Política internacional
El món es prepara per a la guerra
Els Estats Units continuen sent el primer país en capacitat militar, però la Xina augmenta la inversió en aquest àmbit
Alemanya i França promouen un exèrcit europeu autònom, però coordinat amb l’OTAN
“Encara que la guerra entre grans potències no és inevitable, les grans potències militars com Rússia, els Estats Units i la Xina s’estan preparant amb vista a la possibilitat d’un conflicte.” Així ho va declarar fa pocs dies el director general de l’Institut Internacional d’Estudis Estratègics (IISS), John Chipman.
Amb aquesta introducció, l’IISS va presentar la seva anàlisi anual sobre les capacitats militars i l’economia de defensa de 171 països, que enguany accentua el creixement militar de la Xina i remarca el risc que suposa per a l’hegemonia nord-americana. “Les potències occidentals encara tenen la possibilitat de mantenir el seu avantatge militar, però han d’acceptar que ja no tenen el monopoli en innovació i desenvolupament en l’àmbit de defensa”, va alertar el director.
L’IISS és una organització independent sense ànim de lucre que utilitza l’anàlisi de l’equipament militar de diversos països per establir tendències de defensa en el terreny de les relacions internacionals.
La Xina
Els investigadors van destacar aquest any el desenvolupament a la Xina d’avions furtius i míssils d’atac aeri (AAM, en la sigla en anglès) que podrien estar a punt el 2020, tal com havia planejat el govern de Xi Jinping. Si fos així, el gegant asiàtic podria arrabassar el monopoli als nord-americans en aquest tipus d’aeronaus militars i convertir-se en un dels pocs països del món amb míssils AAM. Els experts de l’IISS també van destacar que, només en els últims quatre anys, la Xina ha produït un tonatge de vaixells i auxiliars de guerra significativament superior al tonatge total que té l’armada francesa avui dia, cosa que reflecteix que l’increment de la capacitat militar xinesa no es limita al seu exèrcit aeri.
Rússia
Chipman també es va referir a la situació de Rússia, que ja va destacar en l’informe de l’any passat, com l’altre repte al qual s’enfronta Occident, tot i que hi va afegir que la remilitarització del país està creixent a un ritme més lent del que s’esperava a causa de les limitacions econòmiques i industrials.
Malgrat aquests problemes, Moscou continua demostrant la seva disposició a fer servir les seves forces defensives tant a dins de les fronteres russes com a l’exterior. Amb això es beneficia directament d’una aplicació real de les seves capacitats militars i desenvolupa efectivament els seus plans armamentistes.
La UE
Per la seva banda, els estats europeus són “cada vegada més conscients que el món és un lloc perillós”, una cautela que explica el fet que el creixement de la despesa militar a Europa el 2017 arribés al 3,6%. No obstant això, Chipman va recomanar “a les forces militars i al conjunt de les societats que s’enforteixin psicològicament i que resisteixin als intents de minar la seva cohesió, tant en temps de guerra com en temps de pau”.
En aquest context, Alemanya i França estan promovent un projecte europeu per a la defensa comuna, amb més fons i més autonomia operativa, un projecte que topa amb les reticències de l’OTAN, que tem que aquesta iniciativa debiliti l’Aliança. Aquests dos països consideren que els Estats Units han perdut interès per involucrar-se en l’OTAN i en la defensa europea, ja que els nord-americans critiquen els europeus perquè no inverteixen prou ingressos en defensa, diuen.
Rècord de despesa
Sigui com sigui, es calcula que la despesa militar al món serà aquest 2018 la més elevada des del final de la guerra freda, segons un informe d’IHS Markit publicat fa poc. Segons les seves estimacions, el conjunt de països amb exèrcit hi dedicaran prop d’1,28 bilions d’euros. Però l’Institut Internacional d’Estudis per a la Pau d’Estocolm (Sipri) calcula que aquesta suma ja s’hauria superat el 2016. Segons el Sipri, els quinze principals països inversors en armament acaparen el 81% del total de la despesa militar, un augment que és responsabilitat principalment dels EUA, que apleguen més del 40% del total d’aquesta despesa al món, el mateix volum que hi destinen les catorze potències que el precedeixen en el rànquing.
LES XIFRES
“Amb una senzilla trucada”
El general de les forces aèries dels EUA John Hyten va assegurar fa poc que dues de les potes de l’anomenada “tríada nuclear”, els submarins nuclears i els míssils balístics intercontinentals, estan en alerta, i ha advertit que els bombarders es poden activar amb “una simple trucada”. La tríada nuclear és l’autèntic eix sobre el qual pivota l’estratègia de dissuasió del Pentàgon, tot i que la majoria dels seus recursos tenen dècades d’antiguitat. Aquest és un dels principals arguments esgrimits pel Departament de Defensa per apostar per una renovació de l’arsenal nuclear nord-americà. L’altre gran motiu per redissenyar la política militar, marcada per la reducció de les armes atòmiques, és la necessitat d’adaptar l’arsenal a l’escalada d’altres potències com ara la Xina i Rússia. No obstant això, en contrast amb l’actitud d’aquests adversaris, els Estats Units no han desenvolupat noves armes nuclears en les últimes dues dècades, segons el Pentàgon.
