JxCat i el PSC duen Marín a la Diputació
Els socialistes i els neoconvergents consumen el seu pacte de govern a la tercera institució del país
Bonvehí evita donar explicacions sobre l’acord amb el PSC
Unes desenes de manifestants concentrats davant la Diputació criden “botiflers”
La presidenta fa una apel·lació al diàleg
Manuel Valls va marcar el camí i Junts per Catalunya ha seguit la petja i per aquest motiu, des d’ahir, una altra institució de primer ordre del país està dirigida per una líder política aliena al moviment independentista. Els vots dels regidors de la formació hereva de Convergència Democràtica de Catalunya es van sumar ahir als del Partit Socialista de Catalunya per fer possible el nomenament de l’alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat i membre del PSC, Núria Marín, nova presidenta de la Diputació de Barcelona.
La lectura política que Marín va fer de la decisió de JxCat de fer-li costat a ella i a un dels partits que va donar suport al 155 evidencia fins a quin punt aquest gest no menor ha provocat un canvi de paradigma en la política catalana. “De mica en mica, les coses es van posant al seu lloc”, va dir Marín donant a entendre que decisions com la de JxCat situen cada cop més el país en un estadi anterior a l’inici del procés sobiranista.
Tot i que Esquerra Republicana va intentar un acord d’última hora amb els encara socis al govern de la Generalitat per possibilitar l’elecció de l’alcalde de Moià per ERC, Dionís Guiteras, el cert és que el pacte entre socialistes i JxCat era molt sòlid, tant que el mateix servei de premsa de la Diputació ja tenia imprès i a punt de repartir a la premsa el text del discurs que Marín va llegir instants després de ser elegida.
Premsa i protesta
El ple d’elecció es va dur a terme amb molta expectació periodística, una relativa expectació al carrer amb persones convocades per l’ANC que protestaven contra l’acord, i amb un to polític baix, amb els portaveus dels diversos partits que van parlar molt de municipalisme i poc, o gairebé gens, de la controvertida qüestió del pacte que ha obert una ferida en la relació entre els dos principals partits sobiranistes.
Per fer possible la designació de Marín van ser necessàries dues tandes de votació, ja que en la primera no va obtenir la majoria absoluta de 26 diputats, necessària. En la segona votació, però, la suma dels 16 diputats socialistes més els 7 de JxCat va permetre sumar els 23 necessaris per imposar-se per majoria simple. El candidat presentat per ERC, l’alcalde de Moià, Dionís Guiteras, en va rebre 17, els 16 del seu grup més el de la diputada de Tot per Terrassa.
En el moment de prendre la paraula per justificar la votació del seu grup, Guiteras va lamentar que 24 vots no haguessin pogut ser més que 23, en el sentit que, si la seva candidatura hagués obtingut el suport dels neoconvergents, hauria estat nomenat president amb un vot més, fins i tot, que els que va obtenir Núria Marín.
El comportament de la resta de grups en la votació va ser el de no donar-se per al·ludits per la qüestió de fons i així els cinc diputats provincials dels comuns, els quatre de Ciutadans –sense cap representació del sector de Manuel Valls– i els dos del PP van votar els seus respectius candidats, que no tenien cap possibilitat d’assolir la presidència.
En la seva explicació de vot, el representant de Junts per Catalunya i alcalde de Tordera, Joan Carles Garcia, va fer una intervenció amb un to marcadament municipalista, amb una mínima referència al procés independentista quan va afirmar que treballaran per “la llibertat de les persones que estan injustament empresonades” per passar a recordar immediatament que, en el ple de la Diputació de quatre anys enrere, “ens va acompanyar Quim Forn”. Res més. A l’acte d’ahir a la Diputació hi va ser present el president del Partit Demòcrata, David Bonvehí, que no va voler fer declaracions a la premsa.
“Excuses” per un pacte
En canvi, Guiteras va ser més explícit a l’hora de mostrar el seu malestar i el d’ERC per no haver rebut el suport dels sobiranistes de JxCat. Sempre amb un to mesurat i que va evitar l’agror, va assegurar que “hi havia la possibilitat de tirar endavant els anhels de llibertat que vol el poble”. I va dir aquestes paraules abans de lamentar les “excuses que s’han donat pel pacte” i deixar una ombra de dubte sobre les veritables intencions polítiques de Junts per Catalunya assegurant: “Pels seus actes els coneixereu.”
La flamant presidenta, Núria Marín, va aprofitar el seu discurs i la posterior intervenció davant dels mitjans de comunicació en roda de premsa per fer proselitisme del “diàleg”. La també alcaldessa de l’Hospitalet va fer servir una fórmula clàssica dels portaveus de l’unionisme, utilitzada manta de vegades per la gent de Ciutadans, quan va demanar “parlar més d’allò que ens uneix que no pas d’allò que ens separa”. Sobre el gest de Junts per Catalunya, Marín va qualificar-lo com un “pas important”, però es va negar a fer cap especulació futura sobre el sentit d’aquesta decisió: “Ara fem aquest pas i ja veurem fins on anem.”
En canvi, els portaveus de Cs, Salvador Tovar, i del PP, Xavier García Albiol, van retreure al PSC que hagi pactat amb independentistes quan, al seu entendre, hauria pogut accedir igualment al govern fent un pacte amb les formacions unionistes. “Era un risc que es podia evitar”, va dir Albiol.
