Política

Puigdemont passa a l’acció

El president impulsa amb Torra i Sànchez la Crida Nacional per la República per redibuixar el mapa sobiranista

Junts per Catalunya planteja la restitució del dirigent exiliat a Alemanya si l’extradeixen per malversació

El 130è president demana generositat per a la nova confluència

Carles Puigdemont ha decidit passar a l’acció quatre dies abans de l’assemblea nacional del PDeCAT que comença divendres. El president exiliat, pendent de si el jutge Pablo Llarena accepta la seva extradició només per malversació, va presentar ahir en directe per videoconferència des d’Alemanya el moviment amb què pretén reconfigurar el mapa del sobiranisme. Es diu Crida Nacional per la República i l’impulsa també el president Quim Torra i el cap de files de Junts per Catalunya, Jordi Sànchez, que ahir feia nou mesos que està privat de llibertat. Volen que el PDeCAT hi encaixi, com ja va fer el 21-D sota el paraigua de JxCat. La setmana passada els antics convergents, capitanejats per Marta Pascal i David Bonvehí, van registrar aquella marca com a partit polític amb vista a les municipals de l’any que ve, un gest que no ha estat ben rebut pel grup parlamentari. Per això, una de les cares més buscades d’ahir en la presentació de la Crida a l’Ateneu Barcelonès era la de Pascal i la de la portaveu del PDeCAT, Maria Senserrich, assegudes a l’última fila.

“No ens hi sobra ningú, la República és una victòria que té molts accents, els necessitem tots”, deia un Puigdemont omniscient des d’una pantalla gegant a l’escenari de l’Ateneu. El president, que també és militant del PDeCAT, va demanar generositat i va remarcar que el nou artefacte polític “no va contra ningú”.

El moviment (encara no partit) pretén anar més enllà de les trifulgues amb el PDeCAT i té vocació transversal i unitària per atraure tot l’arc independentista, malgrat que ERC ja se n’ha desmarcat. Els republicans ho circumscriuen a la reconfiguració de l’espai de centredreta i, com el seu nom indica, ells són d’esquerres. En representació d’ERC hi haviael vicesecretari general d’acció política, Eduard López.

Torra; la vicepresidenta, Elsa Artadi (que temps enrere va estripar el carnet del PDeCAT); el vicepresident primer del Parlament, Josep Costa, i el portaveu de JxCat, Albert Batet, no van poder ser físicament a la presentació. Els ho va impedir la cancel·lació per causes meteorològiques del vol de tornada d’Hamburg, on s’havien reunit amb el líder exiliat per actualitzar-se. Així, el 131è president de la Generalitat va haver d’intervenir per mitjà d’un missatge d’àudio. “La Crida Nacional va de fer el pas endavant que necessitem perquè tots junts amb la força de la unitat puguem crear aquest moviment que beu directament del referèndum de l’1-O i del 27-S”, va adreçar als assistents.

Des d’Alemanya, la cúpula de JxCat subratllava al matí que insistirà en la restitució de Puigdemont si es confirmés l’extradició per malversació. En declaracions a TV3, Batet va assegurar que “en el moment que no estigués en presó preventiva, seria possible la investidura”. “La sentència de dijous passat obre un escenari possible de restitució perquè cauen totes les causes de rebel·lió, sedició i desordres públics. I posa en evidència que s’haurien de deixar en llibertat de manera immediata tots els presos polítics”, va defensar.

Sigui com vulgui, la Crida prendrà cos a la tardor amb la convocatòria d’una convenció per definir “la forma i el contingut” del nou espai. Dissabte es va celebrar una reunió en un hotel de Barcelona abans de la manifestació independentista en què Puigdemont –per videoconferència–, Sànchez –amb una carta des de la presó– i Torra van comunicar als diputats de JxCat la intenció de posar en marxa el moviment.

L’expresident de l’ANC, a la presó de Lledoners, va enviar ahir una carta que va llegir el diputat Toni Morral, en què va fer una picada d’ullet “a les persones que ens sentim d’esquerres” perquè s’hi afegeixin. “No és una crida a sumar partits polítics ni a refundar cap partit ni cap espai”, va negar Sànchez, que va emprar la paraula confluir, amb reminiscències dels comuns.

