Guerra entre Cs i el PP per la malversació
Rivera burxa Rajoy aprofitant la picabaralla entre Llarena i Montoro per les despeses de l’1-0
El partit taronja exigeix la compareixença del ministre i no descarta demanar responsabilitats al govern espanyol si es demostra que han “mentit”
Vox s’afegeix a la pressió al govern espanyol
Hisenda insisteix que no descarta que es falsegessin factures
La batalla de Ciutadans per liderar el front de la dreta ha trobat en la picabaralla entre Pablo Llarena i Cristóbal Montoro una nova escletxa per seguir laminant les expectatives electorals del PP. Albert Rivera va voler traslladar ahir a la política el malestar que el dia anterior havia expressat el magistrat del Tribunal Suprem cap al ministre d’Hisenda per la seva persistent afirmació que des de la Generalitat no va sortir “ni un euro” per pagar l’1-0, i intentar així posar contra les cordes Montoro i, de retruc, Mariano Rajoy, pel fet que el febrer passat el president de l’executiu espanyol va avalar la tesi del titular d’Hisenda. “Si han mentit, hi haurà d’haver responsabilitats en el govern”, reblava ahir el líder de Cs. El primer pas va ser exigir la compareixença en el ple de Montoro perquè expliqui per què contradiu l’informe de la Guàrdia Civil, que xifra el suposat malbaratament en gairebé dos milions d’euros.
En un moment en que la guerra entre Cs i el PP a la comunitat de Madrid es troba en un punt mort, a l’espera que Rajoy doni l’ordre a Cristina Cifuentes perquè presenti la dimissió, Rivera ha decidit ressuscitar l’estratègia d’erosió als conservadors pel flanc català. Al cap i a la fi, en els darrers temps Cs s’ha disparat en els sondejos pel que fa a la seva expectativa de vot en bona part pels resultats que va obtenir Inés Arrimadas el 21-D, així com per la pressió que durant mesos Rivera ha exercit sobre Rajoy, presentant-lo com un dirigent immobilista i incapaç de gestionar amb mà de ferro la crisi política entre Catalunya i l’Estat. I així es va veure davant la constatació que l’1-O hi va haver referèndum i durant les negociacions entre els partits per aplicar el 155. Enmig d’unes converses amb el PSOE i Cs –que el PP assegurava que portava amb discreció– Rivera aprofitava qualsevol ocasió per retreure públicament a Rajoy que encara no hagués mogut fitxa.
En tot cas, en aquesta estratègia d’erigir-se com el veritable assot de l’independentisme, ahir Rivera confirmava que s’ha donat de baixa del sindicat UGT perquè aquest sindicat “ha decidit donar suport als imputats per l’intent de cop d’estat separatista”. La renúncia va arribar uns dies abans de la manifestació de diumenge passat a Barcelona.
Qüestió de credibilitat
Mentrestant, i pel que fa a la pugna que lliuren Montoro i Llarena, Cs suggeria que entre el ministre i la Guàrdia Civil, donen més credibilitat a l’informe dels agents pel qual el magistrat del Suprem apuntala el processament per malbaratament dels catorze membres de l’executiu català, sis dels quals a hores d’ara estan empresonats. I, sobretot, amb el que el magistrat confia obtenir l’extradició de Carles Puigdemont per part de la justícia alemanya. “I ara, en aquest moment, el que ens estem preguntant els espanyols és qui té raó: la Guàrdia Civil o Montoro?”, etzibava Rivera, mentre el secretari general del seu grup afegia: “Nosaltres, coneixent una mica les situacions passades, ens inclinem pel que digui la Guàrdia Civil.” Miguel Gutiérrez així ho assenyalava en el moment de formalitzar la petició de compareixença urgent del ministre, un moviment que presentaven com l’avantsala per decidir quines responsabilitats polítiques exigiran al govern de Rajoy.
Si bé aquest no és en cap cas l’objectiu de la iniciativa d’ahir, els de Rivera no sembla que hagin arrossegat gaires simpaties entre la resta de grups. La portaveu socialista, Margarita Robles, admetia que malgrat que cal conèixer les explicacions de Montoro, va procurar posar l’accent en el nou exemple d’oportunisme que detecten en Cs. “No em sembla adequat que vulgui usar políticament determinades actuacions, que hauran de ser valorades només i exclusivament pels tribunals”, subratllava.
Però els de Cs no són els únics a aprofitar el desgast del PP arran del procés. També el partit ultradretà Vox –que ja comença a aparèixer en les enquestes com una altra amenaça per als conservadors– anunciava que no descarta cridar Montoro com a testimoni, mentre començava a plantejar dimissions. Vox ha agafat protagonisme arran d’exercir l’acusació popular.
Des de la direcció popular ahir no es dissimulava el fort malestar que els genera el darrer moviment de Cs, mentre insistien a denunciar que el partit taronja “s’equivoca d’enemic”. En tot cas, no és el primer cop que s’utilitzen els comptes de la Generalitat per burxar Rajoy, aprofitant que el setembre passat Hisenda en va prendre el control. Tal com recordava ahir Rivera, al febrer ja havia demanat explicacions al president espanyol sobre els dubtes per la despesa de l’1-0, i Rajoy es va enrocar en la mateixa posició que Montoro.
Ahir, però, el relat que mantenia el govern espanyol a través de diferents portaveus és el que, de fet, ja havia assenyalat l’equip d’Hisenda el dia anterior, i és la possibilitat que des del govern català s’hagi pogut falsejar o manipular factures amb conceptes “aparentment reals” i que acabessin passant el control d’Hisenda. Així, el secretari d’estat encarregat de vetllar pel 155, Roberto Bermúdez de Castro, suggeria la possibilitat de trobar malversació a través de despeses indirectes, com la cessió d’espais públics. Sigui com sigui, el PP replicava Cs que hi ha hagut malversació, “han estat els independentistes, no el govern espanyol.”
JxSí ha de retre comptes a final de maig
e.ansolaEl Parlament assigna una subvenció anual a cada grup parlamentari per exercir les seves funcions d’acord amb el nombre de vots i escons aconseguits en les eleccions. Junts pel Sí va rebre durant l’exercici del 2017 una subvenció de 7.011.480 euros, segons dades del Parlament, i serà precisament ara, a final de maig, segons fonts de la cambra catalana, que els grups hauran de retre comptes del destí d’aquesta subvenció a la mesa del Parlament. Així ho van acordar els grups d’acord amb el reglament de la cambra que es va reformar el juliol del 2017 amb l’entrada en vigor de la llei de transparència i que inclou l’obligatorietat que el Parlament faci públic el pressupost, així com tota gestió econòmica, comptable, pressupostària i patrimonial. La liquidació de les subvencions del 2017 seran observades ara amb lupa. El 2017 la subvenció a Cs va ser de prop de 3 milions euros; al PSC, de prop de 2, i CSQP, el PP i la CUP van rebre 1,3 milions cadascun, aproximadament.
