Junqueras va dir a Llarena que l’autodeterminació és legal
El líder d’ERC va recordar al Suprem que el Parlament havia proclamat el dret a decidir en diverses ocasions sense cap persecució judicial
Per Forcadell, el 27-O va ser “una declaració política simbòlica”
Oriol Junqueras, Raül Romeva i Carme Forcadell van defensar davant del magistrat instructor del Tribunal Suprem Pablo Llarena que el dret a l’autodeterminació està reconegut internacionalment i que, de fet, el Parlament ja l’havia reivindicat i proclamat en diverses ocasions anteriors al 27 d’octubre de l’any passat, els anys 1989 i 1998. L’expresidenta del Parlament va precisar que la DUI estrictament no es va votar, sinó que es va fer una “declaració política simbòlica”, que no es va registrar, ni tramitar, ni votar ni publicar i, per tant, “no té efectes pràctics”, i que fins i tot es podria haver fet fora de l’hemicicle. En els àudios d’aquelles declaracions, del novembre i l’abril, als quals ha tingut accés l’ACN, l’exvicepresident, l’exconseller d’Afers Exteriors i l’expresidenta de la cambra van defensar, juntament amb l’exconseller d’Interior Quim Forn, el seu pacifisme i el rebuig a qualsevol tipus de violència. El president d’ERC va insistir en la legitimitat del dret a l’autodeterminació i va recordar que la declaració d’independència “explícitament i específicament tornava a reclamar la via de la negociació, de l’acord”, per “implementar les aspiracions legítimes d’una part significativa de la ciutadania”.
També va subratllar que el Tribunal Constitucional “empara totes les idees polítiques, fins i tot les partidàries de canviar el marc constitucional” i que el procés judicial contra els polítics independentistes vulnera la seva llibertat ideològica i el Conveni Europeu dels Drets Humans. Junqueras va constatar que altres resolucions a favor del dret a l’autodeterminació de Catalunya mai s’havien qüestionat judicialment.
Així mateix, Romeva va explicar que el Parlament ha aprovat diverses resolucions sobre el dret a l’autodeterminació dels catalans i va remarcar que aquest dret és “legítim” i que està reconegut per diversos països i en tractats i sentències internacionals: “El món evoluciona cap a aquesta realitat, que s’ha d’afrontar i plantejar políticament.”
Forcadell va assegurar que exercir l’autodeterminació i anar a votar no és delicte i va puntualitzar que la mesa del Parlament no va tenir res a veure amb l’organització del referèndum de l’1-O. “Els ciutadans són lliures de poder anar a exercir el seu dret, ho entenc com un exercici de la llibertat d’expressió”, va reblar.
La fiscal li va preguntar si tramitaria una proposició a favor de l’esclavitud emparant-se en el dret a debatre sobre qualsevol qüestió. Forcadell va respondre que no, perquè el límit se situa en el respecte als drets humans.
D’altra banda, en resposta a preguntes de la fiscalia, Forn va rebatre les acusacions de passivitat i inactivitat dels Mossos d’Esquadra durant l’1-O recordant que les mateixes acusacions es van repetir el 8 de novembre següent, amb l’article 155 ja en aplicació, quan els CDR van ocupar les vies del TAV.
L’exconseller també va defensar l’autodeterminació, però va concretar que ell mesos abans ja havia anunciat que deixava l’acta de diputat i que es retirava de la “política autonòmica”, i ja havia “renunciat a la via unilateral”, perquè no la considerava “adequada”, sobretot després dels resultats electorals del 21-D.
Cuixart desestima un eventual indult
El president d’Òmnium, Jordi Cuixart, rebutjaria acceptar un indult si se li oferís en cas de condemna. “Seria reconèixer ser culpable, i no ho soc”, va afirmar ahir en una entrevista a The Sunday Times, la versió dominical de The Times, feta a Lledoners, en què el periodista va acompanyar la seva dona i el seu fill. Cuixart està “preparat per, si cal, passar molt temps” a la presó. El rotatiu explica que els Jordis van ser empresonats després d’enfilar-se en un cotxe de la Guàrdia Civil, però que “les imatges demostren clarament” que estaven demanant a la multitud que “es dissolgués”.
