L’ALTRA CARA DEL JUDICI
Una altra aparició de Carme Forcadell
La lletrada de l’administració de Justícia que va participar en l’escorcoll a Economia va sentir la veu de Carme Forcadell i després va quedar demostrat que no era ella. El guàrdia civil que va participar en l’escorcoll a Exteriors diu que va veure la presidenta del Parlament, dins un cotxe oficial, amb els llums blaus encesos, circulant en contra direcció per la Via Laietana, plena de manifestants, movent la mà per “agitar les masses”. No ho va dir quan va declarar vuit dies després dels fets i ara li ha vingut al cap. Olga Arderiu, defensora de Forcadell, el va acusar de fals testimoni.
LA CARA I LA CREU
La determinació de les defenses
Relats de terror que no es concreten en res
La bandera d’Òmnium, segons la Guàrdia Civil
En el relat de terror que va fer el sergent de la Guàrdia Civil per explicar el que passava davant d’Exteriors, va tenir molt d’interès a dir que entre la massa concentrada a la Via Laietana onejaven banderes d’Òmnium. Marina Roig, ràpida, li va preguntar si la podia descriure: “Un tros de tela quadrat, subjectat amb un pal, crec que de color verd...” I no hi posava “Democràcia”?, va reblar la lletrada.
Els criteris sobre la pertinència són ‘dinàmics’
El fiscal va preguntar sobre el que va voler a un guàrdia civil que estava citat com a testimoni per parlar de l’escorcoll del domicili i el despatx de Josep Maria Jové. Davant les protestes reiterades de les defenses respecte de la pertinència de les preguntes del fiscal, Manuel Marchena, tan restrictiu amb ells, va dir que els criteris de pertinència són “dinàmics”. És a dir, canvien segons la seva conveniència.
Informe amb captures de pantalla de 80 hores d’imatges a Economia el 20-S
Pel que va transcendir ahir, un dels guàrdies civils que van prestar declaració ha estat l’encarregat de fer un informe amb imatges del que va passar al carrer el 20-S. Ho vàrem saber quan el fiscal s’interessava a buscar violència en les concentracions. El testimoni va relatar que l’informe en qüestió consisteix en diverses captures de pantalla extretes del visionat d’entre 60 i 80 hores d’imatges de televisió de diverses cadenes que es van enregistrar aquell dia. Les defenses es posaven les mans al cap. A preguntes de Jordi Pina, l’agent va dir que havia triat “les més significatives”.
