Política

opinió

Carta de Jordi Turull

Senyor jutge, vostè m’ha fet un pres polític

És la primera vegada que un magistrat decideix quin diputat es pot votar de president i quin no

Si una cosa tens a la presó és temps. Aquests 27 dies he llegit, foli a foli, tots els documents d’aquesta instrucció. Tots. I la conclusió que n’extrec és que aquest procés no va d’impartir justícia amb totes les garanties, sinó que aquest procés va de política i va d’escarment. D’una política i un escarment que amenaça drets bàsics com ara la llibertat d’expressió, la llibertat de reunió i la llibertat de manifestació. Aquest procés és un atac als pilars bàsics del parlamentarisme democràtic.

L’acte de processament mostra una falta de rigor molt preocupant. Se m’atribueixen actuacions com a conseller quan no era conseller. Hi ha piulades i declaracions que no es corresponen ni amb el dia ni amb la notícia amb la qual es vinculen.

És d’una parcialitat mai vista. Es basa en informes de la Guàrdia Civil absolutament esbiaixats, creats al servei d’un acte de processament fet a mida, a la carta, que sustenta la rebel·lió en fets que estan protegits per la llei, fets normals i habituals com ara reunions entre grups parlamentaris i partits polítics, actes, conferències, mítings polítics per explicar posicions, o crítiques polítiques al govern central.

Ara bé, tan esbiaixat és el que hi apareix, com clamorós el que no hi apareix. Milers de declaracions apel·lant al diàleg i al pacte amb l’Estat. Crides al pacifisme, les multitudinàries manifestacions pacífiques sense cap incident. De tot això no n’apareix res de res. Tampoc diu res de les demandes fetes l’1 d’octubre perquè s’anés a votar on no hi havia policia, ni del cens universal. No hi apareix cap referència a la violència policial, tots els mitjans de comunicació del món ho van denunciar i aquí no n’apareix ni una sola línia. Com deia, falta de rigor i parcialitat. I això no és opinable, és directament constatable.

Si tot això és greu i injust per si mateix, per mi el més greu és que estem assistint a un creuament de poders. Ja no és una falta de separació de poders, sinó un creuament de poders. Amb les seves decisions i amb el que escriu vostè, senyoria, està dient com i, sobretot, amb qui ha de ser el futur polític i institucional de Catalunya. Així de greu i així de cert. Justifica la nostra presó “per garantir un encertat retorn a l’autogovern”. I jo em pregunto: és competència seva “garantir un encertat retorn a l’autogovern”? Què considera “encertat” al seu gust? No és encertat el que voten els ciutadans? No és encertat a qui voten? No és encertat allò que lliurement decideixen votar els diputats al Parlament de Catalunya?

Dins la presó també m’he preguntat què ha canviat del 4 de desembre, quan se’m va dictar llibertat provisional, al 23 de març, quan se’m dicta de nou l’ingrés a la presó. Què hem fet? He incomplert el deure d’assistir setmanalment als jutjats? No. He votat al Parlament quelcom prohibit pel Tribunal Constitucional? No. He intentat no comparèixer quan he estat requerit? No. Quines novetats m’han pogut afectar? Quins fets objectius? Doncs tres fets nous. Primer: no he renunciat a la meva activitat política i he estat escollit diputat al Parlament. Segon: hi ha hagut una nova majoria absoluta de l’independentisme. Tercer: vaig ser proposat candidat a la presidència i vaig realitzar el primer debat d’investidura.

L’acte de processament es va precipitar enmig del primer debat i del segon. És casualitat? Tots els mitjans van publicar que després de l’intent d’investir Jordi Sànchez el següent candidat seria jo. Vostè ens va citar per 48/72 hores i va ordenar l’entrada a la presó. Presó per a tots els que va ordenar llibertat provisional? No. Només per als que no hem renunciat a l’activitat política activa, als diputats.

Vostè, senyoria, em va impedir assistir al segon debat d’investidura i sotmetre’m a la votació que m’hauria pogut fer president de Catalunya. El meu compromís en seu parlamentària d’iniciar una etapa de diàleg, diàleg i diàleg no garanteix, per al seu gust, un “encertat retorn de l’autogovern” a Catalunya? En el meu discurs d’investidura hi va haver algun element, afirmació o proposta que pugui fer pensar en una “hipotètica reiteració delictiva”? No, de cap manera. Aquí és quan arribem al seu argument més nou, sublim i trencador. El seu argument per impedir-me assistir al debat d’investidura i ordenar de nou que vagi a la presó. Vostè escriu que “la meva esfera psicològica interna no permet assegurar el respecte a les decisions d’aquest instructor”; és a dir, de vostè. Té vostè, senyoria, algun informe forense que hagi entrat dins la meva esfera psicològica que sostingui aquestes afirmacions? No soc conscient d’haver-me sotmès a cap examen psicològic. L’anàlisi i conclusions d’aquest tipus necessiten ciència, li demano, sisplau, l’informe. Perquè fins al moment no he incomplert cap de les seves condicions per la meva llibertat condicional.

