Política

ROGER TORRENT

PRESIDENT DEL PARLAMENT

“Parlen de diàleg però Rajoy no s’ha dignat ni a contestar a la carta”

“Estic convençudíssim que hi haurà un acord i una investidura i un govern efectius”

“Cap amenaça farà que deixi de defensar els drets i llibertats de la ciutadania”

Actiu a l’alça
Nascut l’any 1979 a Sarrià de Ter i politòleg de formació, s’ha forjat en el món local des de ben jove sota el paraigua d’ERC. Va entrar a l’Ajuntament del seu poble amb només 20 anys i el 2007 va obtenir quatre regidors i va fer el salt a l’alcaldia gràcies a un pacte amb CiU. En les dues següents eleccions municipals –2011 i 2015– va aconseguir una àmplia majoria absoluta, amb nou dels onze edils que hi ha al consistori. L’any 2012 es va estrenar com a diputat amb ERC i va repetir el 2015, a la candidatura de Junts pel Sí. En les últimes eleccions, va ser el número dos de la llista d’ERC a Girona, darrere de la consellera Dolors Bassa, i des del minut zero va quedar clar que podia ocupar un càrrec rellevant.
PRESIDENT
És normal que els grups treballin per poder fer una investidura efectiva de Puigdemont
22 DE MAIG
És evident que els terminis són molt justos, però les eleccions no ens convenen
EXILI
No sabia que Marta Rovira havia decidit marxar a Suïssa
ECONOMIA
Confio que les empreses que van marxar de Catalunya acabin tornant
LLARENA
Que un Parlament defensi el conjunt dels diputats no pot ser considerat mai malversació
REFERÈNDUM
Venim d’una legislatura de l’1-O i res no serà igual al país. No tornarem mai més enrere
PERSONAL
Després dels empresonaments, la meva dona em va dir que em tocava fer un pas endavant

Aquest és un Sant Jordi inèdit, no hi ha hagut Creus després de 37 anys ininterromputs concedint-se, no hi ha el president de la Generalitat, hi ha mig govern a l’exili i mig a la presó i la celebració ha quedat reduïda a la mínima expressió.

