Política

Setge al procés sobiranista

Setge judicial contra Catalunya

La classe política i la ciutadania catalanes són investigades en més de quaranta jutjats per la declaració d’independència, el referèndum de l’1-O i les protestes cíviques

El primer greuge serà la suspensió de càrrecs electes al Parlament en ser processats per rebel·lió, actuació prevista a la primavera

Ara fa un any, en concret el 9 de febrer del 2017, un jutjat de Barcelona va obrir la porta a iniciar una causa general contra Catalunya, que ara no només té sota sospita la classe política que defensa l’opció independentista, sinó la mateixa ciutadania. En aquests moments, a banda del Tribunal Suprem i l’Audiencia Nacional, a Madrid, hi ha una quarantena de jutjats al territori català que investiguen alcaldes, regidors i ciutadans pels delictes de desobediència i d’odi. Paral·lelament, més de mig miler de veïns han denunciat agents de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil per haver-los agredit en el referèndum de l’1-O.

Tot comença quan el titular del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, Juan Antonio Ramírez Sunyer, va acceptar a tràmit una denúncia de l’advocat Miguel Duran per revelació de secrets i per un delicte informàtic contra el govern, arran d’unes declaracions del llavors senador d’ERC Santiago Vidal, en conferències sobre la independència de Catalunya, causa a la qual es va afegir el partit ultradretà Vox, que va acusar d’un munt de delictes el jutge Vidal, el jurista Carles Viver Pi i Sunyer i el secretari d’Hisenda, Lluís Salvadó.

El magistrat, en lloc de citar els investigats i aclarir que eren unes afirmacions d’arenga més que reals (com ha admès Vidal al jutge en citar-lo un any després), va obrir aquesta instrucció. Una investigació que ha deixat executar a agents de la setena comandància de la Guàrdia Civil, sense gaire control, i aprovant el secret de sumari per punxar telèfons i escorcollar domicilis i seus, el setembre passat, que han nodrit els informes acusatoris, compartits en aquest jutjat, el Tribunal Suprem i l’Audiencia Nacional, tot i les denúncies dels advocats.

Així, actualment hi ha prop d’un centenar de càrrecs del govern i tècnics denunciats en aquesta causa contra el país. Són:

Govern

El president, Carles Puigdemont, i el seus tretze consellers, destituïts per l’article 155, per haver proclamat la independència de Catalunya el 27 d’octubre passat, són investigats pels delictes de rebel·lió o sedició i malversació de fons públics primer per l’Audiencia Nacional i després pel Tribunal Suprem. Aquests tribunals centralitzats a Madrid han acceptar la tesi acusatòria més bèl·lica de la fiscalia, i han arrabassat la competència, fixada per llei, que té el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per investigar i jutjat els parlamentaris catalans pel seu aforament. No obstant això, no va ser fins la setmana passada que el jutge del Suprem Pablo Llarena ha demanat a la magistrada Mercedes Armas que li traspassi la seva investigació iniciada contra la iniciativa de compra d’urnes de la consellera Meritxell Borràs. El manteniment de dos investigacions contra les mateixes persones aforades és una irregularitat també denunciada pels penalistes.

Actualment, el president Puigdemont, revalidat per la ciutadania en les noves eleccions del 21 de desembre passat, i els consellers Antoni Comín, Clara Ponsatí, Meritxell Serret i Lluís Puig, continuen exiliats a Bèlgica des de fa quatre mesos. El Tribunal Suprem no els pot jutjar en absència davant les elevades penes que se’ls demanaran, però sí que pot promoure la seva suspensió per a càrrec públic, com recull la llei d’enjudiciament criminal per als acusats de terrorisme i els “rebels” quan s’aprova el seu processament; és a dir, que estan a un pas d’anar a judici. La premsa espanyola, que s’avança a l’acció dels jutges (com el govern del PP), ja ha anunciat que això passarà a la primavera.

Mentrestant, el vicepresident i líder d’ERC, Oriol Junqueras, i el conseller Joaquim Forn estan en presó preventiva, al penal d’Estremera, des del 2 de novembre passat, quan va tancar-los la jutgessa Carmen Lamela, mesura que el jutge Llarena ha validat tres cops, tot assegurant que en ells hi ha perillde reiteració delictiva, especialment perquè no han renunciat a la seva “ideologia”. Afirmació que ha escandalitzat els juristes.

