Junqueras insisteix al jutge que li permeti assistir a la investidura perquè el seu vot és “indelegable”

La defensa del president d’ERC, Oriol Junqueras, ha presentat un recurs d’apel·lació davant la sala penal del Tribunal Suprem (TS) espanyol on torna a demanar el seu trasllat a una presó catalana i que se’l permeti assistir als plens del Parlament. El jutge instructor del cas, Pablo Llarena, va denegar el trasllat del vicepresident del govern de Carles Puigdemont i va emplaçar la Mesa del Parlament a arbitrar una manera perquè el cap de llista republicà pogués delegar el vot a un altre diputat.

L’advocat de Junqueras, Andreu Van den Eynde, recorda en l’escrit que el reglament del Parlament estableix que els diputats tenen el deure “d’assistir als debats i votacions del Ple”, i que “el seu vot és indelegable”.

Segons ell, la decisió de Llarena provoca una “distorsió de la institució parlamentària”, ja que “un diputat electe ha de poder emetre el seu vot i, per tant, participar en el plenari”. “No fer-ho modificaria l’aritmètica parlamentària i alteraria la voluntat popular que s’expressa a través dels seus representants en les cambres legislatives”, alerta la defensa. Els advocats del republicà afegeixen que “la persona del diputat és insubstituïble tant formalment i funcional com per respecte al dret fonamental del que la funció legislativa és vehicle: la representació popular”.

En el recurs, en el qual se citen les Regles Nelson Mandela de l’ONU, Van den Eynde insisteix que un diputat electe en situació de presó provisional “ha de poder exercir les seves funcions polítiques essencials” i el seu empresonament “no pot implicar la inassistència al plenari ni la pèrdua del seu vot”, ja que això “alteraria la funció mateixa del Parlament”.

Per la defensa, declarar la seva incapacitat legal per acudir als plens del Parlament, el jutge resol “de forma errònia” el “conflicte d’interessos” entre el dret a la participació política i la presó preventiva. L’advocat denuncia que la decisió de Llarena “desnaturalitza” drets i intenta “resoldre el conflicte mitjançant la creació d’una delegació de vot que parteix d’una interpretació aliena al sentit gramatical de la norma parlamentària, aliena als precedents, contrària a la filosofia que inspira el precepte reglamentari” i amb una “interpretació efectuada per un organisme d’un altre poder de l’Estat diferent del legislatiu”.

En aquest sentit, argumenta que “de la mateixa manera que ningú advocaria per restringir els drets a la llibertat religiosa o de culte, d’educació o d’assistència sanitària a un intern a la presó”, també “s’hauria de protegir un dret tan fonamental com el de participació política”.

“L’únic instrument per salvaguardar els drets que li assisteixen és l’autorització per al trasllat de centre penitenciari i l’atorgament de permisos per a l’assistència al Parlament”, sentencia l’advocat. “Ningú diria que una sortida a un hospital d’un pres desactivaria la presó provisional, ni tampoc assistir a un funeral d’un parent pròxim”, afegeix.

Els advocats assenyalen, a més, que el trasllat a una presó catalana també garantiria a Junqueras drets personals com són “estar a menor distància de la seva esposa i sobretot dels seus fills”.

La defensa no descarta la possibilitat de presentar empara al Tribunal Constitucional (TC) i una demanda davant del Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH).