Política

RAMON FERRER

ALCALDE DE CALAFELL (PSC)

“Tenim molt de vot prestat i no els fallarem”

SENSIBILITATS Creu que han de ser capaços de no ferir sensibilitats ara que s’han guanyat la confiança de tants ciutadans

Diu que el gran projecte d’aquest mandat és la participació ciutadana en majúscules

Hem crescut en la municipalització dels serveis, coneixem més la gestió i estalviem per reinvertir i millorar
Hem estat dels primers ajuntaments a establir per conveni les 35 hores i hem fet una valoració dels llocs per equiparar sous
Estem preparant un pla de mandat que se sotmetrà a un procés de participació ciutadana per debatre les prioritats

Després de quatre anys de govern en minoria ha superat els resultats de les millors èpoques del PSC a Calafell, amb nou regidors que el situen en una còmoda posició per aconseguir una majoria absoluta per desenvolupar un programa electoral de continuïtat respecte a la línia de treball encetada en el mandat passat.

Què creu que han valorat els electors a l’hora de fer confiança al seu projecte?
Jo crec que la clau és que hem demostrat que som un equip molt madur democràticament, i han sabut diferenciar unes eleccions generals un mes abans d’unes municipals o unes europees que es feien el mateix dia.
Quina és la tasca que s’ha fet al llarg d’aquests quatre anys per guanyar la confiança de la gent?
Hem estat molt propers, hem tret el sofà al carrer, hem escoltat els veïns, hem intentat solucionar els seus problemes i ser molt accessibles. I hem treballat molt. Però jo crec que la gent ha valorat molt la nostra proximitat.
Durant quatre anys han treballat amb una minoria que obligava a fer molts equilibris...
Hem pogut fer moltes coses, malgrat que era difícil... S’hi ha sumat el context polític general, que a vegades feia difícils votacions en el ple o ha obligat a retardar aprovacions... No hi ha hagut, però, sobresalts i hem pogut mantenir una certa estabilitat.
Quines han estat les actuacions clau?
El camp de futbol és una instal·lació que es va fer per als Jocs del Mediterrani, però que s’aprofita cada dia per al futbol de base. Visualment, hem donat molt de valor al passeig de la Unió... La gespa obre una finestra a un nou parc.
S’hi van deixar la pell com deien en la campanya electoral. Ara la situació és més còmoda. Es relaxaran?
No, no... Ara la situació és més còmoda. Però, precisament, el resultat el que fa és que tinguem més responsabilitat perquè representem més gent. Hem tingut molt de vot prestat que ha vingut d’altres formacions i no els fallarem. Si en el context local aquesta gent ens ha fet confiança, haurem de ser capaços de no ferir sensibilitats.
Quines són les prioritats del govern?
En aquest mandat tenim clar que la prioritat són els serveis: neteja, brossa, clavegueram. I això implica que hem de fer canvis organitzatius importants dins l’Ajuntament. Tota l’àrea de Medi Ambient, el que era Via Pública, ho hem redistribuït per garantir que hi hagi més control utilitzant el model que ja hem implantat en la policia local, amb un mapa on es visualitzi on hi ha els camions de la brossa, on es neteja, les freqüències de pas que hi ha... que es professionalitzi molt més el control i el seguiment de les actuacions i els serveis que es fan al carrer.
Heu dissenyat aquest format a partir d’algun exemple que ja funcioni en algun altre municipi?
Sí, sí... hi ha exemples d’altres municipis que tenen sistemes de control que volem combinar amb la prioritat de l’empresa municipal. L’empresa municipal l’any 2015 tenia un pressupost de 400.000 euros i 20 treballadors i el 2019 té un pressupost de gairebé 3 milions d’euros i 70 treballadors. A final d’aquest any haurem arribat als 90 treballadors. Això vol dir que hem crescut molt en la municipalització dels serveis però, alhora, hem dotat de contingut aquesta empresa que teníem i generem un estalvi que reinvertim en la millora del servei, i no ens prenen tant el pèl.
Per tant, està dient que amb la municipalització dels serveis es genera un estalvi?
Sí. Estalviem i, aquest estalvi, el reinvertim en millores dels serveis. Hem municipalitzat quatre llars d’infants. Això ens permet no haver de pagar l’IVA del servei, conèixer molt millor la gestió, hem millorat el sou de totes les treballadores que hi havia. I, a més, hem instal·lat mobiliari i accessoris que feien falta a les llars d’infants... I això ens ha permès fer una oferta conjunta, abaratir el preu a les famílies, i garantir un sol projecte educatiu igual a tot el municipi. L’any 2015 les llars d’infants estaven al 60% d’ocupació i ara les tenim totes plenes, excepte una que hem reobert en una urbanització i que té una ocupació del 50%.
Sovint, els governs externalitzen serveis per un suposat estalvi econòmic...
Externalitzar no és estalviar... Sempre et penalitza. Nosaltres hem municipalitzat la neteja dels edificis municipals. Tenim 29 persones en el servei de neteja i això ens ha permès millorar els resultats perquè podem controlar les hores que fan aquestes treballadores, mentre que abans era impossible. I, amb l’estalvi, hem pogut comprar nova maquinària per facilitar i simplificar la feina a aquest equip.
