La CUP diu al Suprem espanyol que no és competent en el cas de rebel·lió

La CUP ha presentat un escrit davant del Tribunal Suprem en el què exposa que el Tribunal Suprem no és competent en el cas del sumari per rebel·lió, on hi consten com a investigades, entre d’altres, les exdiputades de la formació Mireia Boya i Anna Gabriel. En aquest sentit, recorda que el mateix tribunal va rebutjar una denúncia d’UPyD per la consulta del 9-N pels mateixos delictes i que aleshores el Suprem va rebutjar-les perquè va concloure que havien de ser els tribunals catalans els qui s’havien d’encarregar del cas. A més, fa constar que són diversos jutjats de Barcelona els qui investiguen fets relacionats amb l’1 d’octubre i amb la darrera legislatura.

La CUP centra el seu escrit sobre aquesta alteració dels criteris de competència en el marc del context d’excepció que s’està produint i de “dret penal de l’enemic” que inclou entre els seus trets fonamentals el relaxament de les garanties processals.

La formació independentista considera que en la denúncia hi ha manca d’imparcialitat i independència de l’alt tribunal espanyols, com per exemple que el fiscal que va signar la querella i l’actual fiscal general van ser companys de sala dels magistrats que han de resoldre o que la mateixa vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, s’hagi “autoatribuït directament el resultat de determinades resolucions judicials”, el que, remarca, incompleix de “manera flagrant” la separació de poders.

Amb aquesta estratègia, la CUP busca que s’arxivi la causa contra Boya i Gabriel i denunciar el funcionament “poc democràtic de les institucions espanyoles”. La formació anticapitalista també es planteja acudir a instàncies internacionals en el cas que les seves demandes siguin desestimades a l’Estat.

El passat 22 de desembre, el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena va ampliar la causa per rebel·lió, sedició i malversació que instrueix contra el Govern i els ’Jordis’ i va incorporar, a més de les diputades cupaires, l’expresident Artur Mas; la secretària general d’ERC i número 2 d’ERC el 21-D, Marta Rovira; la coordinadora del PDeCAT, Marta Pascal; i la presidenta de l’AMI, Neus Lloveras. Els seus noms apareixen a l’informe entregat per la Guàrdia Civil al jutge Llarena el passat 15 de desembre i estarien dins el comitè estratègic que assenyalava el document ’EnfoCATs’, considerat pel jutge com el full de ruta de l’independentisme.

Per Llarena, tots ells van “idear i conjuminar el procés de ruptura que s’investiga” i considera que van tenir un paper “destacat i principal”. Apunta que han aportat “suport polític a l’actuació parlamentària” per portar a terme la declaració d’independència”.