Una situació estranyíssima...
És una situació d’anormalitat democràtica. Tenim presos polítics, gent que s’ha hagut d’exiliar, no tenim govern i tenim l’aplicació del 155. Per tant, una anormalitat democràtica evident i amb un Parlament al qual no es deixa funcionar normalment, perquè s’han anat impedint totes les investidures.
Què diria a la gent davant un Sant Jordi tan estrany?
Que persisteixin com hem fet sempre els catalans i les catalanes. Sant Jordi és una festa d’estima a la cultura, la llibertat i els valors intrínsecs de la nostra societat i país. Per tant, aquest Sant Jordi ha de servir per fer una crida a la llibertat, atès que en aquests moments hi ha gent a la presó que no pot celebrar la diada amb els seus.
ERC va dir dies enrere que confiava que hi hagués govern a les portes de Sant Jordi. Som a Sant Jordi, no hi ha govern ni investidura a la vista...
Bé, en tot cas sabem que hi ha una data límit, el 22 de maig, que és la data abans de la qual haurem de fer aquesta investidura i tenir govern per no anar a eleccions, que és l’escenari que segur que no ens convé.
Vostè ha convocat diversos plens d’investidura i els ha hagut de suspendre. Què és més probable, que hi hagi un nou ple d’investidura o eleccions?
Estic convençudíssim que hi haurà un acord polític, i això comportarà una investidura efectiva, amb un president que podrà nomenar consellers i tenir un govern efectiu. Per tant, no només recuperarem el govern, sinó que foragitarem el 155, que és el que va votar la ciutadania el 21-D.
La setmana passada va estar a Suïssa per parlar amb l’ONU. Què li van dir?
En l’àmbit internacional hi ha consens en dues idees. La primera és que, més enllà de criteris polítics i d’estar a favor o en contra de la independència, cal preservar i respectar els drets i les llibertats fonamentals, i que això va de democràcia. Una altra idea molt estesa és que el conflicte polític s’ha de resoldre amb política.
Diu que ha tornat satisfet d’aquesta visita, però tampoc hem sentit unes declaracions gaire contundents de cap portaveu de l’ONU...
Bé, aquest és un treball que tindrà un recorregut i caldrà treballar-ho. El nostre plantejament era anar a defensar els drets del Parlament de Catalunya, dels parlamentaris i, per tant, de la ciutadania que els ha votat.
I vostè confia que el jutge Llarena faci cas de les recomanacions que es puguin fer?
La nostra obligació és aprofitar totes les vies per defensar els drets i llibertats dels diputats, i per tant de la ciutadania.
Aprofitant que era a Suïssa es va veure amb Marta Rovira, la secretària general d’ERC?
La importància del viatge era parlar amb organitzacions i institucions de caràcter internacional de defensa dels drets i les llibertats i, per tant,l’agenda es va centrar en aquestes visites.
Però s’hi va veure?
Amb Marta Rovira jo hi parlo constament. Per sort avui és fàcil no només comunicar-se a través del mòbil, sinó fins i tot a través de les noves tecnologies. No em cal anar a Suïssa per parlar amb la secretària general del meu partit.
Sabia que marxava a Suïssa?
No.
I entén aquesta decisió?
Entenc totes les decisions personals que hagin pres aquells que són víctimes d’una repressió per haver promogut que els catalans i les catalanes poguéssim votar. Per altra banda, i des d’un punt de vista polític, també és cert que la presència de líders polítics a l’exterior ajuda a explicar quina és la situació de Catalunya al món.
Soraya Sáenz de Santamaría va dir que havien decapitat els partits independentistes. Amb la secretària general a fora i el president del partit a la presó, la situació deu ser complicada.
Es evident que és una situació complicada, i dolorosa, perquè afecta persones concretes amb les quals tenim proximitat no només de militància, sinó també d’amistat. Ara bé, el moviment polític a Catalunya ve de lluny i anirà molt lluny. Aquí no s’ha decapitat res perquè, com saben els catalans i les catalanes, i haurien de saber també des del govern espanyol, aquest és un moviment que va de baix a dalt, no va de noms.
Vostè ha anat a l’ONU i ha defensat els drets polítics que té Jordi Sànchez per ser investit. El president Puigdemont també devia tenir tots els drets polítics per ser investit i vostè va suspendre aquell ple. Per què el va suspendre?
