Junqueras demana la llibertat, però evita dir si acata el 155

El vicepresident, Oriol Junqueras, ha presentat el recurs d’apel·lació a l’Audiencia Nacional en què demana el seu alliberament argumentant que el Govern no va seguir actuant després de l’aprovació de l’article 155, tot i que evita dir explícitament si l’acata. D’aquesta manera, els seus advocats defensen que no hi ha risc de reiteració delictiva: “El Govern català no s’ha reunit des del dia del seu cessament, no s’han adoptat acords de Govern ni s’han efectuat publicacions en el butlletí oficial que demostrin actes executius després de la sessió parlamentària del 27 d’octubre”. Afegeixen que “no sembla existir cap escenari pel que els investigats puguin executar accions de reiteració dels il·lícits objecte de la querella” presentada de la Fiscalia.

Per la seva part, el conseller Joaquim Forn ha demanat la seva sortida de la presó i argumenta, en el recurs d’apel·lació presentat per la seva defensa a l’Audiència Nacional, que ha acatat l’article 155. En l’escrit, la defensa recorda que, un cop el Senat va aprovar el 155, Forn “va assumir la nova situació jurídica i va cessar en l’exercici de la seva funció pública sense escarafalls ni crides a la desobediència”. També afegeix que “el marc d’unes eleccions i el desenvolupament polític futur apunten més aviat a solucions de compromís i entesa”. Els consellers Josep Rull i Jordi Turull també van al·legar en els seus recursos que havien acatat l’aplicació de l’article 155, tot i que avui han matisat que en cap cas l’aprovaven.

La defensa de Forn assegura que “és un fet objectiu” que el conseller “va acatar el seu cessament per l’aplicació de l’article 155” i que el mateix dia que es va aprovar la mesura va anar al Departament d’Interior, “va reunir a tot el personal, es va acomiadar, va recollir les seves pertinences i no hi va tornar”. “És aquesta realitat l’únic que es pot tenir en compte per valorar si va acatar o no el seu cessament i no declaracions que pugui fer en qualitat d’investigat, sense cap obligació de dir la veritat”, afegeixen. D’aquesta manera, argumenten que no hi ha risc de reiteració delictiva.

En el recurs també es recorda que els membres de la Mesa van ser posats en llibertat, la majoria sota fiança, i demana que la “major o menor participació” dels investigats en els fets es modulés a través de la quantia de fiances i no tenint els membres de Govern a la presó. La defensa creu que això porta a “un panorama de greuge comparatiu i desproporció manifesta”.

Els advocats del conseller afegeixen que “l’aventura de la fuga és absolutament impensable” per a Forn, i recorda el seu arrelament personal i familiar a Barcelona. “La seva conducta antecedent d’acudir a la citació judicial estant a Bèlgica desdiu tot judici de pronòstic negatiu”, recorden. Per la seva defensa, el fet que Forn tornés de Bèlgica després de conèixer la citació de la jutge demostra que la seva conducta “es desenvolupa als antípodes de la falta de subjecció al procés”.

Pel que fa al delicte de sedició, la defensa explica que no hi ha elements que puguin demostrar que Forn “va instigar personalment conductes d’alçament tumultuari per a què fossin obviades resolucions judicials”. De fet, recorda que la Conselleria d’Interior “va participar a través dels seus comandaments operatius en el desplegament policial per fer complir les resolucions” dictades pel TSJC. “Els plans d’actuació elaborats per l’estructura operativa de la Conselleria va ser posada de manifest al propi TSJC i altres organismes de coordinació policial”, afegeixen, i que “no consten, ni poden constar” conductes de Forn “d’oberta desobediència als mandats del TSJC”.

A més, la defensa de Forn també sosté que en cap moment el conseller va tenir “ni la més mínima conducta” que posés el cos dels Mossos d’Esquadra “al servei de la imposició de dictats contraris a la norma” i considera que algunes declaracions incloses per la Fiscalia en la querella estan descontextualitzades.

En l’escrit, els advocats de Forn també denuncien una “vulneració del dret de defensa” pel poc temps que van tenir per preparar la declaració del conseller. També argumenten que no hi ha hagut un delicte de rebel·lió perquè no hi ha hagut violència: “Resulta notori que el conflicte entre les institucions governamentals i parlamentàries de Catalunya i les del govern espanyol no s’ha desenvolupat en termes prebèl·lics”. A més, nega cap intervenció de Forn “en actes d’instigació d’aquesta naturalesa”.

D’altra banda, la magistrada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que instruïa la causa contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i els membres sobiranistes de la Mesa, Maria Eugènia Alegret, ha enviat aquest dimarts el cas al Tribunal Suprem. D’aquesta manera, Alegret atén el requeriment enviat pel magistrat del Suprem Pablo Llarena, que ha decidit acumular la causa que s’instruïa a l’alt tribunal català amb la que ell està liderant al Suprem. Llarena va fer aquesta petició el passat 9 de novembre, el mateix dia que va prendre declaració a Forcadell i altres membres de la Mesa per la querella presentada per la Fiscalia per rebel·lió, sedició i malversació de fons públics.

El TSJC investigava Forcadell, Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet pels presumptes delictes de desobediència i prevaricació per permetre diverses votacions i lleis suspeses pel Tribunal Constitucional (TC). Però el magistrat del Suprem va reclamar a l’alt tribunal català que li remetés aquesta causa per acumular-la a la que té oberta, accedint així a la petició de la Fiscalia recollida en la querella presentada el 30 d’octubre. Aquest dimarts, la magistrada de la sala civil i penal del TSJC ha enviat la causa al Suprem seguint el requeriment de Llarena.

En una providència, Llarena explicava que ho feia de conformitat a l’article 21 de la Llei d’enjudiciament criminal, que estableix que quan un jutge o tribunal estigui atenent un assumpte que estigui reservat al Suprem, aquest ordenarà la remissió de la causa d’ofici o a instàncies de la Fiscalia o d’una part. A més, recordava que aquest mateix article assenyala que cap tribunal pot promoure causes contra la competència del Suprem, de manera que no hi ha opció de recurs.

Llarena va prendre declaració el passat 9 de novembre Forcadell, per qui va decretar presó eludible amb una fiança de 150.000 euros, va deixar lliures sota fiances de 25.000 euros Lluís Guinó, Lluís Corominas, Anna Simó i Ramona Barrufet, i va deixar lliure sense mesures cautelars Joan Josep Nuet.

D’altra banda, Llarena va fer la setmana passada un primer pas per decidir si també es queda les causes que s’instrueixen a l’Audiència Nacional contra els membres del Govern destituït i els presidents de l’ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Llarena va demanar a la jutge Carmen Lamela que li remeti un informe sobre “els aspectes fàctics, processals i investigatius dels dos procediments”.