El jutge de l’1-O cita com a investigats dos alts càrrecs de la Generalitat
El titular del jutjat número 13 cita el secretari general de Presidència, Joaquim Nin, i el director de Comunicació, Jaume Clotet, en relació amb el web del Pacte Nacional del Referèndum
El magistrat cita com a testimonis altres càrrecs de la Generalitat i responsables de mitjans de comunicació
El titular del Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona, que investiga els preparatius del referèndum de l’1 d’octubre, ha citat a declarar en qualitat d’investigats el pròxim 2 de maig el secretari general de Presidència, Joaquim Nin, i el director de Comunicació de la Generalitat, Jaume Clotet.
Clotet ja va declarar davant la Guàrdia Civil a finals del juliol de l’any passat per la seva relació amb la web del Pacte Nacional pel Referèndum. Inicialment, hi va entrar com a testimoni i en va sortir com a investigat policial. Ara el jutge l’ha citat com a investigat per la mateixa qüestió.
Nin es va trobar amb la mateixa circumstància.
El magistrat del 13 també ha citat per al mateix dia, però com a testimonis, l’excap de comunicació del departament d’Afers Exteriors, Anna Molas; el director general de Difusió, Ignasi Genovès, i David Crivillé. El dia 9 de maig estan citats a declarar, igualment en qualitat de testimonis, la vicepresidenta de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), Núria Llorach; el director d’aquest diari, Xevi Xirgo; Olga Solans; Joan Puig; Ferran Burriel, i Fernando Boloix.
Les citacions arriben aquest divendres després que aquesta setmana el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, negués que la Generalitat hagués destinat diners públics a la celebració del referèndum de l’1-O. L’afirmació del ministre contradiu els informes de la Guàrdia Civil, que xifren la quantitat presumptament malversada en 1,9 milions d’euros. Les declaracions de Montoro han portat al jutge del Tribunal Suprem causa Pablo Llarena a demanar al ministre que aporti la informació de què disposa per afirmar que no es van malversar fons públics.
El Pacte pel Referèndum es nodria d’aportacions individuals
El qui va ser coordinador del Pacte Nacional pel Referèndum, Joan Ignasi Elena, ha explicat al jutge que investiga la consulta de l’1-O que només rebien aportacions individuals. Segons han explicat fonts properes, aquesta ha estat la resposta que ha donat al jutge quan aquest li ha preguntat si aquesta plataforma va rebre subvencions públiques. Elena ha declarat aquest divendres com a testimoni en la causa que instrueix el jutjat número 13.
Elena ha assegurat al magistrat que no tenien dificultats per fer funcionar el Pacte Nacional pel Referèndum a través d’aportacions individuals o de les mateixes entitats. D’altra banda, han preguntat a Elena per què el Pacte va funcionar durant pocs mesos, ja que va començar a caminar el desembre del 2016 i va presentar l’informe final el juny del 2017. També li han demanat quantes vegades es van reunir al Parlament.
Una altra de les preguntes destacades ha estat qui va ser el responsable d’adquirir els dominis de les webs pactepelreferendum.cat, referendum.cat i catalanreferendum.eu. Elena ha respost que no ho sabia.
El director general d’Atenció Ciutadana, Jordi Graells, que també ha declarat aquest divendres com a testimoni, ha assegurat desconèixer qui va signar la compra dels dominis, si bé ell va signar-ne l’autorització d’ús.
Un altre testimoni ha estat el d’una funcionària del departament de Presidència que coordina les webs. Aquesta ha assenyalat que el seu paper es va limitar a supervisar-ne la seguretat per als usuaris. També han declarat un tècnic del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) i un altre del Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (CESICAT).
Després de declarar, Elena ha atès els mitjans a la sortida de la Ciutat de la Justícia, si bé ha preferit no donar detalls als periodistes del contingut de les preguntes ni de la seva declaració. Sí que ha volgut ver una “reflexió general”. Ha subratllat que seria “bo” que el conflicte entre Catalunya i Espanya es resolgui a partir del “diàleg”. Segons l’exdiputat, és la política qui ha de resoldre aquest conflicte, i no els tribunals.