Puigdemont va demanar al president del Parlament que defensés els drets polítics i jo he assumit sempre la defensa activa dels drets polítics, no només del president Puigdemont, sinó de tots els diputats. Justament en relació amb la defensa d’aquests drets ens hauríem de preguntar què hauria passat si haguéssim fet aquell debat. Hauria pogut prendre possessió? Hauria pogut nomenar consellers? Aquests haurien pogut governar? Per tant, en la defensa dels drets polítics, vam considerar que no es donaven totes les condicions per poder fer la investidura efectiva que protegís els drets polítics, però que, sobretot, ens comportés tenir un govern efectiu.
Sap que ara una de les hipòtesis que circulen és que JxCat decideixi que cal tornar a provar la investidura de Puigdemont. Vostè n’és partidari?
Jo sempre soc partidari, no només de defensar els drets polítics de participació de Puigdemont, sinó que es treballi per obtenir les condicions objectives que permetin la seva investidura. El president Puigdemont és el president legítim, que ha estat apartat de manera barroera, a través de l’aplicació del 155 i, com a tal, és normal que els grups parlamentaris treballin per crear les condicions objectives perquè se’l pugui investir de manera efectiva.
Les condicions objectives serien la reforma de la llei de la presidència que permetria una investidura a distància?
Bé, caldrà treballar i, en tot cas, aquí són els grups parlamentaris els que han de fer propostes. En aquest cas, hi ha una proposta de reforma d’aquesta llei de Junts per Catalunya i veurem com evoluciona.
Quins terminis té aquesta reforma de la llei de presidència?
Aquesta llei s’ha demanat que es pugui tramitar per lectura única i ara s’ha demanat el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries. Quan tinguem aquest dictamen veurem què és el que diu, però més enllà del que digui, efectivament, hi ha uns terminis concrets a partir que tinguem aquest dictamen per poder fer les esmenes subsegüents i que després, eventualment, pugui anar al ple.
Estem parlant d’aquí a quinze dies, tres setmanes? Perquè el termini del 22 de maig és a la cantonada...
És evident que els terminis són molt justos, tant pel que fa a la data límit per fer el debat d’investidura com per a l’aprovació de la reforma de la llei de presidència.
Si s’ha acceptat el vot delegat del president Puigdemont vol dir que ara la mesa hauria d’acceptar el vot delegat del conseller Comín si ho demana?
Entenc que les condicions són molt similars i el més lògic seria que es fes el mateix tractament que en el cas del president Puigdemont.
A vostè se’l veu molt tranquil, però és evident que molts ens preguntem: vostè té por, té temença, té respecte? Ho dic perquè quan accedeix al càrrec el ministre portaveu, Íñigo Méndez de Vigo, li va recordar, a vostè, que té filles. Què va pensar en aquell moment?
Por, no; en tot cas, responsabilitat. Que vol dir evidentment respecte per les conseqüències de tot plegat, perquè tenim una presidenta del Parlament a la presó i això no es pot menystenir, és molt greu. En tot cas, a mi cap amenaça ni cap consideració que es pugui fer des del govern espanyol, des de partits o des d’on sigui farà que canviï d’opinió quan prenem les decisions que creiem que hem de prendre per defensar els drets i les llibertats no només del Parlament, sinó del conjunt de la ciutadania.
Què hi diu la família d’aquestes amenaces?
Jo sempre explico una anècdota. La meva dona, quan van haver-hi els empresonaments, em va dir que hi havia una primera filera, als quals havia tocat el rebre, que els havia tocat anar a la presó i que ara tocava als que anàvem al darrere fer un pas endavant. Jo crec que la meva dona no era conscient quan ho deia que un dia en proposarien ser president del Parlament, però en tot cas em sembla que és una imatge molt significativa de quina és la responsabilitat que hem d’assumir aquells que ens vam comprometre a fer política per defensar els drets i les llibertats del país.
Aquest càrrec li va suposar deixar l’alcaldia de Sarrià de Ter.
La política municipal és apassionant. És la política de trinxera, que et permet estar en contacte amb la gent perquè en veus la seva efectivitat. De tota manera, jo ja tenia clar que s’acabava un cicle a l’Ajuntament i havia dit que no em presentaria a les municipals.
La seva formació l’està promocionant per si algun dia ha de ser presidenciable si anem a eleccions?
Soc president del Parlament de Catalunya. Estic molt orgullós que el meu partit confiés en mi per ser-ho i estic absolutament centrat a fer bé la meva feina.
Continua vivint a Sarrià?
