Política

ANA MARÍA MARTÍNEZ

ALCALDESSA DE RUBÍ (PSC)

“El que digui SOS Racisme m’és igual”

MENA “Si ho fem malament generarem altres problemes i no aconseguirem que aquestes persones es puguin integrar” Consens “L’altre cop, malgrat estendre la mà, en algun moment la van voler tallar i, és clar, al final l’has de protegir”

Hem d’aconseguir posar fi als trencaments i les comparticions que els rubinencs tenim en el nostre univers imaginari
No vaig tenir temps per trobar l’espai per compartir inquietuds, objectius, millores i somnis amb la resta de grups. I ara ho faré
Tinc esperança en la força que torna a tenir el PSC en relació amb la sortida d’aquesta situació que no ens beneficia com a país

Enceta un segon mandat havent aconseguit pujar quatre regidors fins a arribar als 10 i assegurar-se més tranquil·litat que en el convuls mandat anterior, que es va tancar amb el polèmic afer del menors estrangers no acompanyats. Ens explica la seva versió i fa un repàs dels objectius per a una ciutat per a la qual reclama un millor tracte.

Ha superat un mandat difícil, i això que en el passat parlava de cultura del pacte.
Sí, va començar bé i després van venir interferències, un intent legítim, que no just, perquè no continuéssim treballant.
Una moció.
Ho vam desmuntar incorporant una persona que volia treballar en el govern i a partir d’aleshores el que a mi m’hauria agradat que fos una oposició constructiva va ser una oposició que no volia construir i que molts cops va prioritzar que les coses no tiressin endavant. Per exemple, no aprovar el pressupost en un any electoral, i que era similar al de l’any anterior millorant qüestions socials. No és oposició al govern sinó a la ciutat. Amb sis regidors vam fer moltes coses gràcies a l’estima a la ciutat i ara amb 10 serà fantàstic.
La prioritat continua sent el consens?
Per suposat. L’altra cop, malgrat estendre la mà, en algun moment la van voler tallar i, és clar, al final l’has de protegir. Ara la puc estendre per aquí o per allà i algú l’agafarà.
Amb Cs han fet moviments?
De moment no. Estem treballant el cartipàs. Som 10 i necessitem tres vots més com a mínim per aprovar-lo i poder arrencar la legislatura.
Ho dic perquè en l’anterior mandat li van criticar que sempre tenia el suport del PP i Cs.
Cs, el PP i regidors no adscrits, que van entendre en un principi que no podíem parar l’acció de govern i, segurament, no compartien al 100% com arribar-hi, però sí l’objectiu de donar prioritat als interessos de la ciutat. I del pla del mandat del que depenia directament de l’Ajuntament un 90% s’ha fet i entre el 10% restant hi ha l’aturada de l’ampliació del parc de Ca n’Oriol, i tots els grups ens ho van condicionar per aprovar el pla d’inversions de 8 milions, inclòs Cs. El model del parc per a alguns era massa agosarat i per als altres, massa poc. Es va fer un procés participatiu ciutadà i tenim el crèdit financer. Intentarem acordar-lo el màxim possible, s’acabarà fent alguna cosa i això no vol dir malmetre l’ús actual ni l’espai perquè el projecte és sostenible.
Però busquen arribar a acords de govern, estan negociant?
Si ha de venir, vindrà. Si compartim objectius, responsabilitats i un pla de mandat serà benvingut. Parlem amb tothom. No sortim de la investidura buscant un acord, perquè aquesta cultura els últims anys està més malmesa, però la voluntat hi és. Reconec que en aquesta feina en l’anterior mandat, tenint cinc regidors i una alcaldessa, no vaig tenir temps per trobar l’espai per compartir inquietuds, objectius, millores i somnis amb la resta de grups. I ara ho faré més.
Tenien pocs regidors però Rubí és un dels feus on el PSC ha crescut. A què ho atribueix?
Hem treballat molt i s’ha iniciat una transformació de la ciutat que en aquest mandat hem de consolidar. Hi haurà projectes grans que no estaran finalitzats perquè quatre anys no donen. Hem de treballar en la connexió amb l’altra banda de la riera, on hi hagi serveis importants i projectes concrets, com ara la segona estació dels FGC, que continuem reivindicant, i el nou centre esportiu de Cova Solera. Ja tenim la titularitat de l’avinguda de l’Estatut i hem d’aconseguir que sigui un carrer urbà pacificat, amb un carril bici. Hem d’aconseguir posar fi als trencaments i les comparticions que els rubinencs tenim en el nostre univers imaginari i tenir la visió d’una ciutat compacta.
Amb el pla d’ordenació no hi ha manera, acumula mandats sense aprovar-se.
No, i s’està complicant. Forma part d’aquest primera, segona o tercera fase de contactes perquè necessitem un planejament actualitzat i els vots. El text refós serà una bona solució per continuar amb el planejament i, si és que no, haurem d’aturar màquines i veure de quina manera el que s’ha fet fins ara es pot aprofitar. Hem de trobar un equilibri, posar-ho tot damunt de la taula. No començar de zero però a veure com reconduïm un planejament que no haurem de referenciar el 2019 i hi haurà moltes qüestions que hauran de tenir plans parcials o modificacions de plans generals i això no depèn només de nosaltres, sinó de la Generalitat. Per això nosaltres insistíem que s’aprovés ara perquè s’haurà de fer amb altres procediments i no tindrem la seguretat que es puguin fer.
