De Cospedal trenca el seu silenci i apunta a Casado per a la presidència del PP
Sáenz de Santamaría insisteix al seu rival que el vot dels compromissaris és lliure
Aznar, a través de la FAES, també suggereix que prefereix el diputat
María Dolores de Cospedal es va presentar a un acte de Pablo Casado per exhibir el seu suport a l’exvicesecretari de comunicació en la seva pugna amb Soraya Sáenz de Santamaría, que es resoldrà dissabte vinent. La fins ara número dos del partit assegurava que el diputat d’Àvila és una “magnífica opció” per presidir el PP i aconseguir la màxima unitat d’una formació que aquests dies ha posat en evidència que està absolutament fracturat i que ja no fa res per dissimular-ho. “Hem d’oferir als nostres militants i votants un projecte il·lusionant i de futur”, sentenciava l’exministra de Defensa.
Amb la suma de De Cospedal a la seva candidatura, a hores d’ara Casado ha aconseguit visualitzar que la major part d’antics aspirants han decidit alinear-se contra l’exnúmero dos del govern de Mariano Rajoy –José Manuel García-Margallo i Elio Cabanes també van retratar-se el cap de setmana passat al costat de l’aspirant–, i davant d’aquest fet alguns dirigents apuntaven que el front de tots contra l’exvicepresidenta fins i tot pot jugar a favor de Sáenz de Santamaría. Ella mateixa, després de conèixer la posició de De Cospedal, avisava Casado que tot plegat no són “faves comptades” perquè els compromissaris “són lliures” a l’hora de votar i no obeeixen cap directriu.
L’exministra de Defensa havia mantingut un escrupolós silenci des que, la nit del 5 de juliol, va quedar fora de la cursa per rellevar Rajoy, si bé des del seu entorn es donava per fet que preferia el diputat d’Àvila enfront de la seva eterna rival. En tot cas, també des del primer moment s’havia apuntat que els compromissaris escollits en aquella mateixa jornada per la militància i que es mostraven favorables a De Cospedal es mantindrien fidels al que determinés l’equip de l’exsecretària general. I això, a priori, hauria de suposar un triomf gairebé sense fissures de Casado.
No és automàtic
Però la duresa de la batalla que s’està lliurant aquestes setmanes deixa en evidència que aquesta translació de vots de De Cospedal a l’aspirant d’Àvila en cap cas és automàtica. I la prova és que l’un i l’altra trepitgen territori buscant la proximitat amb els compromissaris i intentar-los arrossegar a les seves tesis. Disposen de temps fins dissabte al matí, quan els més de 3.000 delegats podran votar al congrés, en una elecció que es farà de forma secreta.
Sigui com sigui, aquests darrers dies algunes fonts garanteixen que fins i tot Rajoy s’ha mobilitzat per defensar la seva ex-mà dreta en el govern, davant l’evidència que la pugna està força igualada i, sobretot, per la possibilitat que el triomf de Casado impliqui el retorn de la vella guàrdia popular, encapçalada per José María Aznar i Esperanza Aguirre, els grans detractors de Rajoy durant la seva etapa en l’executiu i al capdavant de la formació conservadora.
L’antic inquilí de La Moncloa hauria trencat així la seva compromesa neutralitat per tal que no es produeixi un desembarcament dels que li han fet la guitza durant tot el seu mandat. Al cap i a la fi, també ahir la FAES, fundació dirigida per Aznar, feia públic un comunicat en què suggeria que s’estima més una victòria del diputat d’Àvila. “Si es fa el mateix, no poden esperar-se resultats diferents”, s’apunta en la nota, en al·lusió a la possibilitat de recuperar un cos electoral que s’ha traslladat a Cs. I s’aprofita per llançar retrets a l’equip de Sáenz de Santamaría pel fet que havia menystingut la crida a Aznar a refundar l’espai de centre-dreta. “Les apel·lacions de l’expresident van ser contestades amb l’arrogància habitual”, es queixaven, afegint que el temps ha demostrat que són ells “els que estaven desconnectats d’una realitat que han insistit a ignorar malgrat els continuats avisos de l’electorat”.
En tot cas, la fundació, després de recordar la minsa diferència de vots entre els dos candidats, comptabilitza que hi ha un 25% de vots que els dia 5 van dipositar la seva confiança en De Cospedal que “traduïts en compromissaris es converteixen en una instància probablement decisiva”.