La resta de consellers van estar trenta tres dies en presó preventiva, i el Suprem els va deixar en llibertat amb elevades fiances, pagades amb aportacions ciutadanes, per l’ANC i Òmnium. Són: Carles Mundó, Dolors Bassa, Meritxell Borràs (a totes dues els van picar les xinxes a la presó), Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull, i Santi Vila, que només hi va ser una nit fins a poder pagar la fiança de 50.000 euros. Cap ells popot sortir de l’Estat espanyol, tenen el passaport retirat i han d’anar a signar al jutjat cada setmana.

Entitats civils

El primer càstig judicial contra el procés va ser al cor de la societat civil. El president de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i actual diputat de JxCat, Jordi Sànchez, i el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, van anar a declarar el 16 d’octubre passat, per segon cop, a l’Audiencia Nacional, acusats del delicte de sedició per la gran manifestació del 20 de setembre contra els escorcolls als departaments, i des de llavors són a la presó. El jutge Llarena ha ratificat la presó preventiva de Sànchez i Cuixart i a més ha elevat el delicte, en passar-lo de sedició a rebel·lió. Pel magistrat, Sànchez i Cuixart formen part de l’anomenat “comitè estratègic”, que el govern, partits sobiranistes i entitats van formar per tirar endavant la “secessió de Catalunya”, tal com es recull en el document apòcrif Enfocats, trobat al domicili de l’exsecretari general d’Economia, Josep Maria Jové.

Sànchez i Cuixart sempre han defensat la seva actuació pacífica i, davant la negativa del Suprem de deixar-los en llibertat provisional o d’apropar-los a presons catalanes, han denunciat la seva situació a un organisme de Nacions Unides. Ara, el jutge Llarena investiga els CDR (comitès de defensa de la República), formats per ciutadans i que han fet diverses accions de protesta, sempre pacífiques.

Mesa Parlament

L’instructor del Suprem, amb millor tracte inicial, va deixar una setmana perquè els membres de la mesa del Parlament estudiessin la querella de la fiscalia. Després d’interrogatoris agressius, i arrencada la confessió dels investigats que la declaració d’independència del 27-S va ser més política que executiva, van trobar la llibertat provisional. La presidenta del Parlament Carme Forcadell va dormir una nit a la presó fins a assolir els 150.000 euros de fiança. A Anna Simó, Ramona Barrufet, Lluís Corominas i Lluís Guinó els va fixar una fiança de 25.000 euros per a cadascun, que van poder pagar en llibertat. I Joan Josep Nuet (CSQP) va obtenir la llibertat sense cap fiança.

Grups polítics

L’endemà de les eleccions autonòmiques, guanyades pels partits independentistes, el jutge Llarena (usant el principi d’oportunitat en lloc del proporcionalitat) va anunciar que ampliava les imputacions per rebel·lió a la secretària general d’ERC, Marta Rovira; les exdiputades de la CUP Mireia Boya i Anna Gabriel; l’expresident Artur Mas; la coordinadora general del PDeCAT, Marta Pascal, i la presidenta de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), Neus Lloveras. Les declaracions no s’han realitzat fins aquesta setmana, dos mesos després de l’anunci.

La sorpresa ha estat que Gabriel s’ha exiliat a Suïssa per denunciar la falta de garanties de la justícia espanyola a un procés just. Paral·lelament, la querella de la fiscalia contra Miquel Buch, com a president de l’Associació Catalana de Municipis (ACM), juntament amb Lloveras, ha estat derivada aquesta setmana des del TSJC al Suprem.

Càrrecs públics

La causa general iniciada al jutjat d’instrucció 13 de Barcelona va implicar la imputació de càrrecs i tècnics del govern pels preparatius de l’1-O. La causa es va engreixant dia a dia i ara se superen els trenta investigats. Amb els escorcolls i detencions del setembre passat hi ha imputats l’exsecretari general d’Economia Josep Maria Jové i l’exsecretari d’Hisenda Lluís Salvadó. Tots dos són ara diputats per ERC i per tant la seva investigació l’hauria d’assumir el TSJC o el Suprem. A més, hi ha càrrecs i tècnics d’Exteriors i Treball per suposadament haver passat un cens de votants i de les meses.

D’altra banda, la titular del jutjat d’instrucció 15 de Barcelona tramita la querella de la fiscalia per usurpació de funcions i malversació contra els cinc síndics electorals, després de la seva suspensió i una multa milionària, al final retirada pel Tribunal Constitucional.