Vostè, a més, quan apunta i escriu que declarar-se innocent ha de ser penalitzat, em penalitza per declarar-me innocent, aquesta seria una altra gran novetat que vostè introduiria dins el sistema penal espanyol. Però, és clar, correspon al legislatiu aquest canvi rotund, no a vostè!

Vostè ha vulnerat els meus drets polítics impedint-me realitzar el segon debat d’investidura. I a més de vulnerar el meu dret, ha vulnerat el dret que tenen els diputats de poder votar el president entre els diputats amb ple dret del Parlament. Com que els qui ells volen votar pel gust de vostè no garanteixen un “encertat retorn de l’autogovern”, els priva dels seus drets. És la primera vegada que un magistrat decideix quin diputat es pot votar de president i quin no. Fins ara, era una competència del president del Parlament a proposta dels grups parlamentaris. Qui hauria de fer política, el govern espanyol, és qui ens informa de quan, com i per què serem jutjats i condemnats. I qui hauria d’impartir justícia és qui decideix com i amb qui ha de ser retornat l’autogovern polític a Catalunya. Un autèntic creuament de poders.

He estat membre del govern només tres mesos. Un gran honor. El govern va decidir fer un referèndum, sí. Un fet expressament despenalitzat, que no és delicte penal. He estat durant molts anys, i soc, diputat al Parlament de Catalunya. També un autèntic honor. L’Estatut d’Autonomia de Catalunya, una llei orgànica de l’Estat, estableix que els diputats som inviolables per les nostres opinions i vots. Aquesta instrucció no té en compte aquests elements, encara més, o bé els ignora o bé els combat. No hi ha res en aquesta causa, res, que sustenti la meva participació en un delicte de rebel·lió. Res. I estic empresonat. No sé si quan vaig entrar a la presó al novembre era un pres polític però a partir del mes de març, per tot el que li he dit i argumentat, vostè m’ha convertit en un pres polític. Com que no garanteixo al seu gust un encertat retorn de l’autogovern i podria ser president, m’ha enviat a la presó.

Si el que busca aquest atropellament i aquest escarment és que renunciï als meus ideals polítics, que sempre han estat pacífics i democràtics, i als meus compromisos amb els ciutadans, ja li dic que no ho faré. Si pretén que deixi de ser independentista, no ho faré. Prefereixo suportar aquesta greu injustícia per cruel que sigui per a mi i per a la meva família que renegar i renunciar a les meves conviccions i ideals, els quals totes les lleis m’avalen per defensar-los. Senyoria, no atendré la seva sublim invitació a deixar la política i el meu compromís amb Catalunya. No és així com se solucionarà el conflicte polític que hi ha a Catalunya. Se solucionarà fent política per part dels polítics. I també amb diàleg, que és just el que estava proposant en seu parlamentària quan vostè em va interrompre posant-me a la presó.

Senyoria, reconsideri la meva acusació. És tan greu com injusta per als meus companys i per a mi. Igual com les mesures cautelars, que són injustes i desproporcionades. Reconsiderar-ho seria, no ho dubti, la major garantia per a un tranquil i encertat retorn de l’autogovern de Catalunya. Perquè pot ser l’inici d’un període de diàleg amb l’Estat que segur que agrairan i serà en benefici dels set milions i mig de catalans.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

POLÍTICA

Jaume Veray serà el candidat del PP per Girona

GIRONA
sud-àfrica

La comissió electoral exclou l’expresident Zuma de la cursa electoral

barcelona
portugal

Luís Montenegro anuncia la composició del nou govern

barcelona
terrorisme

Estat Islàmic crida a fer atacs a Europa i els EUA per Gaza

barcelona

Sílvia Paneque tornarà a ser la cap de llista del PSC

GIRONA
argentina

Els insults de Milei a Petro provoquen una crisi diplomàtica amb Colòmbia

barcelona
Política

Mor Conxita Tarruella, històrica d’Unió

guerra a gaza

El TIJ exigeix a Israel que deixi d'impedir l'accés d'ajuda humanitària

barcelona
Política

Mor Joe Lieberman, l’exsenador estatunidenc que volia acabar amb la violència dels videojocs