Com estan les relacions amb la Generalitat?
Hi ha demandes històriques que continuarem reivindicant, com ara l’hospital de referència i recuperar el projecte del de Rubí, Sant Cugat i Castellbisbal en uns terrenys que estan a la seva disposició des del 2005. Le segona estació està planificada i per a una ciutat de 80.000 habitants és necessària. D’altres en tenen quatre o cinc. Necessitem l’Escola del Bosc, estem pendents de signar un conveni en què avançarem els diners i ja toca. I la ciutat no ha de pagar més peatges mediambientals, fet que passa perquè l’abocador de Can Balasch, si ha de ser una realitat, sigui ajustat a una sentència judicial del 2012 en què diu que només s’hi pot tirar una tipologia de residus.
Difícil de controlar com sap per l’experiència del de Can Carreras.
No abaixarem la guàrdia. La plataforma contra el abocadors, la mesa dels abocadors, les entitats veïnals, les escoles que hi estan a prop i els partits polítics hi estarem a sobre i tenim el primer pla que regula les activitats extractives aprovat per la Generalitat.
I en aquestes relacions amb la Generalitat, què va passar amb el centre de menors estrangers no acompanyats?
El dia 1 de maig rebo una trucada d’una substituta del subdirector general d’Atenció a la Infància que em comenta que estan fent obres en un hotel perquè a finals del mes de juny s’hi instal·larà un centre amb 80 menors no acompanyats. I jo dic: “Com?” Li dic que és una bestiesa, que no tinc coneixement d’obres ni de la decisió i que no pot ser que em digui que en un mes i mig s’instal·larà. I li dic que aquest recurs no em sembla integració i que no és el lloc.
No s’oposa al centre.
No, no... Ho he explicat a tothom i a les televisions i després ha sortit el que ha sortit, algunes amb imatges capcioses. Jo els vaig dir que ho aturessin i que en parléssim, i la que m’ho va comunicar em va dir que no tenia capacitat de decisió. I aquí li vaig dir que em truqués algú que en tingués. Del dia 2 en endavant, i ho ha vist tothom, els veïns s’hi oposen frontalment; estaven fent unes obres sense cap tipus de petició administrativa ni permís i quan fem la inspecció no hi ha demanat ni un assabentat d’obres. Les paralitzem i els demanem una legalització del projecte. Tenen un mes i han demanat una moratòria de tres mesos. L’empresa que fa les obres contractada per l’entitat que té externalitzats els centres de menors està treballant en la legalització del projecte. Per una altra banda nosaltres treballem amb la Generalitat i la secretària d’Infància és una interlocutora excel·lent.
No està aparcat.
No. Els veïns continuen oposant-s’hi i nosaltres dient, com el primer dia, que ni és el tipus de centre ni és el lloc.
I hi haurà solució?
Entenc que sí, sempre n’hi ha.
Tot el que va passar no va contribuir a una bona imatge de Rubí.
No, efectivament. Som una ciutat que ha crescut amb persones de tot arreu. És rica en diversitat i ningú ens pot acusar del que no som... i ni tan sols ho diré, perquè jo ni m’hi sento, ni m’ofenc, ni em sento insultada. El que digui la presidenta de SOS Racisme m’és absolutament igual, perquè he de treballar per la pau i per ser una ciutat acollidora, però treballant bé. Llavors aconseguirem acompanyar 80 persones, i que és un problema que tenim a Espanya. Si ho fem malament generarem altres problemes i no aconseguirem que aquestes persones es puguin integrar.
Li diuen que ho va utilitzar electoralment...
I algú ho ha volgut utilitzar en contra nostra i també s’hauria de dir. També m’és igual. Treballarem per ser capaços de compartir, corresponsabilitzar-nos i, si cal, posar recursos perquè les persones que siguin i hagin de venir aquí o a qualsevol municipi estiguin ben ateses.
Prioritats per al mandat?
Serà posar al dia l’espai públic, amb manteniment, reparació i estètica bonica. Ho consolidarem i treballem en un gran contracte que posi la ciutat al dia perquè hem tingut moltes dificultats a les urbanitzacions, i hem creat una regidoria específica, ja que són 220 quilòmetres. S’ha invertit 8 milions i no s’ha vist i la solució és un gran contracte que pugui mantenir la ciutat a tot arreu i al mateix moment. I serà el mandat dels gran projectes: acabar el Casino, equipaments esportius, adquirir i rehabilitat un espai d’innovació per a cultura i joventut per acompanyar els artistes en diferents disciplines.
Es veu molts anys d’alcaldessa?
L’única ambició és aixecar-me al matí pensant què puc fer per a la ciutat. Mentre tingui la motxilla plena de ganes, d’esforç i il·lusió ho posaré al servei del partit i, per sobre de tot, al servei de la ciutat.
A escala nacional creu que s’ha rebaixat la tensió? Creu que la sentència condicionarà?
Tinc esperança en la força que torna a tenir el PSC amb relació a la sortida d’aquesta situació que no ens està beneficiant com a país. En la sortida d’un conflicte s’ha de buscar que sigui satisfactòria per a la majoria i que els que no estiguin satisfets la valorin com la menys dolenta. El PSC hi té un paper fonamental i depèn de l’acord, que haurem de trobar.

