El govern alerta que l’Estat pretén intervenir els Mossos
Zoido envia una carta al conseller d’Interior en què anuncia l’enviament de “reforços” que donaran “suport” a la policia catalana si es manté l’1-O
L’Estat s’escuda en “tumults” inexistents
El govern espanyol adoba el terreny per intervenir els Mossos d’Esquadra i assumir el comandament de la seguretat i l’ordre públic, segons va denunciar ahir el govern. L’amenaça es va començar a concretar dijous en una reunió breu que va tenir lloc a la fiscalia amb els responsables de la Guàrdia Civil, la Policía Nacional, els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana de Barcelona, en què també va participar el director del gabinet de coordinació d’estudis de la secretaria d’estat de Seguretat, el tinent coronel Diego Pérez de los Cobos, que va anunciar la intenció del govern de Mariano Rajoy d’aplicar els articles 46 i 38.2 de la llei orgànica de forces i cossos de seguretat de l’Estat.
El primer estableix que “si en una actuació concreta concorren simultàniament membres o unitats de les forces de seguretat de l’Estat i de la policia de la comunitat autònoma, seran els primers els que assumiran la direcció de l’operació”. El segon pretén avalar el desplaçament a Catalunya d’unitats “de reforç” davant les manifestacions a favor del referèndum.
El ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido, va enviar una carta ahir al govern per anunciar l’enviament dels policies, que actuaran “en l’hipotètic cas que es mantingui la convocatòria del referèndum”. Ho camufla parlant de “suport” als Mossos. La missiva no esmenta l’article 46.
“Un desembarcament com aquest no s’ha fet mai, ni en els pitjors moments al País Basc”, va constatar el conseller de l’Interior, Joaquim Forn, que va resumir la intencionalitat de l’Estat: “Estan intentant que nosaltres no puguem decidir com s’actua des d’ara i fins a l’1 d’octubre. Hi ha la voluntat d’impedir l’1-O a qualsevol preu i l’estratègia de recuperar poder per a l’Estat”.
No cal, gràcies
“No ho acceptarem, no estarem callats. Ja veurem què farem”, es va reservar Forn, que no va concretar quina podria ser la resposta de l’executiu català, ja que l’Estat tampoc no ha revelat si pretén destituir el major, Josep Lluís Trapero, o bé interposar un comandament per damunt seu. “Voldrien veure el cos dels Mossos dividit”, va observar, i va censurar el paper de “cap de policia” que vol atorgar-se el fiscal.
L’executiu exigeix a Zoido que reconsideri el suport extra i ahir mateix li va enviar una carta de resposta en què constata que els recursos humans, tècnics i materials de què disposa la policia catalana “són suficients” i, per tant, “no es considera necessari el reforç que s’ofereix”.
En qualsevol cas, l’Estat s’agafa a unes manifestacions que considera “tumultuoses”, malgrat la inexistència d’aldarulls o protestes violentes, per ampliar el desplegament a Catalunya. L’adjectiu no és gratuït, ja que només si fossin tumultuoses es podria invocar el delicte de sedició i, a més, Rajoy tindria l’excusa per aplicar la llei de seguretat espanyola, de fa dos anys, per prendre, ja sense cap mirament, les regnes dels Mossos. “Estan creant un relat fals per poder intervenir la policia catalana usant alguns arguments que no tenen cap fonament jurídic”, va lamentar Forn, indignat per la presència d’un membre del govern espanyol en la reunió dels comandaments policials amb la fiscalia.
“On són les manifestacions tumultuoses?”, va qüestionar. En la mateixa línia, el portaveu del govern i conseller de la Presidència, Jordi Turull, va remarcar que “tothom ha vist els clavells i els càntics”. “Les manifestacions són absolutament pacífiques i alegres. Si és pels tumults, no cal que vinguin, no existeixen, ho ha vist tot el món”, els va etzibar, enarborant les cròniques dels mitjans de comunicació internacionals. “Només cal tenir ulls a la cara per veure-ho”, va rematar.
Forn va insistir que “hi ha molta gent interessada en la possibilitat que es trenqui la tranquil·litat a Catalunya” i va demanar de no caure en el parany. També va avançar que el govern recorrerà contra l’“atac” als Mossos, però va augurar que la via judicial no tindrà gaire recorregut.“A curt termini, per la via legal no tenim res a pelar. Poca cosa hi podem fer. El debat jurídic té poc pes perquè fan i desfan sense cap respecte per l’estat de dret”, i el va donar per perdut. “Si un jutge ho considera tumult, els acabaran donant la raó”, va avançar.
Ara bé, l’executiu està convençut de la “feblesa enorme” i de la “irregularitat jurídica” dels arguments espanyols. Sense anar més lluny, perquè la llei amb què pretén encobrir la intervenció és molt anterior al desplegament dels Mossos, i perquè la mateixa norma inclou, en la disposició addicional tercera, la necessitat de convocar la junta de seguretat per coordinar-ho. “Agafen de la llei el que els interessa”, va indicar.
El responsable d’Interior va reivindicar les plenes competències en matèria de seguretat i el bon ús que se n’ha fet al llarg dels anys: “Som perfectament capaços de gestionar la situació. Agraeixo la seva bona voluntat, però no cal que ens enviïn més efectius.” Segons Forn, es pretén una “vulneració absoluta de la realitat jurídica d’aquest país” en un intent de recentralització tant en matèria de seguretat com econòmica. El conseller hi va afegir una “voluntat clara de desprestigiar els Mossos que arrenca des de l’endemà dels atemptats” a Barcelona i Cambrils, el 17-A.
Tot plegat emana de dues instruccions de la fiscalia. La primera, del dia 8, en què reclamava a les tres policies que busquessin el material de l’1-O, i la segona, rebuda dilluns passat i feta pública ahir, en què exigia als Mossos la redacció d’un pla d’actuació per impedir el referèndum a enllestir abans del dia 18. La policia, però, la va rebre dilluns mateix. Posteriorment es va acordar una pròrroga però dijous ja va irrompre De los Cobos.
