Bany de sang a Sri Lanka
Més de 200 morts, entre ells una trentena d’estrangers, i 450 ferits en una onada d’atacs en hotels de luxe i tres esglésies
El govern declara el toc de queda
Hi ha vuit detinguts i hauria estat obra d’un únic grup
-
Bany de sang a Sri Lanka Arxiu. -
Bany de sang a Sri Lanka Arxiu. -
Bany de sang a Sri Lanka Arxiu. -
A l’esquerra i la foto superior, interior l’església de Sant Sebastià de Negombo, al nord de la capital de Sri Lanka, totalment destrossada per l’explosió. A sota, soldats davant un dels hotels de luxe de Colombo atacats EFE.
Sagnant Diumenge de Resurrecció a Sri Lanka. Una devastadora onada d’atemptats coordinats en diverses ciutats del país asiàtic van causar una massacre amb almenys 207 morts i més de 450 ferits. Entre les víctimes mortals hi hauria una trentena d’estrangers, entre què, segons el Ministeri d’Afers Exteriors espanyol, no hi hauria cap ciutadà de l’Estat. Els objectius: quatre hotels de luxe, un complex residencial i tres esglésies.
Eren entre tres quarts de 9 i les 9 del matí, quan hi va haver les primeres explosions. Van ser a les esglésies cristianes de Sant Sebastià de la ciutat Negombo, al nord de Colombo, i de Sant Antoni, situada en un suburbi de la capital, mentre els fidels celebraven el Diumenge de Pasqua, la culminació de la Setmana Santa. Les potents deflagracions van deixar un escenari dantesc, amb centenars de cadàvers. Les primeres imatges que van circular per les xarxes socials mostraven el sostre dels temples ensorrat i molts cadàvers al seu interior, cosa que ja deixava entreveure la magnitud de la tragèdia, que, però, no havia acabat aquí.
I és que els autors d’aquesta massacre no només buscaven atacar la minoria cristiana de Sri Lanka, sinó també estrangers. Poc després de produir-se els atacs a les dues esglésies, es van registrar quatre explosions més: una en un temple evangelista situat a Batticaloa, a l’est del país, i les altres en tres en hotels de luxe. Els tres establiments atacats –el Cinnamon Grand, el Kingsbury i el Shangri-La– eren tots de cinc estrelles i estaven situats a la capital. El fet que una de les explosions, la de Batticaloa, hagués tingut lloc a centenars de quilòmetres de distancia d’on s’havien produït les altres indica el grau de coordinació i la preparació d’aquesta cadena d’atemptats.
En plena commoció i quan semblava que el malson s’havia acabat, en caure la tarda una vuitena explosió va tornar a sacsejar la capital del país. Aquesta es va produir quan la policia va assaltar el lloc on s’amagaven diversos dels sospitosos d’haver participat en el terrible succés, un complex residencial a Dematagoda, també a Colombo. Un dels sospitosos es va immolar i va ferir dos agents.
Xarxes bloquejades
Després de les explosions, el govern va decretar l’estat d’emergència i el toc de queda indefinit a tot el país. Les autoritats van fer també una crida a no fer cas dels rumors i, per evitar que circulessin notícies falses, va bloquejar la missatgeria instantània, com ara WhatsApp, i les xarxes socials, com ara Facebook, cosa que va dificultar a l’hora de buscar informació sobre l’estat d’algun familiar o conegut, però que va evitar que es difonguessin informacions falses sobre els fets i la seva autoria. “Per favor, calma i no us deixeu enganyar per rumors”, va demanar el president de Sri Lanka, Maithripala Sirisena, en un missatge a la nació i en referència als habituals enfrontaments comunals que es produïen com a reacció a successos violents. Un rumor apuntant una comunitat concreta podria desembocar en linxaments i ser la guspira que encengués un gran foc, en un país molt fragmentat, de majoria budista i on els cristians i musulmans són minoria.
El president, que es va mostrar en “xoc i trist pel que havia passat”, va explicar que s’havia obert una investigació per aclarir què hi havia al darrere d’aquests terribles actes.
El ministre de Sri Lanka per a les Reformes Econòmiques i la Distribució Pública, Harsha de Silva, també es va mostrar commocionat. “Escenes horribles. He vist membres amputats pertot arreu. Equips d’emergència estan desplegats en tots els punts”, va explicar el ministre.
A l’hora de tancar aquesta edició cap grup ni organització havia reivindicat l’autoria de l’atemptat, que és tota una incògnita. Hi ha vuit detinguts, segons van informar les autoritats, les quals van precisar, això si, que tots els atacs els hauria coordinat un únic grup. Aquest però de moment és una incògnita.
Pista islamista
Des d’un primer moment, però, s’ha descartat qualsevol vincle amb els tàmils, tot i que aquesta cadena d’atemptats ha fet reviure al país l’horror dels 26 anys de conflicte armat amb la guerrilla, que va ser derrotada per l’exèrcit de Sri Lanka el 2009 i que va causar entre 70.000 i 80.000 morts.
Primer, s’ha apuntat als extremistes budistes, però, a mesura que s’anava coneixent el nombre de víctimes i la tipologia de les accions –terroristes suïcides–, s’ha començat a pensar en la hipòtesi gihadista.
Això seria una novetat, ja que fins ara no s’havia contemplat la possibilitat que Sri Lanka fos inclosa en els objectius islamistes, tenint en compte que els musulmans són una minoria i sovint objecte d’atacs dels extremistes budistes.
LES FRASES
Religió i turisme, els objectius
La religió i el turisme han estat els objectius dels atacs perpetrats a Sri Lanka, que han deixat més de 200 morts. El país, que es va independitzar del Regne Unit el 1948, està poc habituat a la violència contra els cristians, tot i que sí als enfrontaments entre budistes i musulmans, que han estat recurrents els últims cinc anys: el 2017, es van produir almenys 16 incidents violents contra musulmans, que van dur a la creació de “comitès de reconciliació” en tots els districtes del país i el 2018, el govern va arribar a declarar l’estat d’emergència per aquests episodis de violència.
De la mateixa manera que no són habituals els atacs a cristians, tampoc ho són els atemptats contra complexos turístics d’alt nivell, en un país que s’ha convertit en un dels principals focus d’atracció turística del sud-est asiàtic per la seva exuberant naturalesa i la seva riquesa en patrimoni històric. A més, els últims anys, Sri Lanka ha viscut un creixent desenvolupament industrial que ha fet créixer el producte interior brut (PIB) del país fins als 77.519 milions d’euros i la renda per càpita en 3.414 euros el 2017, en bona part gràcies a un sector turístic en auge.
Segons dades del Banc Mundial, Sri Lanka ha passat en només vint anys de rebre 360.000 visitants (1997) a rebre’n 2,1 milions (2017). Els singalesos són els grup majoritari de Sri Lanka, on hi ha les minories tàmil i musulmana, a més dels burghers i malais, entre altres.
