Mor l’escriptor i crític literari Robert Saladrigas als 78 anys

El novel·lista i crític literari Robert Saladrigas ha mort als 78 anys degut a un càncer contra el que portava uns anys lluitant. Nascut a Barcelona el 12 de febrer de 1940, va treballar en diversos mitjans de comunicació i va rebre al llarg de la seva vida nombrosos guardons literaris com El sol de la tarda (1992), premi Sant Jordi 1991 i premi Crexells 1992; La mar no està mai sola (1996), premi Carlemany de novel·la 1996 i La llibreta groga (2004), premi Josep Pla 2004. Saladrigas col·laborava en l’actualitat al suplement Cultura/s de La Vanguardia i el seu darrer article va aparèixer el passat dissabte.

Com s’explica a l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, als 18 anys es classifica per al premi Nadal, amb No todo es negativo. Entra a treballar a l’editorial Noguer, que deixa just abans de fer el soldat, a Melilla. Al cap de quatre anys, trasllada l’experiència del viatge en un tren militar a la novel·la ’52 hores a través de la pell’, que no publica fins el 1970 i que esdevé finalista del premi Prudenci Bertrana 1969. Quan torna de fer el soldat, treballa un any a Solidaridad Nacional, i a partir d’aleshores es dedica professionalment al periodisme. Treballa cinc anys a El Correo Catalán, i col·labora amb regularitat a Destino, Tele-Estel, ABC, Cavall Fort, Tele-exprés, entre d’altres publicacions. Posteriorment, esdevé cap de la secció de llibres a La Vanguardia, diari en el qual hi va estar vinculat durant 40 anys.

Com a novel·lista s’inicia en el corrent realista i publica El cau (1966), i tot seguit, publica la primera novel·la per a joves: Entre juliol i setembre (1967), premi Joaquim Ruyra 1966. A partir d’aquesta obra ha aportat nombrosos llibres a la literatura per a infants i joves: L’Àlex, el 8 i el 10 (1970), els sis volums de la novel·la El viatge prodigiós d’En Ferran Pinyol (1971-78), que va tenir una versió radiofònica; Històries a mig camí (1977); Visions de cada hora (1984) reeditada amb el títol, Contes de cada hora (1993); Un temps del diable (1994) i Amic Lu (1995).

En l’àmbit de la novel·la destaquen, a més, altres llibres com ara: Aquell gust agre de l’estel (1977), basada en la biografia de Cesare Pavese, narra tota una època, amb la voluntat d’abastar la totalitat; Pel camí ral del nord (1980); Sóc Emma (1983); Memorial de Claudi M. Broch (1986), premi Nacional de la Crítica; Claris’(1990); El sol de la tarda (1992), premi Sant Jordi 1991 i premi Crexells 1992; La mar no està mai sola (1996), premi Carlemany de novel·la 1996, i Còmplices de ciutat (1999). Va publicar posteriorment ’La llibreta groga’(2004), premi Josep Pla 2004, Biografia (2005), L’altre (2008) i L’estiu de la pluja (2012),

El febrer del 2000 l’editorial Proa inicia la publicació de l’Obra completa amb dos volums: Aquell gust agre de l’esteli Memorial de Claudi Broch.

Pel que fa a la narrativa breu, cal remarcar els títols: Boires (1970), premi de narració curta Víctor Català; Imatges del meu mirall (1983), on utilitza tècniques del relat oral, en boca d’uns personatges de vida atzarosa, que mitifiquen els orígens; i Tauromàquia: sol i lluna (1991), recull d’històries que plasmen el destí de la criatura humana, immersa en una existència amenaçadora, de la qual es defensa amb les paraules.