Pràcticament només hi dormo, però intento no capgirar la rutina familiar. Les meves filles van a l’escola a Sarrià de Ter, la meva dona treballa a Girona. Estem molt avesats a l’entorn del nostre poble i procuro no trencar aquesta rutina encara que a Sarrià només hi estigui unes hores al dia.
D’on viu vostè a on vivia el president Puigdemont hi ha molt pocs quilòmetres. Es coneixien prèviament?
Hi ha molt poc, sí. Teníem una relació molt bona. De fet, continuem tenint una relació molt bona. Abans que fos president ell era alcalde de Girona i jo, de Sarrià; ens vèiem sovint i teníem contacte institucional, però a més vam coincidir com a diputats i pujàvem i baixàvem de Girona moltes vegades junts. Compartíem tren o cotxe.
I de tot el que va passar la legislatura passada, què en pensa. Hi va haver un punt d’ingenuïtat?
És evident que s’ha fet autocrítica, però si volem avançar hem de garantir dos principis de la política: l’honestedat; és a dir, hem d’explicar d’on venim, on som i cap on anem sense subterfugis; i l’altre és el rigor, que tot el que anem fent estigui basat en una anàlisi exhaustiva de les conseqüències de cada pas. Però, en tot cas, venim d’una legislatura que va propiciar l’1-O i res serà igual, ni socialment, ni políticament en aquest país. L’1-O representa la cohesió social d’un poble al voltant d’una idea, la de voler decidir lliurement el futur. No tornarem mai més enrere. No tornarem a abans de l’1-O. Haurem de saber respectar aquell esperit, construir un 1-O sostenible en el temps.
I la situació d’ara en què hi ha un ple d’investidura que no es pot dur a terme, en què hi ha presos... Quin és el desllorigador de tot això?
Hem de trobar la fórmula que permeti fer efectiu el mandat democràtic del 21-D i alhora foragitar el 155 i recuperar i tenir el govern de les institucions. Hem recuperat el Parlament i ara ens toca recuperar la resta de les institucions, particularment el govern. Un cop haguem superat aquesta fase, haurem de lluitar democràticament en tots els fronts per la defensa dels drets i les llibertats i perquè els presos polítics puguin tornar.
Tenir govern, però, no garanteix que es resolgui la situació dels presos, ni dels exiliats.
Sí, però és evident que qualsevol situació s’afronta millor tenint el govern que no tenint-lo.
Perquè, finalment, tot passa per una negociació?
Jo crec que el diàleg hi ha de ser. Nosaltres sempre hem estat oberts al diàleg.
És per això que una de les primeres coses que vostè fa quan pren possessió és enviar una carta al president Rajoy dient que el vol veure?
Per poder parlar, evidentment. Ara bé, parlar sense cap restricció de res i molt menys limitant un fet evident que és que hi ha una majoria social que vol decidir lliurament el seu futur. No poden empresonar dos milions i mig de catalans i catalanes. I d’això se n’ha de poder parlar. De tot, sense sap límit.
L’ha contestat Rajoy?
No, no ens ha contestat.
Ho deia perquè el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, es lamentava que en tres ocasions ha intentat parlar amb Torrent però que ha estat impossible.
Jo vaig respondre a una carta del delegat del govern espanyol en uns termes molt clars. Li dèiem que havíem demanat una reunió amb el president Rajoy i que encara no havíem rebut resposta i evidentment el que exigíem és poder parlar amb tranquil·litat amb les institucions de l’Estat espanyol. Atès que no hi ha govern perquè l’Estat impedeix qualsevol de les investidures, la màxima autoritat present en aquests moments a Catalunya és el president del Parlament. Parlen de diàleg però, com deia abans, Rajoy no s’ha dignat ni a contestar a la meva carta.
El Parlament ha anunciat que es querellarà contra Llarena. Contra ell, contra tota la sala?
Vam decidir emprendre accions penals contra determinades decisions del tribunal, en aquest cas l’impediment de permetre a Jordi Sànchez assistir al debat d’investidura obviant les recomanacions del Comitè de Defensa dels Drets Humans de les Nacions Unides, i l’estructura del Parlament està treballant en aquests accions penals.
Ha prevaricat el jutge Llarena?
El que és evident és que el tribunal i el jutge no han respectat unes mesures cautelars de les Nacions Unides que diuen que s’han de respectar els drets de sufragi actiu i passiu, o sigui de poder votar i de poder ser elegit. Hi ha hagut un menysteniment a la legalitat internacional.
Després d’aquest anunci del Parlament s’ha parlat de si hi havia malversació de fons públics en la presentació d’aquesta querella. Li preocupa?