Hiperactivitat compensada amb escapades al seu “raconet blau”

Viu per Rubí les 24 hores, no para quieta, i reconeix, de broma, que és una hooligan de la ciutat. Per compensar aquesta dedicació i hiperactivitat fa escapades en cotxe, encara que siguin de poques hores, al que anomena el seu “raconet blau”, a Torredembarra, per respirar i gaudir de la sensació de “tenir aigua a prop”. Una desconnexió que fa menys del que voldria, i a la qual els seus col·laboradors propers ja estan acostumats quan li truquen i els respon que està “amb xancletes”. Li agrada llegir, anar en bici i fer esport, tot i reconèixer que no té temps, però sobretot tenir temps per a la família i estar amb les seves dues filles. Va néixer el 1972, és diplomada en treball social i llicenciada en antropologia, i té un màster en lideratge per a l’acció política i en gestió pública. Va entrar com a regidora pel PSC el 2003 portant Serveis Socials, Salut i Educació. El 2015 va ser per primera vegada candidata en imposar-se durant la crisi interna del PSC a qui era l’alcaldessa, Carme García.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Bargalló insta a arribar al diàleg via confrontació

prada
JOAQUIM COELLO
ENGINYER

Buscar la solució

Recorren a Marugán per condecorar  els ‘piolins’

Recorren a Marugán per condecorar els ‘piolins’

Barcelona

Col·lapse a les clavegueres

Barcelona

Trump escalfa el G-7

BIARRITZ

Contracimera pacífica per reclamar polítiques alternatives als líders

BIARRITZ
França
Memòries d’un excap d’estat

Plana el fantasma de Sarkozy

París

La violència torna a les protestes en favor de la democràcia a Hong Kong

HONG KONG
EL RADAR

Divorci a la italiana