Lula, el pres més votat
popular L’expresident brasiler lidera tots els sondejos de les eleccions generals del 7 d’octubre
L’ordre de llibertat dictada per un jutge obre un conflicte judicial
Rousseff es presenta al Senat 2 anys després de la destitució
Luiz Inácio Lula da Silva passa les hores en una cel·la de 15 m², amb llibres, una tele i la visita de desenes d’amics i figures del Partit dels Treballadors (PT). Les trobades que té des de fa tres mesos, quan un tribunal li va ordenar que complís una condemna de 12 anys de presó per corrupció, no són només per donar-li moral. L’expresident i el seu grup més pròxim aborden, cada dia, dues estratègies paral·leles que depenen l’una de l’altra.
D’una banda, la judicial, pensada per treure de la presó el líder de l’esquerra brasilera. De l’altra, l’electoral: Lula és el candidat presidencial del PT i l’únic que avui, si els sondejos no s’erren, pot vèncer en les eleccions generals del 7 d’octubre.
La crisi política del Brasil podria inspirar el guió d’una bona pel·lícula. El polític més popular del país està pres per corrupció, és candidat a president i lidera totes les enquestes. Però la candidatura de Lula és ferma només fins a l’agost, quan la justícia electoral podrà declarar-la nul·la perquè viola la llei de fitxa neta, aprovada justament per Lula. Aquesta norma diu que ningú amb una condemna ferma en segona instància pot presentar-se a unes eleccions. El panorama no sembla l’ideal, però Lula ha decidit tibar la corda fins a les últimes conseqüències. El PT confia que la pressió popular obrirà una escletxa a través de què la justícia electoral aprovarà la candidatura de l’expresident. Només així s’explica la insistència del candidat, que lluny de llançar la tovallola, ha decidit fer campanya des de la presó.
En realitat, els sondejos l’acompanyen. L’últim, de CNT/MDA, dona a Lula el 32,4% dels vots, a setze punts de distància del segon competidor, l’exmilitar d’extrema dreta Jair Bolsonaro. El PT considera Lula un pres polític i amb aquest argument intentarà que assoleixi l’habilitació electoral. L’altra batalla de fons, la de la causa per corrupció, es lliurarà al Tribunal Suprem. Lula va perdre qualsevol possibilitat d’èxit en primera instància, quan el jutge Sergio Moro va ser implacable, i també en segona instància. Els intents d’un magistrat per alliberar Lula i la rèplica en contra de dos magistrats, diumenge 8 de juliol, evidencien l’escletxa oberta en el poder judicial per aquest cas.
Batalla judicial
Dilluns passat, després de gairebé 24 hores d’ordres judicials contraposades, Lula va estar a punt de quedar lliure, fins que el cap d’un tribunal de Porto Alegre va ensorrar les intencions de l’expresident brasiler i dels seus seguidors.
Però el PT no perd les esperances, fins al punt que es nega a buscar un candidat de relleu per a Lula. La campanya per a les presidencials està en marxa. Les figures del partit seran la veu de l’expresident en les entrevistes en els mitjans de comunicació i, més endavant, s’intentarà que se l’habiliti per poder participar en els debats presidencials.
La cara de la campanya serà Dilma Rousseff, que, de la mà de Lula, ha decidit presentar-se per al Senat. Destituïda l’agost del 2016 pel Congrés, Rousseff ha sumat adeptes a mesura que el seu successor, Michel Temer, els anava perdent. Els casos de corrupció assetgen Temer i també bona part dels dirigents de la dreta.
Resorgiment
En aquest mar remogut, Rousseff sorgeix, una vegada més, com una figura capaç d’impulsar des del Senat els ideals que van ser bandera del PT. “Ell em va empènyer a presentar-me”, ha dit l’expresidenta de Lula, el líder incombustible que està sempre present.
Rousseff no pot ser candidata a la presidència del Brasil a causa de la destitució del Congrés. Però la llei no dicta res sobre una possible candidatura al Senat. Així doncs, l’exmandatària disputarà un escó per l’estat de Minas Gerais, on va néixer. El seu principal rival serà el socialdemòcrata Aécio Neves, a qui ja va derrotar en els comicis presidencials del 2014. Neves també té càrrecs per corrupció, però no està pres com Lula i, per tant, pot ser candidat.
El PT confia en un triomf de Rousseff que iniciï el camí de la resurrecció del partit després del daltabaix de la destitució de la presidenta, el 2016. “Hi ha un sentiment a l’alça de solidaritat amb Rousseff i de rebuig cap al cop que la va allunyar de la presidència. Temer només té el 4% de suport”, explica Patrus Ananias, coordinador de la campanya de l’expresidenta.
Lògicament, darrere de tot hi ha la mà de Lula, pres o en llibertat, que usarà la seva genialitat política –que li va permetre passar de ser un analfabet a torner mecànic, de torner a líder sindical i de sindicalista a president– per recrear l’espai perdut de l’esquerra. La idea de Lula és unir tot el sector que representa sota “un programa comú” que no depengui només d’un líder i que tingui una base prou ampla per fer front a les forces de la dreta. Aquest programa serà semblant al que ja va portar el PT al poder. I el conductor, si bé no serà determinant, podria fins i tot estar tancat en una presó de la policia federal de Curitiba sota càrrecs de corrupció.
