“He demanat a la fiscalia que s’arxivi el cas”

Sorpresa en veure que un tema absolutament polític i de llibertat ideològica s’estava traslladant als jutjats i, a més, per part de la fiscalia. Soc jurista i conec bé quines són les fórmules que s’utilitzen i quins són els delictes i les faltes, i jo no n’he comès cap. I, per tant, sorpresa que tot l’aparell de l’Estat es conjurés per intentar atacar judicialment el que no els agradava ideològicament.

Crec que s’ha fet evident que a mi justament aquests actes d’injustícia i antidemocràtics el que han fet han estat esperonar-me més a treballar i a lluitar per la democràcia i la preservació dels drets humans. És que m’ha sorprès realment veure que no estem en un estat demòcrata, que no hem superat el 78, perquè em pensava que sí.

La veritat és que amb un agraïment immens. Em vaig sentir enormement acompanyada i sentint que allò no era cosa d’una persona ni de dues, sinó que és de tot un poble. Ho vaig suportar molt millor gràcies a aquest coratge que m’encomanava tota la gent.

Em semblava absolutament surrealista, el que estàvem veient. Em semblava que revivia coses que m’havien explicat els meus germans grans o els meus pares. Vam estar molts enganxats als mitjans per veure què passava i ho vaig viure amb molta preocupació, com tot el que ha anat passant des de llavors. Era molt greu. I amb una sorpresa contínua de com pot ser que l’Estat estigui conculcant els drets fonamentals de la gent, i de forma impune. És un estat continu de sorpresa en negatiu... d’estar escandalitzada.

És clar, perquè aquest estar escandalitzat va ser multitudinari. Això no ho pot entendre ningú. Va ser un dels primers actes de reivindicar que no encaixarem que es faci tot el que es vulgui. Un primer acte de coratge, de certa rebel·lia enfront de la injustícia. I va ser també emotiu, en comunió amb tanta gent que et feia veure que no estaves sol, i això també et fa sentir com es poden arribar a fer les coses, i la il·lusió que som forts quan anem tots units.

Dimarts els meus advocats van presentar un escrit en què sol·liciten que s’arxivi el cas perquè no s’ha passat a disposició judicial després d’un any. La fiscalia no ho pot tenir més de sis mesos, però ho van prorrogar. Més d’un any, sí que ja no poden. A més d’haver superat el termini legalment establert, també argumento que no hi ha indicis de delicte.

Judicialment no he rebut res, però tinc coneixement de tres: una pel primer acte de la campanya de l’1-O a la plaça Independència, que diuen que vam deixar coses de l’ajuntament i no és veritat; una per la placa de la plaça U d’Octubre, i una pel discurs a la subdelegació.