Política

“Persistirem fins que us tinguem a casa”

200.000 persones demanen la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats

Exigeixen a l’Estat que aturi la repressió contra el sobiranisme i miri què diu Europa

S’aposta pel diàleg sense renúncies

Un cop més, milers de persones –vora 200.000, segons els organitzadors–van sortir al carrer ahir per demanar la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats catalans. La marea groga –la majoria de participants portaven samarretes, gorres, bosses, llaços, arracades, paraigües i tot tipus d’objectes grocs– i les estelades van omplir tot el carrer Tarragona, de la plaça Espanya fins a la cruïlla de l’avinguda Tarradellas amb Nicaragua, a tocar d’una ala de la Model, on es va instal·lar l’escenari i on es van fer els parlaments. La capçalera de la manifestació– amb el president, Quim Torra, i altres líders polítics i socials i familiars de presos polítics i exiliats agafant la pancarta– va avançar lentament, entre altres coses perquè com que l’estació de Sants quedava més amunt de la capçalera tota la gent que anava arribant en tren o en metro s’hi afegien per davant. El president de la Generalitat tot just començar la marxa va dir que Espanya “s’ha d’enfrontar davant el mirall de la injustícia”, va denunciar la “indecència” que hi hagi presos polítics i va assegurar: “Sortirem al carrer mentre faci falta.”

La concentració va ser un clam perquè es retirin les causes penals contra l’independentisme, a favor de la independència i perquè es faci efectiu el mandat de l’1-O. “L’acostament dels presos a presons catalanes no és una concessió, és el compliment de la llei, reclamem que els presos quedin en lliberat i persistirem fins a aconseguir-ho”, es va dir ben alt. La decisió del Tribunal Superior de Schleswing-Holstein de rebutjar per inexistent l’extradició del president Puigdemont pel delicte de rebel·lió va marcar la concentració perquè posa en dubte tot el sistema judicial espanyol i avala la tesi independentista que “l’Estat actua per venjança i repressió”.

“Des de l’1-O s’han vulnerat molts de drets, i això no només ho diem nosaltres, també Europa”, va dir la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, que va dir que els presos polítics “els retenen com a ostatges per posar fi al moviment independentista”. “Senyor Borrell– va dir Paluzie–, ja pot anar preparant els ambaixadors. Nosaltres tenim conviccions i vostè només té poder. I les conviccions guanyaran. Lluitarem i persistirem.”

Diàleg sense renúncies

El vicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri, per la seva banda, va assegurar que el diàleg no pot començar fins que no tornin els presos polítics a casa. “Un cop els presos i els exiliats tornin a casa, començarem a dialogar. Diàleg sempre i amb tothom, sense renúncies i des del respecte a tots els drets civils i les llibertats, també al dret a l’autodeterminació, per trobar solucions polítiques a conflictes que són polítics”, va dir. Va demanar al govern espanyol que “no miri cap a una altra banda” i que “no es cregui que l’acostament dels presos polítics serveix com a gest polític”. “No ens val cap acostament –va dir–, només ens val la seva llibertat.”

Mauri va llegir una carta enviada pel president de l’entitat, Jordi Cuixart: “Davant la repressió i els dies que vindran, és tan important enfortir la nostra unitat des de la lleialtat i la confiança, com no oblidar que en la transversalitat hi ha la gran riquesa del sobiranisme. Tenim una República plena de vida per construir.”

En un comunicat signat des de les presons de Lledoners i Puig de les Basses, Dolors Bassa, Jordi Cuixart, Carme Forcadell, Joaquim Forn, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Josep Rull, Jordi Sánchez i Jordi Turull van “agrair un com més les mostres de suport” que reben, que, van dir “enforteixen” les seves conviccions. Van exigir, “després de la decisió de l’Audiència de Schleswing-Holstein”, la seva “posada en llibertat immediata i el retorn dels exiliats” i que “s’aturi la repressió contra tot el sobiranisme, i també els atacs sistemàtics a la llibertat d’expressió tant a Catalunya com a l’Estat espanyol”. Es van refermar en la seva innocència i van demanar l’arxivament de la causa i de la resta de causes obertes contra el moviment sobiranista.

La manifestació, sota el lema de Ni presó, ni exili, us volem a casa, la van convocar Òmnium Cultural, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i l’Associació Catalana de Drets Civils (ACDC), creada per familiars dels exconsellers i líders socials presos o a l’exili, just quan es va traslladar els presos de Madrid a Catalunya i molt abans, per tant, que Alemanya rebutgés l’extradició per rebel·lió del president Puigdemont.

Els CDR van aprofitar l’aniversari del començament de la Revolució Francesa per prendre “la nostra Bastilla”, l’antiga presó Model, ara un símbol de la lluita per les llibertats. Ho van fer amb un missatge: “Encara que les preses ja estiguin a Catalunya, si continuen empresonades, nosaltres ocuparem les presons.”

LES FRASES

Un cop els presos i els exiliats tornin a casa, començarem a dialogar
Marcel Mauri
vicepresident d’òmnium cultural
Després de la decisió del tribunal alemany la nostra posada en llibertat ha de ser immediata
Preses i presos polítics
Des de l’1-O s’han vulnerat molts de drets, i no només ho diem nosaltres, també Europa
Elisenda Paluzie
CÀRREC
Han inventat un relat fals per castigar innocents
Meritxell Lluís
associació catalana de drets civils (familiars de presos i preses i exiliats i exiliades)

Una poesia de Junqueras a ‘La Repubblica’

Alba sidera

El diari italià La Repubblica publicava ahir una poesia que l’exvicepresident Oriol Junqueras dedica als seus fills Lluc i Joana. La va escriure quan era a la presó d’Estremera, a Madrid, i demana perdó als lectors perquè al penal “no hi ha diccionari”. El poema es reprodueix a l’espai de Concita de Gregorio, on reprodueix cartes de lectors, tot i que en aquest cas explica que Junqueras va estudiar a Itàlia, el context polític de Catalunya, que les persones duen un llaç groc per exigir la llibertat dels presos polítics, per declarar la independència. La poesia original diu:

Anche se ora sembra/ Che un oceano separi le nostre spiagge/Un giorno mi vedrete ritornare/Su un ponte di racconti e di storie/Che mi avrò spiegato/ Allora una infinità di abbracci/ Consolerà la lunga assenza/E le nostre anime, ora già così forti/ Non permetteranno/ Che nessuna piccolezza ci rubi mai il sorriso

Tot i que ara sembla/ que un oceà separi les nostres platges/ un dia em veureu tornar/ sobre un pont de contes i d’històries/ que hauré explicat/ Llavors una infinitat d’abraçades/ consolarà la llarga absència /i les nostres ànimes, ara ja ben fortes/ no permetran/ que cap petitesa ens robi mai el somriure.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Refer la llei d’enjudiciament

Madrid

Turquia, mediadora per interès

Istanbul
Brigid Laffan
Presidenta de l’European Policy Centre

“Les guerres a Ucraïna i Gaza definiran el futur d’Europa”

Barcelona
Susanna Bazán López
Cap de l’oposició a Porqueres (Junts per Porqueres)

“Hi ha una mala gestió de govern i falta transparència”

Porfqueres
política

Collboni perd la moció de confiança, però anuncia una ampliació del govern

barcelona
rússia

Sis anys de presó per a una membre de Pussy Riot

barcelona
rússia

El Kremlin continua entossudit a culpar Kíiv de l’atemptat

barcelona
polònia

Destituït i investigat per espionatge el cap de l’Eurocos

barcelona
política

Podem es desdiu i no es presentarà al 12-M

barcelona