Brussel·les vol permetre un IVA reduït de fins al 0%
L’executiu comunitari vol donar més flexibilitat als estats membres per aplicar un tipus impositiu més baix
La reforma inclou l’exempció de l’impost directe per a pimes que operen en més d’un país
Brussel·les aposta per liberalitzar el sistema europeu de l’IVA i facilitar als estats de la Unió Europea (UE) abaixar els impostos directes sobre el consum. En concret, la Comissió Europea (CE) va proposar ahir donar més flexibilitat als estats membres per aplicar tipus d’IVA reduïts. Si s’aprova, els estats podran establir tres nous tipus reduïts, fins i tot un del 0%, i es permetrà així per primer cop que alguns béns quedin exempts d’IVA. Després d’un quart de segle limitant l’IVA reduït al 5% i impedint excepcions, ara la UE vol donar més “llibertat” als estats per rebaixar l’impost i fins i tot eliminar-lo. “Calia més flexibilitat perquè els governs poguessin reflectir les seves preferències polítiques a través dels tipus de l’IVA”, va assegurar ahir el comissari d’Afers Econòmics i Monetaris, Pierre Moscovici, que espera el vistiplau dels ministres de Finances europeus en la propera reunió de dimarts.
Ara, la UE té una llista de béns i serveis als quals es poden aplicar tipus reduïts, un sistema que data del 1992 i que l’actual executiu comunitari considera desfasat i rígid. Si la proposta de Moscovici tira endavant, aquesta llista es derogarà i s’invertirà el mètode: només s’establirà quins productes no poden tenir l’IVA reduït. Aquest seria el cas, per exemple, de les begudes alcohòliques, el tabac i les armes. D’aquesta manera, productes com ara els tampons i els bolquers, que fins ara no figuraven en aquesta llista, però que cada cop més col·lectius consideren de necessitat bàsica, ara podrien valdre menys si els governs europeus ho desitgen. Tanmateix, per evitar una excessiva baixada d’impostos que pugui afectar la recaptació, la CE exigirà per primera vegada als estats que garanteixin que el tipus mitjà ponderat de l’IVA sigui com a mínim del 12%. Segons fonts comunitàries, actualment la mitjana de l’impost sobre el consum es manté per sobre d’aquest percentatge, tot i assegurar que no tenen dades agregades oficials. Tot i així, el Financial Times, per exemple, situa la mitjana ponderada de l’IVA a la UE a l’entorn del 19%. Si bé la Comissió obre la porta a la baixada d’impostos, la decisió final continuarà en mans de les diplomàcies europees.
La Comissió també vol alleugerir la càrrega tant fiscal com burocràtica a les petites i mitjanes empreses que operen en l’àmbit europeu. Ara, les pimes que fan negocis dins i fora del seu país paguen relativament més IVA que les que funcionen només a escala nacional, les quals poden quedar exemptes de pagar l’IVA si no superen un volum de negoci determinat. Brussel·les considera que això és un obstacle per al creixement, perquè les pimes representen el 98% de les companyies a la UE, i que no estan en igualtat de condicions. Així, la CE vol establir que les empreses que generen menys de 100.000 euros anuals en més d’un estat membre es puguin acollir a l’exempció de l’IVA. A més, pretén que les mitjanes empreses que facturen fins a dos milions d’euros també es puguin beneficiar de la simplificació burocràtica.
La justícia avala la lluita contra l’absentisme laboral
El fi justifica els mitjans, fins i tot si discriminen les persones amb discapacitat. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TSJUE) va considerar ahir que l’Estatut dels Treballadors de l’Estat espanyol “suposa una discriminació indirecta per a les persones discapacitades”, però que podria “estar justificada si, com sosté el govern espanyol, realment persegueix la finalitat legítima de combatre l’absentisme laboral i no va més enllà del que és necessari”. Segons l’alt tribunal, la directiva europea d’igualtat en l’àmbit laboral permet discriminar per lluitar contra l’absentisme, però els jutges espanyols hauran d’avaluar si la normativa laboral s’excedeix o no a l’hora d’assolir aquest objectiu.
La interpretació s’inclou en la seva sentència sobre el cas d’un treballador de l’hospital de Cuenca, amb una discapacitat per obesitat reconeguda, que va denunciar el seu acomiadament per absències acumulades. L’empresa argumentava que, tot i que aquestes absències estiguessin justificades, havien superat els límits establerts en la legislació laboral, que no té en compte la discapacitat, mentre que l’afectat denunciava haver rebut un tracte discriminatori.