Els portaveus de la Crida, Gemma Geis i Ferran Mascarell, van llegir el manifest fundacional en què proclamen que totes les nacions tenen dret a l’autodeterminació i, en el punt dos, busquen “constituir un moviment que cristal·litzi en un instrument polític organitzat que aplegui aquelles persones que comparteixin l’objectiu de proclamar la República catalana mitjançant mètodes exclusivament pacífics i democràtics”.

La sala es va omplir dues vegades perquè tothom que feia cua pogués sentir Puigdemont, rebut amb crits de “president” i aplaudiments a peu dret. L’exalcalde de Girona va plantejar la iniciativa com un “punt de partida” per consolidar la República i va insistir en la idea que l’espai que es vol configurar és polièdric i es caracteritza per la diversitat.

A primera fila hi havia familiars de presos polítics i exiliats i entre el públic s’hi barrejaven els consellers Jordi Puigneró i Damià Calvet. A la segona tanda s’hi van afegir Xavier Trias i Neus Munté.

El logotip del moviment, en què destaca el color groc, ajunta les lletres i de crida i o de nacional per evocar un 1-O. El web cridanacional.cat, on es pot llegir el manifest, va recollir 3.500 adhesions en un parell d’hores.

Agressió a Borràs

En acabar l’acte es va produir una agressió al fotoperiodista Jordi Borràs en un carrer pròxim. El digital El Món va informar que, segons testimonis, un home que es va identificar com a policia espanyol va ensenyar una placa i se li va abraonar amb crits de “Viva España” i “Viva Franco”. Els Mossos l’estan buscant. Borràs, que ha estat amenaçat reiteradament, està bé.

La sentència de dijous passat obre un escenari possible de restitució
Albert Batet
Portaveu de Junts per Catalunya
No ens hi sobra ningú, la República és una victòria que té molts accents, els necessitem tots
Carles Puigdemont
130è president de la Generalitat
Aquest moviment beu directament del referèndum de l’1-O i del 27-S
Quim Torra
131è president de la Generalitat
No és una crida a sumar partits polítics ni a refundar cap partit ni cap espai
Jordi Sànchez
President de Junts per Catalunya

Bèlgica no ajudarà Llarena

El govern federal de Bèlgica va reiterar ahir que convé “deixar que la justícia jugui el seu rol, de manera independent”, ja sigui a l’Estat espanyol, a Bèlgica o a Alemanya. Amb aquest cop de porta responia el ministre d’Afers Estrangers belga, Didier Reynders, a la pretensió del seu homòleg espanyol, Josep Borrell, que el govern belga sortís en defensa de “la immunitat” de la jurisdicció espanyola i del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena. Reynders ha demanat “la transmissió de l’expedient” per tenir més informació sobre la demanda civil interposada en aquest país per la defensa de Puigdemont i la resta d’exmembres del govern a l’exili contra Llarena. “Hem demanat més informació sobre el procés que s’ha fet davant la jurisdicció civil abans d’adoptar cap actitud, però intentem treballar respectant la independència dels jutges als diferents països”, va insistir el ministre des de Brussel·les després de veure’s amb Borrell en el marc del Consell d’Exteriors que va reunir els ministres dels Vint-i-vuit.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Refer la llei d’enjudiciament

Madrid

Turquia, mediadora per interès

Istanbul
Brigid Laffan
Presidenta de l’European Policy Centre

“Les guerres a Ucraïna i Gaza definiran el futur d’Europa”

Barcelona
Susanna Bazán López
Cap de l’oposició a Porqueres (Junts per Porqueres)

“Hi ha una mala gestió de govern i falta transparència”

Porfqueres
política

Collboni perd la moció de confiança, però anuncia una ampliació del govern

barcelona
rússia

Sis anys de presó per a una membre de Pussy Riot

barcelona
rússia

El Kremlin continua entossudit a culpar Kíiv de l’atemptat

barcelona
polònia

Destituït i investigat per espionatge el cap de l’Eurocos

barcelona
política

Podem es desdiu i no es presentarà al 12-M

barcelona