El 155 frena el pla del govern per obrir fosses comunes

La Generalitat va impulsar aquest any un programa de memòria històrica llargament esperat: el d’obertura de fosses de desapareguts de la Guerra Civil espanyola. Això, acompanyat de la posada en marxa del banc públic d’ADN (per obtenir la informació genètica dels familiars de desapareguts), havia de permetre la fita de, finalment, quasi 80 anys després d’acabada la guerra, trobar i identificar els milers de desapareguts. Ara, però, l’aplicació de l’article 155 a càrrec de La Moncloa sobre l’administració catalana ha paralitzat tant el pla d’obertura de fosses 2017/2018 com el banc d’identificació genètica. Tot queda congelat en espera dels resultats de les eleccions del 21-D i dels nous inquilins de la Generalitat. Els dos programes, impulsats pel Departament d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència (que capitanejava el conseller Raül Romeva, ara a la presó), tenen tota la planificació a punt per continuar: és només una decisió política fer-ho o no.

Les excavacions a la fossa comuna del cementiri vell de Soleràs van començar el 16 d’octubre passat. Fins ara, s’han obert dues rases, en les quals han aparegut les restes de 35 individus: set pertanyen a l’exèrcit franquista i la resta, al republicà. Aquesta és la fossa més gran mai trobada fins ara. A partir de la feina de documentació prèvia al registre, la previsió era trobar-hi només una trentena de persones, però els arqueòlegs han detectat cinc rases més, que calculen que poden fer ascendir el nombre de desapareguts fins al centenar de persones.

Quina és l’explicació d’aquesta troballa? Segons va explicar l’arqueòloga que dirigeix l’excavació, Anna Camats, a l’ACN, al Soleràs es van instal·lar dos hospitals que atenien els ferits de la batalla del Segre i la de l’Ebre. A partir de les exhumacions fetes fins ara han pogut comprovar que els soldats republicans apareixen enterrats l’un sobre l’altre, amb algun membre amputat, alguna bena o embolcallats amb mantes. Els franquistes, en canvi, són enterrats d’un en un, amb plaques d’identificació i amb alguns objectes personals, com ara navalles, cinturons o encenedors. Els especialistes compten que devien morir en la batalla de les Garrigues. Encara que el procés d’identificació serà llarg, disposen del nom de set soldats que provenien de l’hospital del Soleràs. Un era originari de Maldà (Urgell) i a la seva família li consta que li van amputar una cama.

Abans de l’excavació del Soleràs, dins el programa de fosses s’havien obert les fosses de Tremp, Figuerola d’Orcau, Cassà de la Selva, Vilanova de Meià, Bruc i Prats de Lluçanès i s’havien exhumat 37 persones. El pla també ha dut a terme altres accions per trobar desapareguts de la guerra, com ara la localització de noves fosses (se n’han trobat 129 més) o les restes òssies recuperades en superfície (se n’han trobat de pertanyents a 34 persones com a mínim). Per tenir present la feina ingent que queda per fer del programa de fosses, només cal una dada: l’actual mapa de fosses de la Generalitat té registrades 380 arreu del país, de les quals 166 estan confirmades i 214 són probables.

El cens de persones desaparegudes –el pas previ a fer-se les proves genètiques– té 5.297 casos inscrits. D’aquests, ja s’han fet les proves genètiques a 1.023 familiars de desapareguts. El programa d’identificació genètica va començar el setembre de l’any passat. Abans de ser destituït pel govern espanyol en virtut del 155, el conseller Romeva va signar les últimes 150 programacions d’hores per fer-se les proves. En tots aquests mesos s’ha prioritzat la gent més gran.