatjat de l’exministre d’Afers Estrangers José Manuel García-Margallo, a qui se li va escapar el 2017 que l’Estat espanyol devia molts favors a altres estats a canvi del seu silenci amb relació al procés i d’evitar posicions favorables als interessos catalans. “Ningú sap quants favors devem a una quantitat de gent per haver aconseguit que fessin les declaracions que van fer”, va confessar a 13TV el març del 2017. Aquests favors es concretaven poc després quan Público revelava que l’Estat va comprar el silenci de Letònia amb tropes per valor de 63 milions d’euros i que l’enviament de l’exèrcit des d’Espanya al país bàltic es va fer, a més, sense l’autorització preceptiva del Congrés. Amb recursos també de tots els catalans, García-Margallo celebrava reunions els divendres per donar “instruccions concretes a ambaixadors i cònsols perquè responguessin a qualsevol ofensiva” de la Generalitat. Al final, i ja fora de La Moncloa, també per reivindicar-se, el mateix García-Margallo va admetre que veia que el relat espanyol al món s’havia “anat debilitant”.

Valdis Dombrovskis

La guerra bruta a través de la premsa també va intentar esquitxar polítics internacionals per la seva posició sobre Catalunya. L’Oficina de Prevenció i Lluita contra la Corrupció (KNAB) de Letònia no va trobar cap evidència que el llavors primer ministre de Letònia, Valdis Dombrovskis, hagués cobrat el 2013 sis milions d’euros per fer unes declaracions a l’ACN favorables a la independència de Catalunya com afirmava l’extinta revista Interviú el febrer del 2016, citant, és clar, fonts policials espanyoles vinculades a... la UDEF.

Carles Puigdemont

El primer escàndol per espionatge va esclatar quan un dels Mossos que acompanyaven Carles Puigdemont en el seu exili a Bèlgica va detectar una balisa de seguiment al vehicle que utilitzava per al president. Posteriorment en van trobar una altra en un segon cotxe. La investigació de la policia belga va assenyalar com a sospitós un fiscal de l’Audiencia Nacional, Carlos Bautista Samaniego, expert en euroordres. Els agents el situen en un hotel de Brussel·les a finals de gener del 2018 arran d’una trucada d’una de les targetes SIM britàniques vinculades amb les balises. El fiscal estava en aquell hotel durant la mateixa setmana que la policia creu que va començar l’espionatge. També hi havia un empresari espanyol que consideren relacionat amb el Ministeri de Justícia i tres informàtics. En aquell moment no hi havia cap euroordre que pesés sobre Puigdemont. Els serveis d’intel·ligència de Bèlgica i Espanya van congelar relacions durant dues setmanes l’abril següent arran de l’escàndol i els serveis belgues van advertir el seu enllaç espanyol que fer operacions al seu país sense autorització podia “perjudicar greument” les relacions bilaterals.

Josep Borrell

I va arribar el Borrellgate. El govern ha demanat la dimissió del ministre Josep Borrell per l’espionatge a les delegacions de la Generalitat a l’estranger, que inclouen càrrecs electes i periodistes internacionals i que ja ha arribat a la justícia alemanya. El diputat gal·lès a Westminster Hywel Williams, del Partit de Gal·les, va elevar també una queixa formal a la Cambra dels Comuns per demanar explicacions pel seguiment de l’Estat espanyol a membres del Partit Conservador, el Partit Nacional Escocès i el Partit de Gal·les. L’escàndol està agafant volada internacional. Aquest cop “s’han passat de frenada”, va lamentar Torra al Parlament. Potser encara va quedar curt.

Europa ha de saber com actuen les clavegueres de l’Estat espanyol
Quim Torra
President de la Generalitat
Un ministre de l’Interior va encarregar proves falses contra mi i la meva família. Van usar les clavegueres contra nosaltres
Oriol Junqueras
Vicepresident a la presó
Les clavegueres de l’Estat continuen actives i reforçades, però amagades rere els «secrets d’estat»
Carles Puigdemont
President a l’Exili


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

política

Ara Més se suma a la coalició d’ERC, Bildu i BNH per a les europees

barcelona
còrsega

L’Assemblea aprova el projecte de reforma per a l’autonomia

barcelona
POLÍTICA

ERC tria els representants de la Selva, Gironès i Pla de l'Estany per a la seva llista

GIRONA / SANTA COLOMA
política

Ajornat el judici contra Jové, Salvadó i Garriga per la campanya electoral i no per la llei d’amnistia

barcelona

Refer la llei d’enjudiciament

Madrid

Turquia, mediadora per interès

Istanbul
Brigid Laffan
Presidenta de l’European Policy Centre

“Les guerres a Ucraïna i Gaza definiran el futur d’Europa”

Barcelona
Susanna Bazán López
Cap de l’oposició a Porqueres (Junts per Porqueres)

“Hi ha una mala gestió de govern i falta transparència”

Porfqueres
política

Collboni perd la moció de confiança, però anuncia una ampliació del govern

barcelona