La resposta de l’enginy

N’hi ha de tot tipus i per a tots els gustos. Siguin frases ocurrents, muntatges amb personatges coneguts, caricatures o vídeos, els populars mems no han deixat de banda el referèndum català. La xarxa bull més que mai però també riu, i tot fa pensar que els dies que queden fins a l’1 d’octubre encara ho farà més, amb qualsevol excusa. Entre els debats agres i les declaracions incendiàries, a les xarxes socials, on aquestes creacions tenen la millor plataforma de difusió, també hi ha espai per a la distensió. Tant, que sovint es desborden. Tot i que el terme mem s’associa a l’era digital, en realitat va aparèixer per primer cop el 1976 i el va crear un biòleg, Richard Dawkins, que buscava explicar la manera com el coneixement es replicava. Un concepte que viu ara una generació daurada a internet.

L’il·lustrador Jordi Calvís, responsable dels dissenys amb els quals l’Assemblea Nacional Catalana ha popularitzat el procés, explica que no cal ser un humorista professional ni un expert informàtic per crear-ne. “No deixa de ser un llenguatge més i molta gent ha vist que aquesta és una molt bona eina de comunicació”, manté Calvís, que considera també que el secret del seu èxit es troba en el fet de poder jugar amb l’actualitat, d’una banda, i l’humor, la sàtira, la ironia, la paròdia però també la crítica mordaç, de l’altra. “Són un bon ganxo per atrapar l’audiència i que el missatge que es vol traslladar quedi més clar”, hi afegeix. De fet, ja hi ha diferents aplicacions que d’una manera senzilla permeten crear aquest tipus de continguts. Tant fàcil com pujar o seleccionar una fotografia, col·locar-hi un text i començar a escampar-ho. Potser per aquest motiu, moltes d’aquestes creacions sorgeixen a partir de mutacions d’altres.

El fenomen s’ha estès de tal manera que pots llegir una notícia d’última hora i, en qüestió de minuts, ja hi ha mems per tot arreu que en fan broma. Si durant els primers dies de la campanya per l’1-O, els bons desitjos per a l’endemà del referèndum, la falta d’urnes i de paperetes van protagonitzar algunes de les millors creacions, aquests darrers dies qui ha pres el relleu d’una manera aclaparadora són la Guàrdia Civil desplegada a Catalunya i els personatges de la Warner Bros que decoren un dels vaixells ancorats al port de Barcelona que serveixen per allotjar-hi els agents de la Benemérita.

Davant la repressió de l’Estat espanyol sobre tot allò relacionat amb el referèndum de l’1 d’octubre, la xarxa s’ha convertit en una mena d’espai alliberador on té cabuda gairebé de tot. Els experts en psicologia acostumen a dir que els acudits contribueixen a fer més fàcils algunes situacions negatives, i, com apunta Calvís, aquesta sensació de prohibició i de clandestinitat que s’ha anat escampant aquests darrers dies al país no ha fet res més que multiplicar el nombre de mems. “Una de les millors eines que els queden, a la gent pacífica o a les persones que ho volen denunciar, és aquesta”, afirma l’il·lustrador, que també considera que quan un estat pressiona com s’està fent per impedir que l’1 d’octubre es pugui anar a votar, surt la necessitat gairebé intrínseca de l’ésser humà de fer humor i de riure’s de la situació. “Una estratègia que, de moment, està funcionant força bé”, assenyala el dissenyador gràfic.

Però aquestes creacions, moltes de les quals s’han fet virals i gairebé tothom les acumula al telèfon mòbil, van molt més enllà perquè han aconseguit que aquesta emoció es comparteixi massivament i, com indiquen alguns experts, faci sentir a cada persona que forma part d’un grup més gran, li doni identitat i l’ajudi a autodefinir-se i a mostrar la posició que té al món. Un sentiment que no reprimeix la necessitat de voler compartir la foto, el vídeo o una imatge animada que ha provocat un somriure o una rialla còmplice.

L’èxit rotund dels mems com a fenomen viral no ha passat desapercebut per ningú, inclús per alguns partits polítics, que proven d’utilitzar aquesta potent eina per fer arribar certs missatges. Una manera de fer que, per innovadora, encara no s’ha estudiat prou en les universitats, i són poques les anàlisis que s’han realitzat per determinar-ne la utilitat. En aquest punt, hi té molt a veure el cicle de vida d’aquests continguts digitals, perquè, al cap d’un temps, les creacions cauen en l’oblit fins que en algun moment es tornen a revitalitzar, però amb un nou significat. Si les entitats sobiranistes parlen que la millor resposta davant les constants amenaces és l’anomenada revolució dels somriures, els mems també fa temps que segueixen aquesta filosofia de vida, perquè el sentit de l’humor continuarà formant part del dia a dia.