El PP força el PSOE a votar si vol presó pels referèndums
Casado porta al Congrés el rescat del Codi Penal d’Aznar del 2003 contra consultes il·legals
Vol el vot a senadors del PP per un 155 total
Cs promet que no pactarà mai amb el PSOE i s’obre a Vox
En espera que el president espanyol, Pedro Sánchez, firmi el decret que servirà per dissoldre les Corts el 5 de març i per celebrar les eleccions el 28 d’abril, el Congrés és un escenari electoral de primer ordre, i així ho entén el líder del PP, Pablo Casado, que vol acorralar el PSOE amb l’argument de la pretesa tebior socialista amb els independentistes. Tot i ser una iniciativa que Casado ja va registrar a finals de setembre, el Congrés debat finalment avui una proposició de llei de modificació del Codi Penal per castigar amb penes de presó de tres a cinc anys la mera convocatòria de referèndums “il·legals”, amb Catalunya en el punt de mira. Casado rescata així el vell Codi Penal que l’aleshores president popular José María Aznar va adoptar el novembre del 2003 –amb l’article 506 bis– pensant en l’anunci del pla Ibarretxe i que no es va aplicar mai perquè el seu successor, el socialista José Luis Rodríguez Zapatero, va despenalitzar les consultes el 2005.
La proposició de llei del PP no entrarà en vigor si s’aprova, perquè abans de materialitzar-se s’haurà dissolt el Congrés, però Casado vol que el PSOE es retrati votant-hi a favor o en contra o bé abstenint-se. Tot i que Sánchez no vota al Congrés –és el primer president espanyol que no és diputat– i acaba de veure enterrats els comptes del 2019 pel vet d’ERC i el PDeCAT, Casado intentarà aprofitar tot el que no sigui un vot a favor del PSOE al seu text per alimentar la tesi que el líder socialista fa “pactes” amb Quim Torra.
Si a Aznar el va moure el pla Ibarretxe, Casado sosté que, deu anys després de la despenalització, “els esdeveniments recents de la història d’Espanya” –és a dir, el 9-N i, sobretot, l’1-O– demostren que promoure la convocatòria d’una consulta al marge del que digui el Tribunal Constitucional té “prou pes per merèixer un retret penal” i tenir efecte dissuasiu.
Rajoy ho obviava el 2011
La proposta de Casado de ressuscitar en el Codi Penal l’article 506 bis d’Aznar es completa amb el càstig de la presó i la inhabilitació no només als convocants, sinó també als interventors o facilitadors, que s’enfrontarien a penes de presó d’entre sis mesos i un any o a una multa de 12 a 24 mesos amb la introducció de l’article 521 bis del 2003. Si bé el líder del PP vol frenar la fuga de vots a Vox en ple judici, es dona la circumstància que els altres grups li podran recordar que Mariano Rajoy –amb Casado de diputat– no va fer res per penalitzar les consultes, i això que des del 2011 fins al 2015 va governar amb majoria absoluta durant la seva primera legislatura.
De cara a les eleccions del 28 d’abril, el líder del PP va sorprendre amb una crida a prioritzar el vot al Senat, una cambra sovint menystinguda en els comicis espanyols i que ofereix una papereta oberta que permet posar una creu a noms concrets més enllà de les sigles, i així “es perden els vots dels partits que no són majoritaris”. Casado llança una opa a Cs i Vox i convida els votants dretans, “independentment del que votin al Congrés”, a donar suport al Senat als “senadors de la llibertat a Catalunya”, que seran els senadors del PP, “disposats a votar un altre cop un 155”, que ara seria total, perquè s’aprovaria “amb la durada i amb l’extensió competencial que altres partits no van voler”.
Cordó sanitari al PSOE
Mentre a Europa el debat és si cal un cordó sanitari a la ultradreta com es fa a França en la segona volta de les presidencials, ahir Ciutadans va deixar clar que el seu únic vet és a Sánchez i al PSOE, però no a Vox, quan passi el 28 d’abril i arribi l’hora dels pactes. “No sé si hi haurà en el futur un altre PSOE, però ara Sánchez és el PSOE i el PSOE és Sánchez: no hi haurà acords després de les eleccions ni amb Sánchez ni amb el PSOE”, va prometre el secretari general de Cs, José Manuel Villegas, sense ser igual de contundent amb l’ultradretà Santiago Abascal, amb qui Albert Rivera compartia la fotografia de la plaça Colón de Madrid el 10 de febrer. Davant la repetició de les eleccions del 2016, Rivera ja va prometre no investir mai Rajoy, i a l’octubre Cs va votar a favor seu.