En absolut. Nosaltres el que estem fent és respectar una majoria expressada en la mesa del Parlament. Estem defensant els drets i les llibertats del conjunt dels diputats, perquè el fet que Jordi Sànchez no pugui venir a un debat d’investidura no afecta només els seus drets, també afecta els del conjunt de la cambra. Afecta els drets i les llibertats dels 135 diputats i diputades que no poden votar aquell candidat que volen que pugui afrontar el debat. Que un Parlament defensi el conjunt dels drets del seus diputats no pot ser mai malversació. De fet, els que ens acusen de malversació són els que es van gastar 87 milions a reprimir els ciutadans l’1-O.
Vostè ha parlat de diàleg. Hem sentit també Puigdemont, representants de les formacions independentistes parlant de diàleg... Hi ha algú a l’altre costat?
No, de moment és evident que no.
Els tempos polítics i judicials no casen i per més diàleg que hi hagi sembla que el procés judicials avança. Aquesta és una situació que va per llarg, a la qual ens hem d’acostumar?
M’agradaria dir que la solució a la judicialització política, a fer política o intentar fer política a través del Codi Penal, dels tribunals o dels jutges pot acabar aviat, però malauradament crec que no es així. Crec que la situació va per llarg i nosaltres ens hem de preparar per defensar els drets i les llibertats no només ara, sinó segurament en el futur més immediat.
Quan Inés Arrimadas declara que Torrent no representa tots els catalans, què pensa?
Puc entendre aquesta dinàmica partidista, de politiqueig, per desgastar la figura del president del Parlament. El que em preocupa és que, aprofitant aquesta situació, s’intenti degradar la institució, el Parlament i la seva presidència.
President, veig que porta el llaç groc. Li han fet algun comentari negatiu al respecte?
M’han fet algun comentari en relació amb aquest llaç, no directament diputats d’aquesta cambra, sinó altres persones que m’han dit que no els agradava que portés el llaç. Jo els he respost dues coses: la primera, si em trec el llaç no canvia la situació; la segona, que pel fet de treure’m el llaç no vol dir que no hi hagi presos polítics i gent a l’exili, carència de drets i llibertats fonamentals. Dur el llaç és simbòlic perquè representa una situació d’anormalitat democràtica, de vulneració de drets, que continuaran sent-hi malgrat jo em tregui el llaç.
La situació que vivim ha fet que el clima del Parlament s’hagi anat enrarint?
És veritat que les meses del Parlament poden tenir tensió política perquè hi ha grups que necessiten fer oposició i voluntat de demostrar quina és la seva posició partidista constant. En no permetre’ns que hi hagi normalitat parlamentària per començar a treballar, aprofiten aquests espais per mostrar les seves posicions polítiques. En tot cas, jo insisteixo en el que vaig dir en el discurs un cop vaig ser escollit president: la meva voluntat de cosir tots els grups parlamentaris, totes les sensibilitats d’aquest Parlament, i fer de la paraula i del debat l’element essencial de l’activitat parlamentària. Podem pensar i tenir plantejaments molt diferents, però hem de mantenir el rigor democràtic i la convivència política.
D’aquestes situacions tenses ja n’ha viscut alguna. Recordem la que va viure al Círculo Ecuestre, quan un empresari li va dir que mereixeria estar a la presó. Què li va passar pel cap en aquells moments?
És una llàstima que es puguin fer aquestes afirmacions; una llàstima que hi hagi persones que estiguin d’acord a empresonar gent per haver permès la democràcia. Em provoca pena perquè això no és normal en un estat de dret. Encara hem de treballar molt perquè tothom respecti la democràcia.
Hi ha altres empresaris que van optar per una altra estratègia, que les seus fiscals de les seves empreses estiguessin fora de Catalunya. Diria a totes les empreses que van marxar que tornin?
Jo els diria el mateix que els pugui dir abans i després de l’1 d’octubre: que la democràcia no pot espantar ningú, és un valor intrínsec no només a les nostres societats. Tot el que va fer aquest país l’1-O i el 3 d’octubre no ha suposat cap càrrega negativa a l’economia; al contrari, les dades macroeconòmiques de Catalunya en relació no només amb l’Estat, sinó amb la zona euro, són molt positives l’últim trimestre del 2017 i el primer del 2018.
Per tant, confia que tornin?
Jo confio que tornin.
Ha parlat del 3-O.
