El doctor Vela nega en el primer judici que donés cap nadó robat
L’acusat com a ideòleg de la trama franquista de nens a Madrid esgrimeix falta de memòria
“Li va dir, a la meva mare, que fingís l’embaràs amb coixins”, diu Inés Madrigal
El doctor Eduardo Vela Vela, presumpte ideòleg de la trama franquista de nadons robats a la clínica San Ramón de Madrid, es va refugiar ahir en la falta de memòria i en un sobtat deteriorament de la salut per intentar esquivar els delictes de detenció il·legal, suposició de part i falsedat en document oficial. En el primer judici sobre els centenars de nadons furtats als seus progenitors i en la primera ocasió en què Inés Madrigal, una nena robada als seus pares biològics el 1969, el podia veure cara a cara, el doctor Vela es va fer conduir en cadira de rodes i, sense mostrar cap gest d’humanitat amb el drama jutjat, va negar la causa principal: “No he donat una nena a ningú”, va dir el doctor Vela, que ahir, als seus 85 anys, no reconeixia com a seva la firma de la partida de naixement de Madrigal, que en la fase d’instrucció va dir que era la seva.
L’Audiència Provincial de Madrid va viure ahir un dia catàrtic per a mares, pares i germans que, després de quaranta anys de democràcia, encara lluiten per saber què va succeir amb uns nadons que eren declarats morts per doctors i monges per ser entregats a pares catòlics i adeptes al franquisme. Un centenar de víctimes de la xarxa Sos Bebés Robados vinguts d’arreu de l’Estat van corejar l’entrada d’Inés Madrigal i van escridassar el doctor Vela, que va poder entrar en cotxe fins al garatge del tribunal en un judici en què afronta una petició d’onze anys de presó feta per la fiscalia.
Després de la primera temptativa fracassada amb sor María Gómez Valbuena, la monja que era la mà dreta de Vela en la trama dels nadons i que va evitar ser jutjada perquè es va morir el 2013, tres dies després de declarar, l’actual judici és una de les últimes portes a rescatar la veritat d’un afer que va ser destapat per Interviú el 1982. “Aquest ja no és el meu cas, això ha transcendit”, es felicitava Madrigal, que en la seva croada va viure el tràngol de pactar amb la mare adoptiva que la denunciaria com a única via per trobar els seus pares biològics i saber la resposta que tots busquen: que no van ser abandonats, sinó robats.
“No sé, no ho recordo”
Tot i que Vela va ser del 1961 al 1981el director de la clínica San Ramón, ahir va exhibir una memòria selectiva, perquè recordava socis seus com ara Manuel Fernández Marcote, però no si algun dia va veure una monja a la clínica, i també una oïda variable, perquè no escoltava mai a la primera el que li preguntaven la fiscal i l’advocat acusador, Guillermo Peña, però entenia sempre a la primera el seu advocat defensor, Rafael Casas. “No sé, no ho recordo”, va ser un comodí que el doctor Vela va utilitzar més de vint vegades. “Això no és meu”, va dir Vela quan se li va mostrar la partida de naixement de Madrigal amb la seva firma.
Davant el desconeixement exhibit per un Vela que ja no es va mostrar tan dèbil de salut després de declarar, el testimoni d’Inés Madrigal va aportar detalls sobre com la clínica San Ramón recomanava fingir un embaràs a les mares receptores dels nens robats. “La meva mare va rebre una trucada de la clínica San Ramón i el doctor Vela els va rebre amb molt afecte i els va dir que tenia una sorpresa com a regal, que li donaria una nena a punt de néixer i que li simularia un embaràs amb coixins, que no s’arreglés gaire ni anés a la perruqueria i que fes com si tingués nàusees”, va relatar Inés Madrigal al tribunal mentre el doctor Vela es mostrava impassible a un metre de distància. “I al cap d’una setmana van tornar a rebre una trucada per dir-li, a la meva mare, que portés roba de nadó que ja me l’entregaven i que portés el cotxet amb ampolles d’aigua calenta”, va concloure el relat del que la mare adoptiva Inés Pérez –morta el 2016– li va explicar a l’adoptada Inés Madrigal quan ella va complir 18 anys.
Aval de les infermeres
Que la trama era sòlida en la discreció ho van provar testimonis com ara el de la dona de Vela, Adela Bermejo. “Jo no he treballat mai ni vaig anar mai a la clínica, jo era a casa cuidant dels meus fills”, va dir l’esposa. La versió de la dona de Vela, però, es contradiu amb el que dues periodistes franceses li van arrencar amb càmera oculta: que ella havia vist l’entrega de la recent nascuda a una mare estèril feta pel seu marit i ginecòleg.
La versió de Vela també va ser corroborada per la infermera Iluminada García –“jo no en vaig veure de monges, no...”– i per l’auxiliar María del Pilar Cangas, que es va posar nerviosa quan se li va preguntar per la presència de monges a la clínica. “No! Res de monges! Mai vaig veure res anormal!”, va dir l’auxiliar María del Pilar Cangas, per a qui el doctor Vela “és la millor persona del món” i ho va voler demostrar a la sala fent en públic un petó sonor a la galta de l’acusat.
