El dia que Girona va prendre el carrer
Avui fa un any de l’inici d’una tardor de grans mobilitzacions
Al matí una multitud va acompanyar els alcaldes de Girona i Palafrugell a declarar pels preparatius de l’1-O i al vespre es van omplir places arreu per la irrupció de la Guàrdia Civil a la Generalitat
Tot i ser dia feiner, 2.000 persones van donar suport als alcaldes
Va ser el primer dia de molts d’enuig, emoció i reivindicació
El 20 de setembre del 2017 passarà a la història com el primer dia d’un mes i mig de mobilitzacions massives a Catalunya en contra del setge de l’Estat espanyol a les institucions catalanes i de la seva repressió contra la població, i en defensa del referèndum de l’1 d’octubre primer i de la República després. La irrupció de les forces de seguretat de l’Estat en edificis de la Generalitat i la detenció de diversos alts càrrecs van fer sortir milers de persones al carrer no només a Barcelona, sinó també a ciutats de tot el país. Les places de la gran majoria de poblacions de la demarcació es van omplir al vespre d’indignació. A la capital gironina, a més, ja s’havia viscut un pròleg al matí, quan més dues mil persones van acompanyar els alcaldes de Girona i de Palafrugell a declarar davant la fiscalia pels preparatius de l’1-O.
Va ser un dia d’emocions, d’enuig i reivindicació. El primer de molts que van venir després en un mes i mig de vertigen, que es va viure amb especial intensitat a Girona. A més del dia del referèndum (1 d’octubre) i el de la proclamació de la República i aprovació del 155 (27 d’octubre), que va coincidir amb la inauguració de Fires, els altres punts àlgids d’una tardor de grans mobilitzacions van ser l’aturada de país del 3 d’octubre, en què la ciutat va viure la manifestació més multitudinària de la seva història, i la vaga general del 8 de novembre, en què es van tallar les vies del TAV. Menció a part mereix la indignació nocturna per la detenció dels Jordis el 17 d’octubre, amb una comitiva encapçalada per Madrenas fins al davant de la seu de la policia a Girona.
Doble acte
El 20 de setembre estaven citats a declarar per la fiscalia provincial de Girona “per un presumpte delicte de desobediència, prevaricació i malversació” arran dels preparatius de l’1-O els dos primers alcaldes de la demarcació: Marta Madrenas, de Girona, i Josep Piferrer, de Palafrugell. No hi van anar sols. Més de 2.000 persones es van reunir a les 10 del matí a la plaça del Vi, on es van llegir manifestos de suport –en què es van adherir a més dels grups sobiranistes, també el PSC de la ciutat–, i des d’on va sortir la comitiva cap al Palau de Justícia. Crits de “Votarem”, “Independència” i “No tenim por”, però sobretot un crit unànime en defensa de la democràcia. Entre els que els acompanyaven hi havia desenes d’alcaldes i regidors, exalcaldes, diputats provincials i nacionals, representants de partits polítics, d’institucions, d’entitats, d’administracions supralocals... i sobretot centenars de ciutadans en un matí d’un dia feiner. Molts es van esperar a la sortida del Palau de Justícia fins després que els alcaldes van haver declarat. Madrenas va intentar defensar el dret a decidir del poble de Catalunya i no la van deixar. Piferrer es va acollir al dret a no declarar.
La indignació creixent al llarg del dia pel que estava passant en alguns departaments de la Generalitat va desembocar al vespre amb mobilitzacions arreu del país. A Girona la gent va prendre els carrers de nou, i ho va fer com mai abans. Més de 10.000 persones van desbordar l’aleshores anomenada plaça Constitució en una massiva concentració que va trencar tots els precedents fins llavors. Molta gent es va quedar fora, als carrers adjacents, mentre els organitzadors repartien clavells als assistents, com a símbol de la manifestació pacífica. Tot i la ràbia continguda, la protesta va tenir un to festiu sota el convenciment que onze dies després es votaria en un referèndum històric, que llavors ningú podia preveure que mesos més tard serviria per rebatejar la plaça.
