Rajoy confia que la dada de cap euro a l’1-O sigui creïble

El govern de Mariano Rajoy està atrapat en un laberint en què només veu dues sortides i les dues són nefastes per a ell: o bé es demostra que “ni un euro” de la Generalitat va anar a l’1-O i té raó el ministre Cristóbal Montoro però aleshores es desfà la causa per malversació contra Carles Puigdemont, o bé la Guàrdia Civil prova que hi va haver un desviament de diner públic i manté viva l’acusació però llavors hi ha una culpa in vigilando d’Hisenda. En l’atzucac, el portaveu Íñigo Méndez de Vigo va ratificar la versió del govern que “cap euro” va anar a l’1-O “amb la informació comptable que té” i que ara cal “veure la versemblança” de la dada i la “qualificació jurídica” que en fa el jutge Pablo Llarena quan la compari amb els informes de la Guàrdia Civil que ho contradiuen.

Després del divendres en què li va tocar posar veu a la decepció per la negativa de la justícia alemanya a entregar Puigdemont per rebel·lió quan ho ell ho donava per fet una setmana abans, el portaveu espanyol va viure ahir el tràngol d’explicar l’esquerda que té el delicte de malversació per la guerra entre Montoro i el jutge Llarena sobre si hi va haver o no diner públic gastat en l’1-O. I el primer repte va ser assumir que el ministre d’Hisenda s’hagi convertit en el principal testimoni de la defensa per als independentistes encausats al Suprem. “Jo, que he estat advocat, sé molt bé que les defenses en un judici penal utilitzen tots els mitjans a l’abast”, es va resignar davant el gir de guió que fa que sigui La Moncloa la que dinamita ara la malversació quan és l’únic supòsit que encara pot regalar a Rajoy la fotografia que tant anhela de Puigdemont entregat a Barajas des de Berlín.

Amb Ciutadans avisant que exigirà dimissions si la Guàrdia Civil té raó quan xifra el diner desviat en 1,9 milions (346.000 euros més dels 1,6 milions inicials però amb l’error de fer sumes incorrectes i d’incloure-hi factures no efectuades), el portaveu ho va fiar tot al judici de Llarena. “Serà el jutge el que es faci una idea del que hi ha i el que ho qualificarà jurídicament d’acord també amb la informació de la Guàrdia Civil. Ho ha qualificat de malversació de fons públics i tindrà tota l’ajuda del govern”, va apuntar Méndez de Vigo. Perquè el setge de Cs no erosioni el PP –La Moncloa ha descobert que la premsa editada a Madrid avala la croada de Llarena i no la versió oficial de Rajoy i Montoro–, el portaveu espanyol va recordar que és Rajoy qui va recórrer contra una partida de 5 milions al pressupost de la Generalitat per evitar que sufragués l’1-O.

El Consell de Ministres, a més, va consumar ahir la destitució de dos alts càrrecs de la Generalitat anticipats pel delegat Enric Millo. La directora general de Relacions Exteriors, Marina Borrell, i el director de l’Escola d’Administració Pública, Agustí Colomines, van passar a engrossir la llista de 250 alts càrrecs fulminats des de Madrid gràcies al 155. Tot i que el motiu oficiós de la destitució de Borrell i de Colomines és que el conseller de Cultura, Lluís Puig, va entrar a la delegació de la Generalitat a Brussel·les en l’acte cultural pel centenari del naixement de l’escriptor Manuel de Pedrolo, el portaveu i ministre de Cultura no en va voler concretar el motiu. “Entenem que la seva acció és incompatible amb el càrrec que tenen”, es va limitar a dir. Méndez de Vigo també va aprofitar per exigir que l’exèrcit tingui ple accés a les fires de formació dels joves com ara la de dijous a Lleida perquè, “més enllà d’alguns que mostren disconformitat, a tot Espanya s’aprecia i s’estima les forces i cossos de seguretat de l’Estat i l’exèrcit”.