Estructures d’estat

La justícia també ha obert un front contra estructures d’estat ben consolidades a Catalunya com ara la policia catalana i el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), escorcollat diversos cops per la Guàrdia Civil, en no trobar les urnes i sospitar que per l’1-O s’engegaria el vot telemàtic. Van errar: va ser el vot universal. La imputació de l’Audiencia Nacional per un delicte de sedició al major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, acusat de no col·laborar amb la Guàrdia Civil en els escorcolls del 20-S, ha estat l’excusa del govern espanyol per arraconar-lo a oficines. Divendres passat va declarar, per tercer cop, per un segon delicte de sedició, per la “inactivitat” dels Mossos per aturar l’1-O i la magistrada Lamela el va deixar en llibertat provisional i amb les mateixes mesures que tenia: retirada del passaport i anar a signar al jutjat. La fiscalia vol actuar ara contra la cúpula política dels Mossos, amb l’exdirector Pere Soler.

Empresaris i mitjans de comunicació

El jutge de Barcelona ha encausat diversos empresaris que van editar publicitat per l’1-O, tot i que pagada per partits i entitats. Per trobar la malversació de fons, la Guàrdia Civil va citar a declarar com a testimonis a la caserna de travessera de Gràcia responsables de mitjans de comunicació catalans, com ara el director d’El Punt Avui, Xevi Xirgo, i se’ls va requerir factures de la publicitat de la campanya. Així s’ha fet l’informe que calcula en 502.000 euros la despesa pública. Lúltim informe incrimina l’empresari Jaume Roures per haver cedit la sala de premsa perquè el govern donés els resultats de l’1-O. El resultat d’aquest setge: la societat catalana és sospitosa de tot.

Delictes d’odi en totes les professions

El ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido, va intentar amagar les crítiques contra les desproporcionades càrregues policials als punts de votació de l’1-O obrint al web del ministeri un apartat per delatar la suposada persecució que vivien els cossos i forces de seguretat de l’Estat a Catalunya. L’espai, per discriminatori, el van clausurar amb silenci. No obstant això, de la trentena de jutjats catalans que tenen obertes una o més causes vers l’1-O n’hi ha una desena per incitació a l’odi a funcionaris espanyols. Els juristes més progressistes ja han denunciat que aplicar l’article 510 del Codi Penal per protegir policies és una aberració perquè aquest està pensat per a col·lectius històricament marginats, mentre que els cossos policials tenen altres articles que els emparen. Per ara, però, no hi ha cap resolució que ho delimiti, mentrestant hi ha mestres, un mecànic, polítics, veïns i fins i tot un jutge acusats d’odi i perseguits en la seva llibertat d’expressió.

El darrer cas conegut és el del mecànic de Reus, Jordi Perelló, que va haver d’anar a declarar al jutjat per haver-se negat a arreglar un cotxe d’una agent de la policia espanyola, parella d’un agent dels Mossos. Abans, sis mestres de la Seu d’Urgell van declarar al jutjat acusats d’un delicte d’odi, en haver parlat a classe sobre les càrregues policials. Per la seva part, la fiscalia de Barcelona va citar a declarar com a encausats un grup de mestres de Sant Andreu de la Barca, denunciats per pares d’agents de a Guàrdia Civil, en considerar que havien fomentat que altres alumnes critiquessin l’acció dels seus progenitors. El fiscal del servei de delictes d’odi ha de resoldre què fer amb aquest cas, si arxivar-lo o denunciar-lo al jutjat. El professor de Tremp Manel Riu també ha hagut de declarar per les seves piulades contra agents i el govern del PP. A més, s’han posat límits a la llibertat d’expressió d’humoristes i particulars a les xarxes socials. Meritxell Esquerra i Kenneth Batiste són dos joves lleidatans que van ser detinguts com a autors d’un delicte d’incitació a l’odi contra la Guàrdia Civil per haver penjat al Facebook comentaris contra els agents. Van quedar en llibertat amb càrrecs després de dormir una nit al calabós i passar a disposició judicial. L’associació Drets du diverses defenses, com ara la d’un veí de Barcelona per unes piulades i la de l’humorista Toni Albà, acusat d’injúries en un jutjat de Vilanova i la Geltrú. Drets ha aconseguit l’arxivament de la denúncia contra el periodista Eduard Biosca per un gag del seu personatge de ficció, el Sr. Bohigues, a RAC1. Paral·lelament, distints jutjats ja citen a declarar per desordres públics veïns que van tallar carreteres i vies per la vaga general del 3 d’octubre i per mobilitzacions del novembre passat. És el cas de sis tarragonins i de nou veïns de Barcelona pel tall de les vies a Sants i cinc investigats en un jutjat d’Igualada per talls a l’N-II, entre d’altres.