L’1-O va anar a votar molta gent. I va votar gent que votava que sí, gent que votava que no, gent que potser no tenia pensat votar i que va sortir a votar quan va veure les imatges de la policia carregant contra la ciutadania. Va votar molta gent. Però el 3-O encara va sortir més gent al carrer perquè hi havia gent que potser no havia anat a votar però que no estava disposada a veure com es reprimia la voluntat dels catalans i les catalanes de decidir lliurement, pacíficament i democràticament el seu futur. El 3-O probablement representa aquesta defensa irrenunciable dels drets i les llibertats d’aquest país, per això jo sempre apel·lo al 3-O perquè em sembla que des del punt de vista de construcció d’un projecte de futur és la base.
Parlàvem d’aquest sopar de vostè amb empresaris, on hi havia representants alemanys i justament és Alemanya qui ha dit que no toca l’extradició de Puigdemont si més no per rebel·lió. Creu que serà extradit Puigdemont?
Bé, jo no soc jurista però em sembla que és una obvietat que l’1-O, el referèndum, la democràcia, no és delicte. I això es veu a Alemanya i a tots els països on hi ha una democràcia madura, assentada i amb arrels profundes. En tots aquests països cada vegada es veu més clar que aquesta no només és una situació política, una causa política, sinó que el fet de posar urnes no pot ser mai delicte. Ni rebel·lió ni sedició ni qualsevol altre dels delictes que s’intenten imputar al voltant de l’1-O.
Vostè parla de govern efectiu, un adjectiu que s’ha fet popular les darreres setmanes. Què vol dir un govern efectiu?
Un govern efectiu és un govern en què els consellers i les conselleres puguin anar als seus departaments, puguin manar i prendre decisions. Un govern que governi. Què haurà de fer aquest govern? Això depèn del debat d’investidura, del programa de govern, que ha de votar una majoria d’aquesta cambra. En tot cas, estic segur que serà un govern que protegirà i ajudarà a desenvolupar els drets socials als quals aspira aquest país.
Aquest govern pot ser efectiu tant si el presideix Carles Puigdemont com si el presideix qualsevol altre membre proposat per JxCat?
A mi el que em correspon, com a president del Parlament, són dues coses. Primer, proposar el candidat que em planteja una majoria parlamentària, i després fer que aquesta investidura sigui efectiva i que hi hagi un govern.
Entén que li he de preguntar i repreguntar quin candidat prefereix... Quin creu que reuneix les millors condicions?
Hi ha uns quants candidats que no els ha proposat el Parlament arbitràriament, malgrat que a vegades, per declaracions que fan el govern espanyol o altres instàncies de l’Estat, sembla que jo pugui triar quin és el candidat que a mi em sembla més oportú per afrontar el debat d’investidura. Això no funciona així. Hi ha una majoria al Parlament que em proposa candidats. I jo proposo els candidats que em planteja aquesta majoria, i que tenen tots els drets polítics intactes. Tots els que s’han proposat haurien de poder afrontar un debat d’investidura amb absoluta normalitat democràtica. El que és evident és que l’Estat impedeix que això sigui efectivament així.
Convocar un ple i fer-lo independentment de si el candidat és aquí, o de si té tots els seus drets democràtics com vostè diu i posar-lo a votació, posa en risc aquelles persones que votin?
Jo crec que afrontar un debat d’investidura i votar un candidat no pot posar en risc ningú, no hauria de posar en risc ningú, de fet no posa en risc ningú. Això és la democràcia.
S’esgotaran els terminis per aconseguir la investidura?
Jo confio que no. Però en tot cas, fins al 22 de maig a les dotze de la nit tenim temps. Espero poder-ho resoldre abans i no esperar fins a l’últim minut, com vam haver d’esperar la passada legislatura. Però en tot cas, fins a aquell moment, tenim temps.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

sud-àfrica

La comissió electoral exclou l’expresident Zuma de la cursa electoral

barcelona
portugal

Luís Montenegro anuncia la composició del nou govern

barcelona
terrorisme

Estat Islàmic crida a fer atacs a Europa i els EUA per Gaza

barcelona

Sílvia Paneque tornarà a ser la cap de llista del PSC

GIRONA
argentina

Els insults de Milei a Petro provoquen una crisi diplomàtica amb Colòmbia

barcelona
Política

Mor Conxita Tarruella, històrica d’Unió

guerra a gaza

El TIJ exigeix a Israel que deixi d'impedir l'accés d'ajuda humanitària

barcelona
Política

Mor Joe Lieberman, l’exsenador estatunidenc que volia acabar amb la violència dels videojocs

guerra a gaza

Els EUA critiquen la relatora de l’ONU per als territoris palestins ocupats

barcelona