I ara, Puigdemont

Els tres diputats presos van votar ahir per delegació: Jordi Turull va dipositar les paperetes de Jordi Sànchez i Joaquim Forn. Marta Rovira, la d’Oriol Junqueras. JxCat i ERC van decidir renunciar a traslladar a la mesa d’edat la petició que també poguessin votar els cinc membres del govern i diputats a l’exili. Si ho haguessin fet, el recurs de l’executiu espanyol estava garantit, i els independentistes van prioritzar la constitució de la mesa i l’inici pràctic d’una legislatura de recorregut incert. Tampoc no volien posar en una situació judicialment tan compromesa la mesa d’edat. Els de Puigdemont albiren la investidura com a principal objecte de confrontació democràtica amb l’Estat. Intentaran, diuen, executar la investidura del president de la Generalitat a distància, encara que ERC no s’acaba de comprometre a contradir el criteri dels lletrats del Parlament, que ja han determinat que no es pot fer. Descartada la via telemàtica per raons materials, diverses fonts de JxCat fan referència a la lectura delegada del discurs del president o a repartir el text als diputats per iniciar directament el debat polític sobre el programa. Recorden, de fet, que el candidat a la investidura no té l’obligació de replicar als grups. Consideren que no hi pot haver una investidura clàssica tenint en compte l’excepcionalitat del moment: els presos polítics, el president i quatre membres del govern a l’exili, els encausats. Puigdemont estira la corda amb la presidència. Sense que s’hagi tancat un pla de govern, JxCat i ERC no han aclarit cap a on avançarà el mandat. Una qüestió que és cabdal per a la CUP, que els avisa que no disposen d’un xec en blanc per garantir la majoria absoluta independentista. Al malestar per la qüestió de fons, s’afegia a les files anticapitalistes el malestar pel discurs d’investidura de Roger Torrent, que no va fer cap referència a l’1-O ni a la declaració d’independència. Només a Inés Arrimadas li semblava que res no havia canviat.

En els pròxims dies, JxCat tramitarà la petició de delegació de vot de Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Lluís Puig. Fonts d’ERC indicavaven que la seva voluntat és fer-ho també per a Antoni Comín i Meritxell Serret. Els dos futurs socis de govern, que han acordat repartir-se l’executiu al 50%, mantenen vives les discrepàncies que han complicat la formació de la mesa de la cambra fins a la vigília. Els republicans han situat a l’òrgan rector del Parlament un dels seus diputats amb més projecció de futur, a tot risc. JxCat també va esgotar el termini. Amb la renúncia de Lluís Guinó a tornar-hi, i malgrat la decisió de situar-hi Josep Costa, no va ser fins a primera hora del matí d’ahir que van tancar el segon nom, el d’Eusebi Campdepadrós. Un jurista i un advocat: un perfil similar que exhibeix la concepció que té JxCat sobre la utilitat política de la mesa en la via de la confrontació per a la investidura.

I aleshores, una pregunta que només es resoldrà amb el lent pas dels dies. Quan impugnin la investidura de Puigdemont, JxCat i ERC podran formar un govern que el PP accepti, tornar a gestionar una autonomia vigilada i amb l’amenaça contínua d’un nou 155, amb presos polítics i membres del govern a Brussel·les? El president de la Generalitat ha decidit que, almenys d’entrada, és inassumible. I empeny el PDeCAT i ERC cap a un debat d’investidura d’excepció que serà recorregut encontra pel govern espanyol al TC i, consegüentment, suspès, mentre el 155 es manté viu. Mentrestant, el jutge Pablo Llarena continuarà investigant el procés, ara també amb una peça separada i secreta amb conseqüències encara per veure. La repressió avança mentre els independentistes es juguen el futur del mandat en un torcebraç on el què i el com s’han convertit en la mateixa cosa. El simbolisme de la volguda restitució, costi el que costi, es va obrint pas: és, per ara, la nova confrontació.