Política

Agents relaten haver rebut insults, però cap agressió

Integrants de la Guàrdia Civil expliquen que en els escorcolls a naus de Terrassa i Bigues i Riells el 20-S i en tres centres de votació, els concentrats feien “cara d’odi”

Neguen l’ús abusiu de la força l’1-O

“Cara d’odi”, “insults”, “murs humans”, “menyspreu” i “dany moral” són algunes de les expressions que, amb massa coincidència, van manifestar sis dels deu agents de la Guàrdia Civil que van declarar ahir com a testimonis al Tribunal sobre l’actitud de persones concentrades en els escorcolls que van fer en dues naus, a Terrassa i Bigues i Riells, el 20 de setembre per comissar material del referèndum, com també en l’actuació en tres centres de votació l’1-O, a Sant Andreu de la Barca, Sant Joan de Vilatorrada i Sant Martí Sesgueioles. A preguntes dels advocats defensors, però, els agents van admetre que no van rebre “cap agressió”, tot i que tampoc van admetre l’ús excessiu de la força exercit contra els votants.

Així, per mantenir el relat violent de la fiscalia, dos agents que van intervenir en els escorcolls de la nau d’Unipost, a Terrassa –per una alerta anònima i inicialment sense ordre judicial–, van exagerar una sortida accidentada ja que la unitat dels Mossos, per error, els va conduir a un carrer estret i en obres. “Tombaven les tanques, van treure les planxes de la rasa, i els cotxes van caure-hi. Era una ratera”, van assegurar els dos militars, estimulats pel fiscal Jaime Moreno. I l’agent amb el número d’identificació S17971T que va intervenir en els escorcolls a una nau de Bigues i Riells, va comparar la protesta ciutadana amb l’època del terrorisme a Euskadi. “Els companys veterans expliquen que aquell ambient que vam viure era similar als principis del conflicte basc”, va deixar anar a la sessió.

Per evidenciar aquests relats superlatius i el sentiment d’agents ofesos, els advocats dels independentistes catalans van preguntar-los per la realitat recollida en els vídeos d’aquells dies, que alhora va ser una forma hàbil d’esquivar la prohibició fixada per la sala d’enjudiciament d’exhibir els vídeos als testimonis per confrontar les seves afirmacions. “Quants agents hi havia a la concentració de Bigues i Riells?”, li preguntava l’advocada Marina Roig a un agent, que exagerava la trentena real a 300. En d’altres casos, el penalista Benet Salellas evidenciava que s’havien endut cartells de la CUP de naus de Montcada i Reixac i de Sant Adrià de Besòs, que excedia el mandat de la fiscalia.

Per primer cop en el judici, agents del cos armat van reconèixer la “bona tasca dels Mossos”, en fer passadissos per garantir escorcolls i el pas de detinguts. Per aturar el referèndum de l’1-O, van tornar les crítiques a la policia catalana i es va hiperbolitzar el sentiment d’agent de l’autoritat no respectat per ciutadans catalans.

Els primers tres agents que van relatar la seva actuació l’1-O, a preguntes del penalista Xavier Melero, van admetre que desconeixien l’ordre del secretari d’Estat de Seguretat que indicava que aquell dia “calia prioritzar la seguretat ciutadana i la dels policies per sobre de l’eficàcia”, i l’ordre de coordinar-se amb els Mossos mai la van rebre.

La caporal que va actuar en un centre de Sant Martí Sesgueioles l’1-O, i que va retreure “l’actitud obstinada” de l’alcaldessa i veïns d’aquest poble, va adduir desconeixement, quan l’advocat Andreu van den Eynde li va preguntar pels vídeos de les càmeres dels seus companys –“i aportats sense veu al Suprem”, va indicar–, en que “se sent agents quan són als vehicles com diuen ‘fills de puta’ als ciutadans, i un d’ells: «vaig picar com si no hi hagués demà»”. L’advocat Jordi Pina, va rematar: “Ha vist els vídeos on unitats de la Guàrdia Civil que anaven a Catalunya eren acomiadades amb l’A por ellos?” La caporal, amb un fil de veu, va respondre: “sí”.

LA FRASE

Els companys veterans van explicar que el que vam viure era com els principis del conflicte basc
Agent Guàrdia Civil
TIP S17971T (escorcolls a una nau de bigues i riells)

L’Estat vol fer fora l’Ajuntament

El titular del jutjat d’instrucció 7 de Barcelona, que investiga una quarantena d’agents de la policia espanyola per ús excessiu de la força durant l’1-O, ha refusat la petició de l’advocacia de l’Estat, que els defensa, que s’aparti l’Ajuntament de Barcelona com a acusació popular.

El magistrat ho refusa perquè és legal, a més de “la magnitud dels fets i la seva repercussió internacional”. Ahir, el tinent d’alcalde Jaume Asens va denunciar aquesta acció feta “pel govern del PSOE”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Sílvia Paneque tornarà a ser la cap de llista del PSC

GIRONA
argentina

Els insults de Milei a Petro provoquen una crisi diplomàtica amb Colòmbia

barcelona
Política

Mor Conxita Tarruella, històrica d’Unió

guerra a gaza

El TIJ ordena a Israel garantir l’entrada d’ajuda humanitària a Gaza

barcelona
Política

Mor Joe Lieberman, l’exsenador estatunidenc que volia acabar amb la violència dels videojocs

guerra a gaza

Els EUA critiquen la relatora de l’ONU per als territoris palestins ocupats

barcelona
guerra a europa

Rússia llança 28 drons i míssils contra Ucraïna en un atac dirigit sobretot al sud

barcelona
estat francès

Aproven una llei que castiga la discriminació capil·lar

barcelona

Banyoles aspira a organitzar el mundial de piragüisme marató del 2028

BANYOLES