Sánchez, amb la llengua fora
El PSOE s’aferra a una argúcia per desencallar el pressupost, que enerva el PP i Cs
ERC vincula l’acord final al futur dels presos
La reforma de la Constitució es presenta molt difícil
Com més pugui semblar que la legislatura socialista fa aigües, més s’aferra Pedro Sánchez al seu mandat i busca tota mena d’argúcies per allunyar el ressò dels tambors de l’avançament electoral que ja fan sonar el PP i Cs. De fet, el líder conservador, Pablo Casado, li exigia ahir que, abans que tot l’edifici governamental s’acabi d’ensorrar, el millor que pot fer és convocar els ciutadans a les urnes. El president espanyol és conscient que sense tirar endavant el pressupost de l’Estat per al 2019 difícilment podrà evitar la imatge d’un executiu que agonitza i, per tant, li resultarà inevitable situar un horitzó electoral abans o després dels comicis europeus, municipals i autonòmics del maig vinent. Davant d’això ha ordit una maniobra parlamentària per tombar el vet permanent a la senda del dèficit, que el PP al Senat pot imposar gràcies a la seva majoria absoluta, i així poder avançar en la negociació dels comptes estatals. Els de Pablo Casado i els d’Albert Rivera van clamar contra una trampa –la de col·locar una esmena per eliminar aquest mur a través d’una llei vinculada a la violència de gènere– que aparentment és legal, però que la dreta qualificava de “frau”, “escàndol” i amenaçava d’iniciar una ofensiva parlamentària i judicial “per frenar l’atropellament”.
La dreta, si més no, esgrimia una sentència del 2011 del Tribunal Constitucional que assenyalava que les esmenes han de tenir connexió amb la matèria de la llei que es pretén modificar. I, de fet, l’òrgan judicial responia al recurs impulsat pel grup socialista contra l’argúcia del govern de José María Aznar d’intentar frenar el pla Ibarretxe usant la llei d’arbitratge per introduir un canvi al Codi Penal per castigar la convocatòria il·legal de referèndums. Des del PSOE, en canvi, se subratllava que, tot i la resolució del TC, el mètode de colar l’esmena s’ha usat en catorze ocasions anteriors, una de les darreres per blindar l’aforament del rei emèrit, Joan Carles I, després de la seva abdicació. Entre les contradiccions d’uns i altres –segons estan al govern o l’oposició– la batalla política i judicial per aquest tema es presenta cruenta.
Pinça PP-Cs
L’aterratge després de les vacances està sent força dur per a Sánchez. Si a la sessió de control al seu govern de la setmana passada, el PP i Cs feien pinça per amplificar suposats fraus en la tesi del president espanyol, ahir la batussa se centrava a denunciar que el PSOE està disposat “al que calgui” –fins i tot a “debilitar el Parlament”– per no abandonar La Moncloa. Criticaven, doncs, que es busqui una drecera per modificar la llei d’estabilitat i impedir que es mantingui aquest vet al Senat. En tot cas, els de Sánchez havien intentat fer-ho per la via d’urgència, però la majoria a la mesa del Congrés del PP i Cs ho va tombar. Ara el canvi del text legal es tramita per la via ordinària –dimarts es va fer el primer pas–, però implica una tramitació llarga. Això sí, les fonts consultades assenyalen que l’argúcia d’ahir només els permetria guanyar com a molt un mes, això si finalment aconsegueixen salvar tots els esculls.
Des del Ministeri d’Hisenda s’insistia que la intenció és mantenir el calendari de presentació de la nova senda de dèficit i, sobretot, el del pressupost estatal per a finals de novembre o principi de desembre. En canvi, altres fonts indicaven que difícilment hi haurà text pressupostari en aquella data, perquè el PP i Cs faran mans i mànigues per frenar-ho. I hi afegien que, un cop arribi al Congrés, s’obre un altre font complex, el d’obtenir els vots suficients, que vol dir que s’hi sumin ERC i el PDeCAT. A Sánchez no li convé gens que la tramitació vagi paral·lela al judici de l’1-O. En aquest punt, serà difícil esquivar-ho, per això alguns dirigents socialistes donen per fet que potser l’opció alternativa haurà de ser la contrària d’ara; és a dir, ajornar tant com es pugui el debat per guanyar uns mesos, sense perdre de vista que s’hagi d’acabar assumint que no hi haurà comptes per poder esgotar la legislatura.
Ahir mateix, el portaveu d’ERC, Joan Tardà, reiterava a Sánchez que, si el seu executiu no insta el fiscal general de l’Estat a retirar les acusacions de rebel·lió, serà “gairebé impossible” que el seu grup s’avingui a pactar el pressupost. I, en tot cas, l’avisava que, si finalment no s’acorda un referèndum, “Catalunya serà la seva tomba política”.
L’altra qüestió que pot acabar implicant un nou fracàs serà el de la reforma de la Constitució limitada només a la supressió dels aforaments. La suma de vots del PP i el PSOE al voltant de la moció impulsada per Cs –i que no té valor jurídic– és només un miratge, perquè en el fons l’únic que va evidenciar el debat de dimarts passat és que les posicions populars i socialistes estan a hores d’ara molt allunyades.
El PP forçarà la compareixença al Senat perquè expliqui la tesi
Pedro Sánchez no té escapatòria i haurà de comparèixer en un ple monogràfic per respondre “sobre les sospites de plagi” i els “dubtes sobre l’autoria” de la seva tesi doctoral, segons feia constar ahir el PP en el seu escrit a la mesa –on té majoria absoluta– per reclamar la presència del president espanyol a la cambra alta, després que una majoria de grups hagin impedit que doni explicacions al Congrés. El PP s’empara en reiterades informacions periodístiques en diversos mitjans que insisteixen a destapar irregularitats en el treball de Sánchez, fins al punt que el líder socialista els ha amenaçat de presentar una demanda si no rectifiquen. El debat, però, podria resultar també força incòmode per a Pablo Casado, ja que també continua el degoteig d’informacions sobre el seu màster. A banda del suposat frau a l’hora d’obtenir-lo, també s’ha detectat plagi en els treballs. De moment, el president del PP està en espera del que decideixin cinc jutges del Tribunal Suprem, quatre dels quals van rebre el suport de vocals del CGPJ nomenats a instància dels populars per accedir a l’actual càrrec, segons informa Eldiario.es.