Les agressions policials, als jutjats

Els catalans no s’han quedat de braços plegats després de ser agredits amb porres, estirades de cabells i empentes per agents de la Guàrdia Civil i de la policia espanyola, que per fer complir l’ordre del TSJC de prohibir el referèndum van carregar contra ciutadans que feien resistència pacífica. Les imatges de les brutals càrregues van provocar que els responsables polítics fessin aturar l’actuació. El seu descrèdit al món és inesborrable.

Actualment, hi ha deu jutjats que investiguen les denúncies per lesions i contra la integritat presentades per veïns contra agents policials. La feina tenaç d’equips de lletrats com ara el centre Iríada, Drets, la CUP, el Col·legi d’Advocats de Manresa i grups d’advocats voluntaris, com ara els de Girona, han permès que siguin pocs els jutges que arxivin les denuncies adduint “autor desconegut” (ho ha fet un jutjat de Sabadell i un de l’Hospitalet) i que hagin obligat el Ministeri de l’interior a identificar els agents i els caps de les seves unitats, alguns dels quals aviat seran citats a declarar com a imputats.

Per exemple, el titular del jutjat d’instrucció 7 de Barcelona ha dividit per escoles les denúncies de 257 ferits, i ha acceptat cinc querelles contra agents de la policia espanyola. Aquí també hi ha la querella de Roger Español, que va perdre l’ull dret per un impacte de pilota de goma, prohibides a Catalunya. Al jutjat d’instrucció 2 de Girona hi ha la querella col·lectiva presentada per uns 200 afectats i que impulsen els ajuntaments de Sant Julià de Ramis, Aiguaviva i Girona. Recentment, les primeres víctimes van anar a declarar i van sortir decebudes del jutjat perquè la fiscal i la jutgessa qüestionaven la seva actuació davant dels punts de votació i per haver obstaculitzat una ordre judicial. El govern espanyol justifica així les garrotades, com ara el magistrat del Tribunal Suprem instructor de la causa contra els independentistes.

El Col·legi d’Advocats de Manresa ha impulsat les denúncies d’una quarantena de lesionats en les poblacions de Sant Joan de Vilatorrada, Callús i Castellgalí, on lletrats voluntaris que hi eren l’1-O per resoldre dubtes van ser testimonis directes del desproporcionat nombre d’agents de la Guàrdia Civil, i també de la seva brutal actuació.

A més, el jutjat d’instrucció 4 d’Amposta investiga les càrregues policials de l’1-O al pavelló firal de Sant Carles de la Ràpita, on els agents de la Guàrdia Civil van pegar de bon matí. Uns 60 ferits van presentar denúncia i bona part van ser arxivades pel jutge adduint que no es podia identificar l’agent agressor. L’Audiència de Tarragona ha instat el jutge a reobrir el cas d’un dels ferits. El jutjat d’instrucció 3 de Tortosa investiga les càrregues al pavelló de Roquetes, on quinze veïns han presentat denúncia i l’Ajuntament de Roquetes reclama per les destrosses al pavelló. A Lleida, hi ha quatre querelles.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

portugal

Luís Montenegro anuncia la composició del nou govern

barcelona
terrorisme

Estat Islàmic crida a fer atacs a Europa i els EUA per Gaza

barcelona

Sílvia Paneque tornarà a ser la cap de llista del PSC

GIRONA
argentina

Els insults de Milei a Petro provoquen una crisi diplomàtica amb Colòmbia

barcelona
Política

Mor Conxita Tarruella, històrica d’Unió

guerra a gaza

El TIJ ordena a Israel garantir l’entrada d’ajuda humanitària a Gaza

barcelona
Política

Mor Joe Lieberman, l’exsenador estatunidenc que volia acabar amb la violència dels videojocs

guerra a gaza

Els EUA critiquen la relatora de l’ONU per als territoris palestins ocupats

barcelona
guerra a europa

Rússia llança 28 drons i míssils contra Ucraïna en un atac dirigit sobretot al sud

barcelona