Bèlgica ajorna la declaració del govern
La fiscalia belga rebutja el delicte de corrupció, que hauria comportat l’extradició automàtica
El jutge dona temps a la defensa de Puigdemont i dels consellers fins al 4 de desembre per preparar-se
La justícia belga no és l’espanyola. Si el vicepresident Oriol Junqueras i els set consellers que estan empresonats a Madrid van tenir només 24 hores per preparar la seva defensa i van declarar molt breument davant la jutgessa Carmen Lamela abans de ser enviats a Estremera i a Alcalá Meco, el president Carles Puigdemont i els consellers que són amb ell a Brussel·les van obtenir ahir dues setmanes extres per preparar-la. I, de moment, seguiran en llibertat.
Ben puntuals, cap a dos quarts de dues de la tarda, el president i els consellers van entrar a la sala de la Cambra del Consell al Palau de Justícia de Brussel·les per declarar davant del jutge a les dues. Finalment, però, no ho van fer i van ser a la sala només prop d’una hora.
Durant la vista, la fiscalia va descartar el delicte de corrupció, que la jutgessa Lamela havia marcat amb una creu en la llista de crims per justificar l’ordre europea de detenció. La jutgessa de l’Audiencia Nacional ho havia fet perquè –tot i que no els imputa corrupció– aquest és un dels 32 crims greus pels quals els estats europeus poden ordenar automàticament l’enviament d’una persona buscada per la justícia cap al país que el reclama. La fiscalia belga, però, no ho va comprar.
“No s’ha comès cap dels delictes de la llista i, per tant, cal examinar si els fets que relata l’ordre poden encaixar en algun tipus de delicte inclòs en el Codi Penal belga”, va explicar l’advocat català de Puigdemont, Jaume Alonso Cuevillas. Un altre dels advocats, Christophe Marchand, va especificar que la fiscalia belga va proposar equiparar els delictes que imputa la justícia espanyola als de “coalició de càrrecs públics” i “malversació”. Però l’extradició immediata que es demanava no va ser atesa.
Davant d’aquesta situació, el jutge va decidir donar a la defensa més temps per preparar-se i els va citar el 4 de desembre, una situació que Alonso Cuevillas va descriure davant la premsa com a “favorable”. Alonso Cuevillas també va explicar que, durant la vista, el fiscal va recordar que “la regla general és la concessió de les ordres d’extradició” i que la denegació “és l’excepció”. No hi va haver cap argument ni cap ordre judicial per justificar l’ajornament, simplement la notificació oficial que les defenses tenen temps fins al dia 4. El fet que la justícia espanyola enviés la documentació de manera precipitada, tot i ser d’un enorme volum, augmenta el recel entre les dues administracions judicials.
Per ara, els advocats de Puigdemont i dels consellers es mostren satisfets amb el tracte de la justícia de Bèlgica. Segons Alonso Cuevillas, el jutge belga està actuant amb “moltes garanties”, en contraposició amb la “precipitació” dels tribunals espanyols. “Ens dona un termini per fer conclusions en la forma escaient i per presentar al·legacions de manera més pausada”, va celebrar. “La justícia belga està mostrant una gran exquisidesa en el tracte, pels ajornaments i pel fet de facilitar molt el dret a la defensa. Hem pogut demanar la paraula tants cops com hem volgut, i el clima és molt diferent del que estem acostumats a veure”, va dir. Les autoritats belgues també van facilitar el respecte per la privacitat dels investigats. La febre per Puigdemont que assola Brussel·les va posar en alerta la policia belga, que va habilitar mesures especials per evitar que els mitjans s’acostessin a la sala on es va celebrar la vista. Així, la multitud de mitjans d’arreu del món que esperaven a la porta no van poder veure els membres del govern entrant a l’edifici judicial, tal com ja s’havia anunciat ahir, ni tampoc sortint-ne. Puigdemont i els consellers Clara Ponsatí, Meritxell Serret, Toni Comín i Lluís Puig van ser conduïts en una furgoneta fins allà on estan allotjats a la capital belga.
Campanya a Brussel·les
Els membres del govern destituït estan citats a declarar la vigília de l’inici de la campanya electoral, i el jutge haurà de prendre una decisió en el transcurs d’aquesta campanya, ja que tindrà entre vuit i deu dies per pronunciar-se. Malgrat tot, els investigats podran apel·lar fins a dues vegades si la sentència no els és favorable i, per tant, sempre que s’esgotin tots els recursos, no es produirà una extradició cap a Espanya abans del 21-D.
El desembre, doncs, començarà amb una frenètica activitat política i judicial a Catalunya i a Bèlgica. A més de les declaracions i de l’inici dels actes electorals, la capital belga serà l’escenari aquella mateixa setmana d’una gran manifestació independentista que es preveu multitudinària. L’ANC i Òmnium Cultural insten a “omplir” Brussel·les de catalans per europeïtzar les reivindicacions del procés i denunciar “la repressió” de l’Estat espanyol. Un acte de la societat civil al matí que es complementarà amb un de polític a la tarda.
Mariano Rajoy es troba amb Charles Michel
Mentre el jutge belga esperava Puigdemont i els consellers destituïts, els caps de govern espanyol i belga es reunien a Göteborg, al marge de la cimera social celebrada a Suècia. En un context de tensió entre els dos països per les crítiques de Brussel·les contra l’actitud de Madrid durant l’1-O, fonts diplomàtiques espanyoles van negar que ahir el president espanyol, Mariano Rajoy, i el primer ministre belga, Charles Michel, parlessin de la crisi catalana. Tampoc van comentar res, segons aquestes fonts, sobre la petició de l’Estat espanyol a Bèlgica d’una ordre europea de detenció, però sí sobre les candidatures per ser la seu de l’Agència Europea del Medicament –que s’ha de decidir dilluns–, sobre l’Europol i sobre el futur d’Europa. Les mateixes fonts també van confirmar que no es va arribar a cap “compromís” sobre els dos primers temes.
