No estaven sols

Centenars de persones es van concentrar a la Ciutat de la Justícia per donar escalf als sis detinguts que encara quedaven de la macrooperació contra l’1-O i que ahir van ser posats a disposició judicial. A les set del matí, la Guàrdia Civil va traslladar els arrestats des de les casernes fins al jutjat. Ben aviat ja van començar a arribar els primers manifestants, molts dels quals procedents d’Arc de Triomf i, per tant, amb el comptador d’hores de mobilització desbocat. Ningú va abandonar l’acció de protesta fins que els detinguts van recuperar la seva llibertat (amb càrrecs, això sí).

“No esteu sols.” Se’n van cridar moltes, de consignes, però aquesta va ser la que més va reverberar en la concentració. “S’han sobrepassat totes les línies vermelles, ho han denunciat fins i tot exfiscals”, deia a mig matí la secretària primera de la mesa del Parlament, Anna Simó, a la porta del jutjat, on feien pinya mig centenar de consellers, diputats, alcaldes i amics i companys de feina dels arrestats. La tristesa i la ràbia s’havien conjurat en tots ells. I l’angoixa també feia de les seves perquè les notícies de dins no acabaven d’arribar. “Havien de declarar a les nou i no sabem per què ho han endarrerit. Hi ha una opacitat absoluta. Els alts càrrecs del Departament de Justícia estan fent de pont amb els familiars, però la informació és minsa”, es lamentava Simó.

Els familiars dels arrestats, exhaustos, es van refugiar a la cafeteria del jutjat. “No saben res d’ells des que se’ls van endur. No els han permès tenir-hi cap contacte. És un tracte indigne. No han comès cap delicte!”, insistia Simó. A prop seu hi tenia el director general de Serveis Penitenciaris, Amand Calderó, que entrava i sortia contínuament i no es desenganxava del mòbil. “Tot és molt confús. Hi ha nervis. Això ho han de passar gent honesta que l’únic que han fet és defensar unes idees. No hi ha dret”, va dir Calderó. “Els van detenir d’una manera absolutament desproporcionada, com si fossin terroristes. Són persones, són tècnics, no són delinqüents”, deien, posant el crit al cel persones dels cercles més íntims dels detinguts.

Una mica abans de les dotze del migdia, es va trencar el silenci. Rosa Maria Rodríguez, directora general de servei de T-Systems, va ser la primera a comparèixer davant del jutge. Emmanillada, com ho van fer després els altres cinc detinguts. Però ella tampoc va haver de passar sola aquell mal tràngol. A pocs metres, tenia molt suport. Dues adolescents exhibien una pancarta amb aquest escrit: “Això és un segrest. Llibertat Rosa Maria.” Eren la Meritxell i la Maria Pitarque, cosines, els pares de les quals són de la colla d’amics de Rodríguez. “No ha fet res, és una bona persona”, deien, mig ploroses. La Meritxell, estudiant de magisteri i comunicació audiovisual, va fer campana, però abans de marxar va enviar un correu electrònic al seu professor: “Li he dit que jo avui tinc coses molt més importants a fer.”

Molta gent va tenir-ho tan clar com ella, ahir. Alguns fa dies que ho tenen clar. La Marga Losantos i l’Esther Vilar, bibliotecàries de la Biblioteca de Catalunya, eren dimarts a la seu del Departament d’Economia, dimecres a Arc de Triomf i ahir a la Ciutat de la Justícia. “I anirem on calgui cada dia.” Els més previsors, ja fa temps que van demanar vacances a la feina tota aquesta setmana, com en Jaume Pont, de Sabadell, i el Francesc Fabregat, del Pla d’Urgell. “Es veia a venir que caldria gent als carrers.” La manifestació d’ahir va ser, en la línia de les precedents, del tot pacífica.

Un altre que des de bon matí va voler mostrar la seva solidaritat als assenyalats com a cervells de l’1-O va ser el portaveu d’ERC al Congrés, Joan Tardà. “El que estem vivint és satànic. Estem passant el calvari que ens portarà a la victòria. Fa mesos li vaig dir, a Rajoy, que el que ell buscava eren presos polítics i que això seria el que el portaria a la derrota.” Eduardo Reyes, el president fundador del col·lectiu Súmate, tampoc anava curt de paraules contundents: “Darrere de l’arrest d’aquestes persones hi ha un estat, l’espanyol, brut, que actua com actuava Franco.”

L’arribada a la Ciutat de la Justícia del vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, va portar, probablement sense ell encara saber-ho, les primeres alegries. Tant Rodríguez com Lluís Salvadó, el secretari d’Hisenda, quedaven lliures. Abans de les dues del migdia els concentrats ja estaven al cas que tots els detinguts podrien tornar a casa. Els sis represaliats per la preparació del referèndum van abandonar l’edifici a dos quarts de quatre de la tarda. Josep Maria Jové, destituït ahir mateix del seu càrrec de secretari general de la Vicepresidència, ho va fer amb el puny alçat. Tots van ser rebuts amb abraçades i aplaudiments. A la Ciutat de la Justícia va començar a ploure, però ningú no se’n va moure. La pitjor tempesta havia anat per dins i ja havia passat.