Derrota humiliant de May
naufragi
La primera ministra conservadora perd per una diferència de 230 vots la votació del seu acord amb la UE, però evita la dimissió
El líder laborista demana una moció de censura, que s’ha de decidir avui
El Parlament britànic va tombar ahir de manera aclaparadora l’acord de sortida de la Unió Europea (UE) per 432 vots a 202 –230 vots de diferència–, després de dos anys de negociacions amb Brussel·les i de discussions a la Cambra dels Comuns. La derrota suposa un cop molt dur per a Theresa May, que es va convertir en la primera ministra que ha encaixat la desfeta més gran de la història, per sobre del laborista Ramsay MacDonald, que el 1924 va perdre per 166 vots.
S’obre ara un període d’incertesa en què ningú sap què passarà. La primera ministra només va donar l’opció als diputats de triar entre el seu acord o res, una sortida sense acord. Aquesta estratègia de la por no ha tingut èxit. La setmana passada, el Parlament ja va aprovar dues esmenes determinants que bloquejaven una sortida sense acord. La cambra es disposava a agafar el control de la situació si finalment perdia la votació. Ahir el Parlament va acabar de defenestrar el pacte de May. Fins a 118 conservadors hi van votar en contra, a més dels unionistes nord-irlandesos.
Després de la desfeta, May va comparèixer davant del Parlament i va assegurar que “la votació no revela a quina mena d’acord estarien disposats a donar suport els diputats”. No va dimitir. Tot seguit, es va aixecar el líder de l’oposició, el laborista Jeremy Corbyn, per anunciar que havia presentat una moció de censura contra May. “És una derrota catastròfica. El Parlament ha pronunciat el seu veredicte sobre l’acord. Tanta negació i tanta demora l’han portat fins al final del camí”, va declarar Corbyn.
May va acceptar que la moció se celebrés avui mateix per comprovar el suport que té a la cambra i va dir que el primer que farà si guanya la moció serà obrir converses amb el Partit Democràtic Unionista (DUP), els seus socis de govern, i amb la resta de formacions polítiques per buscar una solució. I va garantir que tornaria a la cambra dilluns per fer una declaració formal sobre com procedirà a partir d’ara, tal com requereix l’esmena aprovada la setmana passada.
El DUP té la clau
Avui, per tant, se celebrarà la moció de censura. És complicat que May la perdi. Els rebels del seu partit que ahir van votar contra ella han reiterat durant les últimes setmanes que li donarien suport si hi hagués una moció de censura. La clau serà el DUP. En principi, li donaran suport. En un gest significatiu, May va dir ahir que obriria converses amb ells. Si May perdés la moció d’avui, es convocarien eleccions, que és el que vol Corbyn, tot i que el 80% del seu partit prefereix un segon referèndum.
No queda gens clar què passarà a partir d’ara. Ningú ho sap. Ni tan sols el govern. De moment, continua sobre la taula la sortida sense acord, que és l’única alternativa que May donava a la seva votació. Una segona consulta seria extremament divisiva. Unes eleccions generals, en cas que perdés avui, no aclaririen què pensa la gent sobre el Brexit. S’assenyala que la primera ministra podria tornar a Brussel·les per renegociar l’acord i convocar una votació. Tampoc es descarta demanar una pròrroga de l’article 50 per endarrerir la sortida de la UE.
Un portaveu de Donald Tusk, president del Consell Europeu, va “lamentar” el resultat de la votació i va instar Londres a “aclarir com més aviat millor les seves intencions sobre els pròxims passos”. També va assegurar que la UE es mantindrà unida, va reiterar que l’acord amb May suposa “la millor i l’única manera d’aconseguir una retirada ordenada del Regne Unit de la UE” i va advertir que “el risc d’una sortida desordenada s’ha incrementat després d’aquesta votació”. De moment, el pas següent de May l’ha marcat amb la moció. La premier es podria començar a recuperar avui si guanya la nova votació.
Protestes fora de Westminster
Milers de persones es van aplegar ahir a les portes del Parlament de Westminster des de primera hora del matí. Aixecant pancartes a favor i en contra del Brexit i fent onejar banderes britàniques i europees, ja que els partidaris dels dos bàndols estaven barrejats. L’ambient era festiu, feien repicar campanes i sonar tambors, i gairebé no hi havia presència policial. Lluny quedava la tensió de la setmana passada, quan uns brexiters ultradretans van insultar una diputada. Ahir no es va produir cap incident. Els manifestants pretenien pressionar els polítics abans de votar. La concentració entre proeuropeus que demanaven un nou referèndum i brexiters que exigien un trencament amb la UE reflectia la divisió de la societat britànica.
