Setembre en positiu

La reducció de risc geopolític mundial ha caigut bé al mercat, al setembre. Que Nacions Unides no imposés sancions especialment dures a Corea del Nord, i que el règim nord-coreà renunciés a la seva segona prova nuclear, prevista i anunciada, apunta que el conflicte s’acabarà resolent o negociant. I és que el mercat ha començat el mes amb un to més positiu, apostant per actius de més risc. En renda fixa les vendes s’han generalitzat en el deute públic, mentre que els índexs de la renda fixa corporativa van presentar guanys matisats pel canvi de referència de les sèries. Entre tots va destacar el moviment en la rendibilitat del bo nord-americà, que va arrossegar al deute alemany, mentre que el deute de l’Estat espanyol es va mantenir estable tot i les tensions polítiques internes.

Des del front de política monetària, Draghi ha mantingut el to dels últims mesos, ajornant les decisions de reducció del programa de compres de deute a l’octubre, però reconeixent el bon moment macroeconòmic, revisant a l’alça les previsions de creixement, fins al 2,2% des de l’1,9% anterior, per a aquest exercici.

Mentrestant, la Reserva Federal ha anunciat l’inici del programa de reducció del balanç i la intenció de seguir apujant els tipus l’any que ve, de manera que l’euro ha revertit part del moviment d’apreciació de l’última quinzena, i s’ha depreciat fins a 1,1890 dòlars. Dit això, el mercat sembla escèptic sobre el marge de maniobra que la Fed tindrà per pujar els tipus a llarg termini; i encara que el seu objectiu d’apujar tipus un cop més en el pròxim mes de desembre i tres vegades més l’any que ve sembla molt agressiu, les probabilitats atorgades pel mercat a puges de tipus al desembre d’aquest mateix any repunten només marginalment des del 46% al 67%.

Altres moviments destacats en el mercat de divises han estat l’apreciació de la lliura esterlina després d’unes dades més positives del que s’esperava en la inflació i en la creació d’ocupació a l’agost, amb les quals el Banc Central va obrir la porta a puges de tipus per a finals d’any. Així mateix també destaca la debilitat del ien després que s’anunciessin eleccions anticipades i pel menor risc coreà.

Amb tot això, el saldo a les borses ha estat positiu, amb l’excepció de Mèxic i del Regne Unit. Pel que fa als mercats de la resta de països desenvolupats, ha sobresortit el Japó, empès per la debilitat del ien. Centrant-nos a Europa, pel que fa a sectors, han destacat aquells que eren castigats durant l’estiu com el de l’automòbil, que va beneficiar la borsa alemanya, i el de les entitats financeres (especialment a Itàlia i en menor mesura a l’Estat espanyol) ajudades pel repunt de la rendibilitat del deute públic.

Finalment i per acabar de fer repàs, el petroli ha tornat als 56 dòlars després del pas de l’huracà Harvey per les zones de producció dels Estats Units i per la possibilitat que l’OPEP allargui les retallades.

Així les coses, en un entorn de més ganes de risc ha arribat l’hora perquè Europa tanqui en part el diferencial d’evolució amb els Estats Units, en màxims històrics, recolzat en la millora macroeconòmica. Les eleccions d’aquest diumenge a Alemanya no haurien de ser un factor desestabilitzador per a la zona euro. La incògnita és si el CDU de Merkel governarà en coalició amb els liberals, amb els liberals més verds, o amb els socialdemòcrates de l’SPD. A causa d’una tendència superior a rebaixar impostos per reduir el superàvit per compte corrent i fomentar el consum i la inversió, contra les reticències a una integració més intensa dins la UE, la primera opció seria probablement millor rebuda pel mercat. L’afegitó dels verds implicaria més dificultats per entendre’s. L’opció SPD estaria més esbiaixada cap a incrementar la despesa pública i apostar més per Europa. No obstant això, com dic, en cap de les opcions s’esperen canvis disruptius.