Durant el mandat passat es van reubicar alguns serveis municipals. Hi haurà més canvis en els pròxims anys?
Vam fer una reordenació física i vam concentrar serveis per estalviar lloguers i ara consolidarem la reorganització de les àrees de Serveis, Medi Ambient i Via Pública. I la que ens queda per fer és la de Promoció Econòmica, que també està separada en dos edificis i la recentralitzarem en un de sol, a la planta baixa de les dependències de la platja. Allà ja hi ha Turisme, Patrimoni i l’Arxiu. I ara hi instal·larem Comerç i Cultura. Així millorarem l’atenció ciutadana i l’atenció turística, ja que ho unificarem i podrem tenir atenció de matí i de tarda. A més, instal·larem un ascensor a l’edifici de l’ajuntament, que no en té.
Com han acollit els treballadors tots aquests canvis?
Al principi estaven una mica sorpresos, però jo crec que al llarg dels quatre anys passats els treballadors han vist que nosaltres apostem per ells. Hem estat dels primers ajuntaments a establir per conveni les 35 hores laborals, hem fet una valoració de llocs de treball per equiparar sous per a feines similars.
En la policia local també s’han fet canvis...
Sí. No tenim un municipi homogeni i, per tant, no tenia sentit el repartiment dels torns de manera homogènia. Tots els canvis, els hem fet per millorar el servei al ciutadà i perquè la feina del treballador municipal tingui més bons resultats.
Aquest mandat ha de servir per culminar grans accions?
Hi ha un projecte molt important que és el de la Participació Ciutadana. El mandat passat vam constituir els consells de participació i ara els hem de dotar de contingut. Vam fer pública una eina, Decidim Calafell, que ens ha permès treballar el pressupost participatiu en dues edicions i això també tindrà continuïtat, però a més estem preparant un pla de mandat que aprovarem en els primers plens de Participació Ciutadana per poder debatre i discutir les accions que es faran durant els pròxims quatre anys. Mai no hi havia hagut un pla de mandat d’aquest estil ni s’havia sotmès a un procés de participació ciutadana en el sentit que si hi ha d’haver canvis o alteracions en el pla de mandat es debatin i discuteixin amb la resta de ciutadans. Això implica que els ciutadans tenen informació sobre el cost de les actuacions, veuen els diners que hi ha per fer-les i que si es volen accelerar s’han de buscar fórmules de finançament que fins ara no tenim. Així tots som conscients de la importància de la planificació.
Per tant, el projecte del govern amb les seves prioritats es posa a debat...
Sí, però en el sentit que hi hagi un debat constructiu i operatiu. Si veiem que hi ha propostes més o menys prioritàries o si s’ha de substituir per una altra... Així també podrem fer el seguiment del compliment de les propostes.
L’objectiu és complir tot el pla en quatre anys?
El pla que hem fet ve del projecte Calafell 25x25, que el PSC va obrir a la participació ciutadana l’any 2014 des de l’oposició. L’any 2015 vam entrar a governar amb el resultat d’aquell procés com a full de ruta fins al 2025. I, per tant, ara aquest pla ens agafa aquests quatre anys i dos anys més del següent mandat. I ara el que hem fet ha estat una actualització d’aquell full de ruta, ja que pràcticament el 60% de les actuacions ja estaven fetes.
Ara és diputat a la Diputació de Tarragona. Serà això beneficiós per a Calafell?
Sí. Espero que sí. L’objectiu és intentar aconseguir el màxim per a Calafell però també per als municipis de la comarca i del partit judicial, i acompanyar alcaldes i regidors perquè tinguin el seu encaix a la Diputació. Crec que amb el resultat electoral que hem tingut era just que hi hagués un representant socialista de Calafell, ja que hem estat de les més importants en nombre de militants, però també referents amb una aposta clara per a la democràcia interna, la transparència, la participació dels militants en la presa de decisions i crec que som exemplars en la manera de treballar.
Creu que és extrapolable aquesta manera de treballar a la comarca?
La Diputació no té la proximitat i la capacitat d’estar tan en contacte amb el ciutadà, però hem d’estudiar-ho... tot i que ho haurem de fer des de l’oposició.
Quines són les prioritats a la comarca?
El Logis Penedès. Estem mirant fins a on és possible que Idiada estengui el seu camp de negoci i ocupi els terrenys del Logis amb un projecte d’R+D... però mentrestant hi ha el polígon de la Bisbal que s’està consolidant de facto... Hauríem de veure quins serveis necessita per completar l’oferta. Quant a les autopistes és importantíssim que, resolt el problema de l’N-340, veiem la finalització de les concessions i la gratuïtat de l’AP-7 i veure els canvis que això provocarà. Però també s’ha de resoldre el tema de la C-32: convertint la C-31 en una travessera urbana. Hem posat sobre la taula un model totalment nou de la C-31. Carreteres ho està estudiant. És un concepte nou... I hi ha una altra estratègia, que és continuar treballant per a la gratuïtat dels peatges.
Per gratuïtat, accepten vinyeta?
Sí. Acceptem vinyeta.

