Política

MIQUEL CLARIANA

MEMBRE DEL GRUP COORDINADOR DELS AVIS I ÀVIES PER LA LLIBERTAT DE REUS

“Volem expandir el nostre moviment a altres llocs del país”

Fa més de dos mesos que surten a diari a recordar que hi ha presos polítics i exiliats. Un dels avis que coordinen aquest moviment explica d’on va sortir la iniciativa i quins són els objectius

D

’on surt la iniciativa de concentrar-se a diari per reivindicar l’alliberament de presos i el retorn d’exiliats?
En realitat va ser un grup de disset àvies les que el dia 7 de novembre, dirigides per la presidenta del Pacte pel Referèndum. Àngels Ollé, van decidir reivindicar la llibertat de presos i exiliats reunint-se al Mercadal, en una iniciativa inspirada en les Madres de la Plaza de Mayo.
I què va passar el dia 8?
Que ja eren més. L’ANC, Òmnium i els mitjans de comunicació se’n van fer ressò. Participar-hi és tan fàcil com posar-te un llaç groc i a tres quarts de dotze ser a la plaça Mercadal, posar-te a la cua i fer tres tombs en silenci per, en acabar, cridar l’eslògan “Llibertat presos polítics” i cantar Els segadors. Ara ja som entre 150 i 180 cada dia.
Com us heu organitzat?
El moviment es va fer gran molt ràpidament i vam decidir crear un grup coordinador, que som una dotzena de persones que recollim les propostes de la gent i que cada dia, en acabar el cant d’Els segadors, les exposem perquè tothom hi pugui dir la seva. Som un moviment totalment assembleari.
Ara també us concentreu els dissabtes. Com és això?
Hi havia molta gent que volia venir i no podia, perquè ho organitzem Avis i Àvies però està obert a tothom. Dissabte passat va ser el primer i érem prop de 500. La nostra és una lluita diària que només para els festius i durant la campanya, que vam haver de canviar el format perquè la junta electoral ens va prohibir l’eslògan Llibertat Presos Polítics, perquè coincidia amb punts programàtics de partits, i també l’eslògan alternatiu en defensa dels drets humans. Per prohibir fins i tot ens van prohibir el dret a manifestar-nos, i el permís no el vam tornar a tenir fins passades les eleccions.
Però ara us han donat la raó?
Sí, a través del Síndic de Greuges vam canalitzar més de 200 cartes de protesta i el Síndic, a més de donar-nos la raó, fa una recomanació favorable al nostre dret de manifestació i ara la Junta Electoral Central li ha confirmat que, efectivament, tret del dia de reflexió i el dia de les eleccions, teníem dret a manifestar-nos donat que estem emparats pel dret constitucional de reunió.
Hi ha algun altre objectiu més enllà de reclamar la llibertat dels presos?
Volem donar notorietat a la nostra acció, perquè és una manera que ni els empresonats ni els exiliats caiguin en l’oblit. Ara estem donats d’alta a les xarxes socials per difondre el que fem, perquè a més de concentrar-nos a diari també escrivim cartes als presos que llegim a la plaça abans d’enviar-les i també hem portat familiars dels presos aquí, com la dona del conseller Forn. Ens agradaria expandir aquest moviment a altres capitals de Catalunya i ens oferim a ajudar-los i a explicar-los la nostra experiència. Una idea també seria convidar avis d’altres llocs a venir i veure què fem. També volem fer algun acte potent per recollir diners per a les caixes de solidaritat, amb familiars dels empresonats i exiliats i on hi participin els polítics que han estat a la presó. En l’àmbit més local, també volem fer actes en casals i centres cívics de la ciutat.
Quan la situació es normalitzi, què en quedarà d’aquest grup?
El grup automàticament es dissoldria. Faríem una gran festa al Mercadal, amb cava i vermut de Reus, però després tothom cap a casa i més contents que un gínjol. La nostra manera de fer política no va més enllà de recordar quina és la situació i reclamar que es normalitzi.
Vostè que va viure el franquisme, quins paral·lelismes hi veu amb la situació actual?
Mai m’havia imaginat que hauríem de tornar a defensar el que estem defensant. De jove havia militat en partits d’esquerra i em pensava que la nit fosca ja havia acabat. Les coses que passen ara són molt semblants a les de llavors, però allò passava en una dictadura i t’ho podies esperar tot, i ara estem en una democràcia! Jo em vaig creure que sense violència es podia parlar de tot i ara hem vist que no, perquè per sobre de la Constitució i de la democràcia funcional de l’Estat hi ha aquesta unitat sagrada de la pàtria. I Europa ha estat el gran desencant: ens ha demostrat que és un club d’estats de mercaders que van al profit i punt.
Què explicaran de tot això als seus nets?
Que ho havíem de fer per dignitat i perquè ells no hagin de viure el que nosaltres vivim per segona vegada. Que l’únic que volíem era construir una República millor per a tothom i que definitivament hem perdut la por.
Personalment com veu el futur polític del país?
La situació és complicada. Cal que ara els polítics pensin com tirar endavant el país però guardant molt bé el llegat assolit. No serà una legislatura fàcil.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

política

Els homes joves són els més espanyolistes, segons una enquesta d’Òmnium

barcelona
política

Aprovada la partida urgent de 142 milions per fer front a la sequera

barcelona
política

El Parlament convalida el decret per salvar 1.850 milions dels pressupostos fallits

barcelona
orient mitjà

Creixen els temors d’una incursió de l’exèrcit israelià a Rafah

barcelona
judicial

La Fiscalia de l’Audiència Nacional veu terrorisme al cas del Màgic

barcelona
orient mitjà

Von der Leyen demana a Israel i l’Iran que frenin l’escalada

barcelona
índia

Arrenca el procés electoral més gran i més llarg del món

barcelona

Israel llança un atac limitat de represàlia contra l’Iran

barcelona
Elisabeth Megias
Alcaldessa de Tordera (Junts)

“Volem fer canvis estructurals i de pes dins de l’Ajuntament”

Tordera