Villòria: “Vam actuar de tap de resistència durant el 155”
El viceconseller assegura que, sense direcció política, els alts càrrecs van optar per “tramitar el mínim”
La CUP, però, lamenta la facilitat amb què l’Estat va poder intervenir l’autonomia
La comissió d’investigació del 155 al Parlament va començar ahir la tanda de compareixences amb la presència del viceconseller de la Presidència per al Desplegament de l’Autogovern, Pau Villòria, autor de l’informe sobre els efectes del 155 en l’administració catalana i un dels alts càrrecs que no va ser destituït durant els sis mesos que l’Estat espanyol va intervenir la Generalitat.
La primera sessió, però, va causar una topada entre aquest alt càrrec i el diputat de la CUP Carles Riera, que moments abans havia lamentat que l’Estat ho va tenir “molt fàcil” per intervenir la Generalitat a causa d’un cert “col·laboracionisme” i de l’existència d’una autonomia de “baixa intensitat”, en paraules de l’anticapitalista. Unes paraules que van incomodar Villòria, que va assegurar que se sentia orgullós de les persones que, malgrat que la situació amb motiu del 155 era “fosca i complicada”, es van “quedar aguantant el vaixell”. “Vam pensar que el millor servei era fer de tap de resistència”, admet l’actual viceconseller. Per fer-ho van “intentar tramitar al mínim possible” perquè “no volíem que Madrid s’atribuís cap d’aquestes actuacions”, explica Villòria. Aquest alt càrrec també adverteix que ara l’Estat coneix molt bé el funcionament de l’administració catalana i, per tant, si hi hagués un nou 155 “ho tindrien més fàcil”. Finalment, Villòria també va donar a conèixer, tot i que de manera prudent i sense entrar en detalls, que durant els mesos que va durar la intervenció hi va haver responsables d’àmbits universitaris i de sindicats que van anar a Madrid a buscar recursos que des de la Generalitat no es podien donar”, va lamentar.
Més intervencions
La primera sessió de la comissió també va tenir la presidència del catedràtic Joan Vintró per a qui l’aplicació del 155 va tenir una “manca de coherència entre el contingut del requeriment que va enviar Rajoy a Puigdemont l’endemà de la declaració suspesa del dia 10 d’octubre i el que després s’invoca finalment en el decret d’aplicació el dia 28 d’octubre. Vintró indica que el Senat no va complir ni exercir les tasques de control i esmena que li corresponien per validar una correcta aplicació del 155.
Els presos, disposats a comparèixer en la comissió
La comissió d’investigació del 155 manté el calendari previst per al dia 22 de gener, en què hi ha fixada la compareixença dels membres del govern destituït pel 155 que ara són en presó preventiva al centre de Lledoners. La petició de compareixença ja s’ha fet arribar al magistrat Manuel Marchena i la decisió també s’ha notificat per carta a la consellera de Justícia, Ester Capella, i als presos polítics als quals s’ha sol·licitat la seva presència. Tanmateix, i segons ha pogut saber aquest diari, el magistrat Marchena no tindria l’obligació de contestar al Parlament. Però en espera de quina sigui la resposta del jutge i segons ha pogut saber aquest diari, aquesta mateixa setmana els presos polítics notificaran per carta la seva total disposició a comparèixer el dia 22 en la comissió d’investigació del 155 ja sigui de manera presencial o bé telemàtica. “Tenen moltes ganes d’explicar-se”, indiquen fonts pròximes als presos.