Innovar per fer de Calafell un referent de participació

Va arribar a l’alcaldia fa quatre anys assegut en un Chester que després ha compartit amb els veïns per aconseguir llistar els problemes que realment preocupen la ciutadania. La seva obsessió és que el govern municipal sigui útil al poble. Per això ha liderat una revolució que ha suposat canvis en el funcionament de l’administració local, canvis en la mentalitat dels treballadors i canvis en la mirada política. El poble li ha compensat, donant-li una majoria que els socialistes ja no recordaven a Calafell.

Arquitecte de formació, Ferrer lidera un projecte per dissenyar un municipi que sigui un referent en la resolució de problemes, en l’oferta de serveis i en l’equitat quant a la distribució de la riquesa. Amb 20 anys com a regidor a l’Ajuntament a la motxilla ja té l’experiència municipal necessària per tenir un projecte propi i ara el vol compartir amb els ciutadans.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El TSJC ajorna el judici a la mesa del parlament fins al 28 de novembre

barcelona

El ferit amb lesió ocular en les protestes a l’aeroport del Prat perd l’ull després de ser operat a Bellvitge

barcelona

Torra garanteix que s’investigarà “fins a les últimes conseqüències” si hi va haver algun “excés” per part dels Mossos

Barcelona

El Govern suspèn la seva agenda fins dijous i només participarà en actes de rebuig a la sentència

Barcelona

El Parlament Europeu prohibeix a Puigdemont accedir als seus edificis

Brussel·les

Torra compareixerà dijous al Parlament com a resposta a la sentència en un ple sense votacions

Barcelona

L’original manera de tallar la carretera a Tremp

tremp

La CUP demana la compareixença al Parlament de Buch, Grande-Marlaska i Cunillera

Barcelona

El Col·legi d’Economistes insta els líders polítics a “obrir un procés de negociació” per trobar una “solució pactada”

Barcelona