El mapa gironí, tenyit de groc
ERC guanya a les vuit comarques i en més de 170 municipis
ERC i JxCat –que venç en una quarantena de pobles– acaparen els dos primers llocs al 88% dels pobles
El mapa electoral gironí es va tenyir diumenge de groc tant pel que fa a la victòria històrica d’ERC –que va guanyar a totes vuit comarques i a gairebé el 80% de municipis– com pel resultat de rècord de l’independentisme en uns comicis espanyols: el 56% dels vots de la demarcació van ser per a una de les tres forces independentistes –ERC, JxCat i Front Republicà– quan a les eleccions del 2016 (sense el FR) la suma havia estat del 49,5%. De fet, la suma sobiranista va superar el 50% dels vots a totes les comarques gironines, excepte la Selva (48,5%). El màxim va ser el 74% del Pla de l’Estany, seguit del 69% de la Garrotxa. Mirant-ho en xifres absolutes, l’independentisme va tenir un 40% més de vots: de 152.277 el 2016 a 213.250 (60.973 més). Tant JxCat com Front Republicà van tenir aquí els seus millors resultats.
Una altra dada que avala l’auge de l’independentisme és que ERC i JxCat van acaparar els dos primers llocs a 194 municipis gironins (87,8% del total), quan fa tres anys havien estat les dues forces més votades a 184 (83%). I només mirant qui va quedar primera, ERC va guanyar en 173 municipis, JxCat en 40, i n’hi va haver dos (Bolvir i Viladasens) on van compartir victòria en empatar en vots. Així doncs, entre les dues van guanyar en 215 dels 221 municipis de la demarcació. La resta van ser 5 per al PSC i un per a Cs.
El 28-A va servir també per consolidar Girona com una de les poques demarcacions de l’Estat sense cap diputat dels tres partits de la dreta espanyola. La comarca on Cs, PP i Vox sumen més és l’Alt Empordà (20%) i on menys, el Pla de l’Estany (6,9%).
Partit a partit
ERC va guanyar doncs a totes vuit comarques gironines (al 2016 ho havia fet en cinc) i en 175 poblacions (en dos casos empatada amb JxCat) quan al 2016 ho havia fet a 129. A més, va ser segona a la resta de poblacions amb l’excepció de Santa Llogaia d’Àlguema (on va guanyar el PSC i Cs va ser segona). En global, ERC havia rebut fa tres anys 80.824 vots a la demarcació (el 26,25% del total) i diumenge van ser 113.546 (29,83). Són 32.722 vots més, cosa que va fer que passi de dos a tres escons.
També va créixer en vots, tot i baixar en percentatge (per l’augment de participació), Junts per Catalunya respecte al resultat de CDC el 2016, passant dels 71.453 de llavors (23,21% del total) a 85.433 (22,44%). Són 13.980 vots més. La formació, que manté els dos diputats, va guanyar en 42 municipis (en dos empatada amb ERC) quan fa tres anys havia vençut a 76. Va ser segona força a totes les comarques menys la Selva, on la va superar el PSC. Fa tres anys havia guanyat al Ripollès i la Cerdanya.
El PSC, que va mantenir el diputat que ja tenia, va superar En Comú Podem i va esdevenir tercera força a la demarcació. A la Selva va ser fins i tot segona. Va guanyar en cinc localitats –quatre d’elles de les més poblades (Lloret, Blanes, Salt i Roses)– i va ser segona a 19 més. En global, els vots als socialistes van augmentar un 69%, dels 38.558 del 2016 als 65.162 (26.604 més). El creixement de participació, però, va mitigar l’increment de percentatge a menys de cinc punts (del 12,52% del total al 17,12%).
En canvi, En Comú Podem va perdre 16.367 vots i amb 36.190 (9,70% del total) –al 2016 n’havia tingut 53.277 (17,31%)– es va quedar a 939 vots de poder mantenir el diputat que tenia. Es va situar com a quarta força a la demarcació i en sis de les vuit comarques (a l’Alt Empordà i la Cerdanya és cinquena, rere Ciutadans). El seu millor registre va ser a la Selva (12,41%), on el 2016 havia guanyat. Fa tres anys va ser primera a 10 municipis gironins i segona a 19. Diumenge només va ser segona a un (Sales de Llierca).
El partit del trio de la dreta espanyola amb més vots va ser Ciutadans, que es va quedar a uns 4.000 d’obtenir representació. Va rebre 33.826 vots (8,89% del total), un 42% més que al 2016 (23.748, 7,71%). A més, Cs va ser el més votat a un municipi (Vilamalla) i segon a tres pobles de l’Alt Empordà (Sant Llogaia, Pont de Molins i Biure). Per comarques, va tenir els percentatges més alts a l’Alt Empordà (11,53%) i la Selva (10,34%).
El PP, en canvi, no va arribar al 5% a cap comarca. El menor percentatge va ser un 2% a la Garrotxa. Al 2016 havia guanyat a tres poblacions i ara va obtenir el seu millor resultat a Meranges amb un 11,9%. En global, va perdre el 60% dels vots del 2016, un total de 18.716 (de 31.035 a 12.319), passant del 10,08% al 3,24%.
El PP va ser superat pel Front Republicà, que va rebre 14.271 vots (el 3,75%). En una vintena de pobles va superar el 10% dels vots, destacant sobretot a Verges i Viladamat, llocs on governa la CUP.
Pel que fa a Vox, va tenir 10.668 vots, un 2,80% del total. El partit ultradretà –que al Pla de l’Estany no arriba ni a l’1%– va obtenir el millor percentatge de Catalunya a Sant Climent Sescebes (14,6%).
