Inscrites provisionalment 50 candidatures a les eleccions al Parlament

Diumenge passat el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) i el Boletín Oficial del Estado (BOE), van publicar el llistat complet de les candidatures que, provisionalment, concorren a les eleccions al Parlament de Catalunya que se celebren el 21 de desembre. En total s’han presentat 50 candidatures. La demarcació amb més llistes és la de Barcelona, on en concorren 16; seguida de Tarragona, amb 12 i de Girona i Lleida, les dues amb 11 llistes cadascuna.

Aquest dissabte, el DOGC publicarà les candidatures definitives un cop s’hagin corregit les irregularitats que hi puguin haver apreciat les Juntes Electorals Provincials.

A banda dels partits “tradicionals” també concorren diverses llistes força “particulars”, algunes de les quals amb programes polítics amb uns valors discutibles.

Entre aquests partits, hi ha el partit La família paz y libertad, que només es presenta a la circumscripció de Barcelona. Un partit que assegura que la llei de matrimoni homosexual i d’igualtat de gènere de 2014 va “en contra de la llibertat d’expressió”. El grup el formen evangelistes, que asseguren que no són homòfobs malgrat estar en contra de gais , lesbianes i persones transsexuals. Per sort es confirmen amb treure només un diputat i s’emmirallen amb Coalició Canària per assegurar que “un diputat pot ser decisiu per canviar les lleis”.

Tenen competència, però. Els hi fa, també només a les comarques de Barcelona, el Partido Família y Vida . D’àmbit estatal, s’autodefineix com transversal, no-sexista i aconfessional, per bé que això entri en contradicció amb el fet que la majoria dels seus membres són catòlics practicants. El van fundar el 2002 exmilitants del PP compromesos amb “el moviment pro-vida i antiavortament”. Van deixar la formació conservadora perquè el PP, diuen, “va abandonar el discurs de clar rebuig de l’avortament i en contra de les unions homosexuals” [cal recordar que es defineixen expressament com a no-sexistes].

A les quatre demarcacions es presenta Recortes cero-grupo verde , un grup que encapçala una candidata, que tot just es va estrenar amb el grup, segons expliquen, el febrer passat i que a l’octubre ja havia redactat tres manifestos: “1-O Estafa Antodemocrática”, “DUI Imposición Antidemocrática” i “Retirar la DUI, Convocar Elecciones”. No cal córrer gaire per deuir que la Declaració d’Independència no les motiva... Val a dir que fa dos anys van arreplegar 14.500 vots, poca broma.

La número dos prové del moviment del 15M i la tercera, per a esglai dels més conservadors, és de Veneçuela! En el seu web es pot trobar la llista completa de les persones que els donen suport. Són, respecte dels grups anteriors, a l’altra banda del pèndol.

Un dels partits minoritaris amb més història és la formació d’extrema dreta Democracia Nacional creada el 1995, i que es presenta només a les comarques barcelonines. Partidaris irredempts de la unitat d’Espanya, entre les principals notícies de la seva pàgina web hi destaca la queixa de la formació perquè Facebook els ha bloquejat el perfil del partit i el del seu president.

Entre les extravagàncies que sorgeixen en cada elecció hi ha l’aparició del grup Unidos y socialistas + por la Democracia, que pretenen convertir-se en el representant del PSOE a Catalunya. D’entrada hauran de veure si superen el tall de la Junta Electoral, atès que el PSC n’ha denunciat la “usurpació del nom”. Neixen de la suma de dos grups purgants en el seu moment del PSC: Unidos Sí i Socialistas en positivo, als quals cal sumar-hi un tercer grupuscle anomenat Democracia Efectiva. La coalició és molt dura amb Iceta a qui qualifiquen de “filonacionalista” (català, s’entén).

Al costat d’aquests i altres partits curiosos -a la cita no falta el Partit Animalista, el PACMA-, aquest cop s’hi suma Diàleg Republicà, la “marca blanca” creada per ERC en cas que el seu partit sigui il·legalitzat.

A la llista no falten els Convergents (CNV) de Germà Gordó; Per un món més just, un partit creat en l’àmbit estatal el 2004 per lluitar contra la pobresa i Ciudadanos Libres Unidos , que es presenten per Tarragona. El seu web és tota una declaració d’intencions: l’obren amb una foto de Miguel Ángel Blanco, el representant del PP assassinat a sang freda fa anys per ETA.

Podeu consultar les llistes en l’apartat de documents adjunts d’aquesta notícia.