Evangèlics al poder
Els polítics protestants tenen cada cop més influència a l’Amèrica Llatina
Aquest col·lectiu religiós pot
ser determinant en les eleccions presidencials del Brasil i Colòmbia
Defensen una agenda ultraconservadora
El 2 d’octubre del 2016, els colombians van rebutjar en les urnes l’acord de pau que el govern de Juan Manuel Santos havia firmat a l’Havana amb la guerrilla de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC). Va ser un triomf de l’expresident Álvaro Uribe, ferm defensor de l’opció del no. Però aquella nit també ho van celebrar els evangèlics, que presumien d’haver reunit els dos milions de vots contraris a un acord que, segons ells, atemptava contra “els valors de la família tradicional” per un capítol que defensava la igualtat de gènere. Fa tres setmanes, la mateixa bandera a favor de la família gairebé porta a la presidència de Costa Rica Fabricio Alvarado, un pastor evangèlic, presentador de televisió i cantant de temes religiosos que durant la campanya electoral va repartir bíblies al Congrés. El seu partit (Restauració Nacional) va guanyar la primera volta i va perdre per poc en segona volta, amb el 40% dels vots. Al Brasil, el candidat que és darrere de Lula en els sondejos, l’exmilitar d’extrema dreta Jair Bolsonaro, té adeptes entre els pastors pel seu discurs contra el matrimoni homosexual i l’avortament legal.
Aquests tres exemples posen en evidència fins on els evangèlics s’han acostat al poder a l’Amèrica Llatina, un subcontinent que té el 69% de catòlics però que ha vist com, els darrers 40 anys, els protestants han passat del 4 al 19% fins arribar a 117 milions de fidels, segons el Pew Research Center, amb seu a Washington.
Els evangèlics tenen avantatge en l’ascens al poder. En primer lloc perquè no els afecta la divisió entre Estat i Església: els seus candidats poden ser o no protestants, i de vegades en tenen prou amb tenir el suport més o menys explícit d’algun líder religiós. Així creixen de dalt a baix, silenciosos. Si no tenen cap líder en les seves files, les preferències es decanten per aquell polític que defensi els seus valors. El cas de les eleccions colombianes que se celebraran al maig és paradigmàtic. Iván Duque, el candidat de l’expresident Uribe, és qui té més possibilitats d’obtenir el vot evangèlic. Duque no s’ha pronunciat sobre temes de la família que tant preocupen els evangèlics, però els pastors recorden sempre que poden que és l’únic candidat que pot defensar el model tradicional d’un “home i una dona” units en matrimoni com a “cèl·lula de la societat”.
El Brasil és un altre dels grans països que enguany té cita amb les urnes. No és cap secret que les esglésies evangèliques hi han avançat com una tromba, sobretot en comunitats més desfavorides que s’amunteguen a les faveles de les grans ciutats i a l’empobrit interior rural, a costa del vot de l’esquerra tradicional. Segons el Pew Research Center, el 26% dels brasilers es declara protestant. No sorprèn que, poc abans de les eleccions del 2014, l’aleshores presidenta Dilma Rousseff anés a la inauguració d’una església amb capacitat per a 10.000 fidels a Sao Paulo, obra d’Edir Macedo, líder de l’Església Universal del Regne de Déu. Rousseff va guanyar en part aquells comicis pel suport de Macedo.
Corrupció
Avui, aquell vot, alguna vegada del Partit dels Treballadors (PT), se n’ha anat cap a la dreta populista representada per Bolsonaro. Perquè el discurs evangèlic no parla de justícia social, sinó de la lluita contra la corrupció, un tema clau al Brasil i, sobretot, de la defensa dels valors cristians. Només així s’explica l’atenció també de la dreta catòlica, alineada amb l’oposició al matrimoni gai, a l’avortament i al que denominen “ideologia de gènere”. Bolsonaro va a l’alça. Aquest exmilitar defensor de la dictadura brasilera i que no dubta a definir de malalts els homosexuals, va ser batejat per un pastor al riu Jordà, a Israel.
A Mèxic, l’esquerra té possibilitats de guanyar les presidencials de l’1 de juliol. El dues vegades candidat Andrés Manuel López Obrador va decidir seguir les passes del PT brasiler i, per garantir-se el vot evangèlic, es va aliar amb un partit ultraconservador, Encuentro Social. Després, va dir que estava disposat a promoure una Constitució moral. El pes electoral dels evangèlics a Mèxic, on representen el 9% de l’electorat, no és tan notable com al Brasil i Colòmbia. Però López Obrador sap que els pot necessitar si els resultats són molt ajustats.
És cert que en països com ara l’Argentina, Xile, Bolívia, l’Equador o el Perú, el pes polític dels evangèlics és quasi nul. A Veneçuela també hi ha un candidat evangèlic, el pastor Javier Bertucci, per als comicis del 20 de maig, però amb poques possibilitats de victòria.
En qualsevol cas, les eleccions a Colòmbia, el Brasil i Mèxic seran el termòmetre que mesurarà on pot arribar el poder evangèlic quan els fidels decideixen escalar posicions més enllà de les esglésies.
