Política

Escac a la monarquia

Les comprometedores revelacions de l’‘amiga entranyable’

Un vel que no s’aixeca

Sánchez seguirà blindant el rei emèrit per evitar que les suposades activitats delictives relatades per Corinna empastifin la imatge de la Corona

El setge d’alguns grups, que demanen una comissió d’investigació, no prosperarà

El republicanisme del socialista Pedro Sánchez és el mateix que el de Felipe González, José Luis Rodríguez Zapatero o Alfredo Pérez Rubalcaba, ni hi és, ni se l’espera; ni tan sols quan la institució està sota sospita. La formació ha fet costat a la monarquia i, de fet, sempre s’explica que Joan Carles I s’havia sentit més còmode amb els governs d’esquerra que amb el de José María Aznar. Sánchez, si més no, ja s’ha incorporat a l’etapa de Felip VI i és per això que, divendres passat, a la portaveu de l’actual executiu se li va escapar, gairebé amb un sospir d’alleugeriment, que tot el que està sortint respecte al rei emèrit, “afortunadament” no afecta l’actual monarca. “Són gravacions antigues i, per tant, ni les considerem”, hi afegia Isabel Celaá com a única valoració sobre les greus imputacions delictives que es desprenen de la conversa entre l’antiga amiga de Joan Carles I Corinna zu Sayn-Wittgenstein i l’excomissari José Manuel Villarejo. És la prova més evident que el canvi de govern en cap cas implicarà una modificació del criteri respecte al fort blindatge que durant quaranta anys ha tingut l’antic monarca i que, per extensió, es procurarà tenir cap al seu fill per tal d’evitar el que cada vegada és més evident: que la crisi de la Corona no es va tancar amb l’abdicació de Joan Carles I i amb l’empresonament d’Iñaki Urdangarin.

El passat, si més no, ha irromput amb força aquesta setmana amb la difusió d’unes gravacions en què l’aristòcrata alemanya confessa a un dels personatges més obscurs de les clavegueres de l’Estat que el rei emèrit l’hauria utilitzada de testaferro per amagar propietats, que té diners a Suïssa i que, a través d’un familiar que actuaria d’intermediari, s’hauria acollit a l’amnistia fiscal de Montoro i fins i tot que l’hauria feta dipositària d’abundant documentació procedent del CNI i que compromet personalitats de l’Estat per tal de blindar-la quan ell faltés. Totes aquestes revelacions –que no han estat negades per l’afectada– no passaran de l’escàndol social que aquests dies s’hagi pogut generat, perquè ni políticament ni judicialment no sembla que hagin de tenir conseqüències. Ni Sánchez farà públic el llistat de persones acollides a l’amnistia –malgrat que quan era a l’oposició ho exigia–, ni el seu grup parlamentari, el PSOE, avalarà les exigències de Podem i PDeCAT per crear una comissió d’investigació, ni els eventuals delictes aparentment descrits per Corinna forçaran una investigació judicial malgrat que, a hores d’ara, l’Audiencia Nacional té fins a setembre per decidir si demana estirar del fil d’aquesta gravació que afecta Joan Carles I i altres vídeos que es van intervenir durant un escorcoll al domicili de Villarejo. Si bé alguns juristes consideren que la inviolabilitat que va emparar Joan Carles mentre va ser rei ara no hauria d’impedir que s’obrís el meló en els tribunals –en aquest cas al Suprem, per estar aforat–, el cert és que altres experts admeten que difícilment s’aixecarà la impunitat que l’ha protegit durant anys.

Preservar la monarquia

Al cap i a la fi, l’objectiu no és tant preservar la imatge del pare, sinó evitar que l’ombra del dubte s’estengui cap l’actual cap de l’Estat. Això sí, en un moment en què la institució s’ha atrinxerat en les posicions més ultres –l’exemple és el discurs del 3-O– per tal de mantenir-se en el poder, segueix sense haver-hi cap test oficial sobre el seu actual grau d’acceptació entre l’opinió pública. La Corona no es toca ni en les enquestes. Les formacions que, aquests dies, exigeixen explicacions públiques–Podem, IU, ERC i PDeCAT– com a molt aconseguiran el mínim debat que es pugui arribar a produir perquè el PSOE, PP i Cs puguin sumar els vots per rebutjar la comissió d’investigació. I no sembla tampoc que hagin de tenir cap èxit en la seva petició perquè la ministra de Defensa, Margarita Robles, i el director de CNI, Félix Sanz Roldán, compareguin en la comissió de secrets oficials, encara que sigui per donar explicacions a porta tancada. El vel no s’aixeca.

18.4.12
El rei
va demanar públicament perdó després del seu polèmic viatge a Botswana. Va ser el detonant del deteriorament de la imatge de la monarquia, que va concloure el 2014 amb la seva abdicació.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia